Per Montserrat Capdevila Freixas, Àrea de Ciència i Medi Ambient d’Obra Social “la Caixa”.

L’Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma (EGA, per les seves sigles en anglès) emmagatzema dades de 100.000 persones, de més de 700 estudis científics de diverses malalties, com ara cardiopaties, càncers, Alzheimer, malalties autoimmunes, diabetis i esclerosi múltiple, entre d’altres. Aquestes dades procedeixen de 200 centres i grups d’investigació d’arreu del món i constitueixen un recurs fonamental per potenciar la recerca en medicina personalitzada.

L’arxiu conté dades relatives a informació sobre variants genòmiques aportades per individus que presenten fenotips de malalties i per individus sans. El volum total de les dades, que actualment és d’aproximadament un milió de gigabits (GB) un cop comprimides i que es preveu que es tripliqui en els pròxims dotze mesos,

Post de Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

El programa RecerCaixa d’impuls a la recerca científica d’excel·lència a Catalunya, promogut per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i l’Obra Social “la Caixa”, va fer públic a finals del passat mes d’abril l’atorgament d’ajuts a vint-i-sis projectes de recerca d’excel·lència amb un finançament d’1,8 milions d’euros. Aquests projectes van des de les ciències socials i les humanitats, en el camp de l’educació, la inclusió social, la discapacitat i l’ocupació, fins a les ciències de la salut. RecerCaixa destaca per la capacitat transformadora i el potencial d’implicació pública.

Aquest programa d’excel·lència científica s’inscriu en un context en què Catalunya vol continuar mantenint posicions capdavanteres en el camp de la recerca d’excel·lència malgrat la crisi i evitar la fugida de talents.

Post per Gemma Revuelta i Carme Pérez, de l’Observatori de Comunicació Científica (OCC-UPF).
 
Les societats més heterogènies són un exemple de tolerància i desperten un gran interès per la diversitat i el mestissatge cultural que presenten. És el cas de ciutats com Nova York o Londres, on la multiculturalitat és una característica essencial de la seva identitat i, alhora, un dels atractius principals. Però la convivència entre persones d’orígens i cultures diferents no és un camí fàcil, sinó el resultat d’un esforç conjunt. S’ha de construir i reinventar de manera contínua i requereix creativitat, voluntat política, estratègies i, evidentment, recursos. 
 
En aquesta línia s’orienten els projectes d’investigadors d’universitats i centres de recerca de tot Catalunya,

Post d’Antoni Rodríguez-Fornells, investigador de l’IDIBELL i la UB. Coordinador del cicle «La música i el seu impacte en el cos i la ment», celebrat a CosmoCaixa.

La música, molt present en la nostra cultura, és un element universal de la nostra vida. S’ha demostrat que produeix emocions molt intenses, pot tenir efectes en les nostres funcions cognitives i promou la cohesió social. Atesa la complexitat de la música i la capacitat que té per activar diverses xarxes cerebrals, diferents investigadors d’àmbit mundial avaluen fins a quin punt la música es podria fer servir com a eina en neurorehabilitació o com a possible mecanisme per fomentar la plasticitat cerebral. Aquesta és una de les idees principals que va mostrar el neuròleg Eckart Altenmüller en una de les conferències del cicle «La música i el seu impacte en el cos i la ment»,

El passat 1 de desembre es va celebrar el Dia Mundial de la Lluita Contra la Sida

Per Javier Martínez-Picado i Nuria Izquierdo-Useros, investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat conjuntament per l’Obra Social “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Quan el virus de la immunodeficiència humana (VIH) infecta una persona, una de les principals vies que utilitza per entrar al seu sistema immunitari són les cèl·lules dendrítiques, glòbuls blancs que tenen com a objectiu protegir el cos de microbis invasors.

El virus utilitza aquestes cèl·lules com un cavall de Troia, amagant-s’hi a l’interior per arribar als limfòcits T4,