Post de Carme Pérez, Departament de Comunicació ACUP – Programa RecerCaixa, i Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

Per a molts ciutadans, la investigació continua sent una activitat restringida a un grup reduït d’experts, aliena a les preocupacions i el dia a dia de la gent del carrer. Però no és així. O no del tot. 

El coneixement científic és clau per impulsar la innovació en qualsevol àmbit, i sempre té una repercussió social. És més: molts investigadors, ara i a Catalunya, fan recerca per promoure canvis socials i estructurals que millorin la vida de les persones i el seu entorn. I no són metges ni experts en ciències ambientals.

Post de Carme Pérez, Departament de Comunicació ACUP – Programa RecerCaixa

La diversitat funcional podria equiparar-se a la diversitat cultural o a la diversitat genètica. És un fet que ens distingeix els uns dels altres, però que no ha de marcar diferències. Sovint, però, la discapacitat que presenten algunes persones, sigui motora, sensorial, física o intel·lectual, crea murs intangibles amb els altres, i els planteja dificultats per poder accedir a un lloc de treball, moure’s amb autonomia per l’espai públic o, simplement, participar en moltes de les activitats que poden dur a terme la resta dels ciutadans. La raó és que, malgrat el canvi de mentalitat, la legislació vigent i la tasca que des de fa molts anys han desenvolupat i continuen desenvolupant moltes de les entitats i associacions que en reivindiquen els drets,

Post de la Dra. Ana Ripoll, presidenta de Bioinformatics Barcelona (BIB), i Eva Alloza, tècnica de comunicació de Bioinformatics Barcelona (BIB).

Ets tres mil milions de lletres! El teu genoma ocupa el que equivaldria a una pel·lícula en alta definició i el podries portar dintre d’un llapis de memòria. Que el teu genoma ocupi 3 GB podria semblar poc, però seria tan sols un dels elements del teu registre clínic que s’amplia amb cadascun dels esdeveniments assistencials. Per exemple, quan el metge de capçalera et fa una anàlisi de sang, quan a l’hospital et fan una ressonància, o bé, en el cas que siguis diabètic, quan registres els nivells de glucosa en una aplicació al mòbil.

Post d’Alejandro Vaquero, investigador del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

Recentment es van celebrar a Barcelona unes jornades de debat amb líders en recerca en els camps de l’epigenètica i el càncer, coorganitzades per B-Debate, una iniciativa de Biocat i de l’Obra Social “la Caixa”, i pel Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC-IDIBELL). Aquestes jornades es van centrar en el debat en profunditat dels reptes, les oportunitats i les perspectives de l’epigenètica del càncer.

Presentació del B-Debate sobre l’epigenètica del càncer, amb representants de les tres entitats organitzadores (Font: B-Debate).

Post de Carme Pérez, Departament de Comunicació del programa RecerCaixa

Com imaginem les ciutats del futur? I què caldria fer per millorar-les? Com es pot aconseguir que siguin espais més participatius i impulsar-ne el desenvolupament sense perdre qualitat de vida? Es tracta d’una qüestió complexa que planteja molts interrogants i que requereix creativitat, treball interdisciplinari i la implicació de la ciutadania. Per aquest motiu, el tema va ser objecte de reflexió el passat 5 de novembre en una taula rodona dins el cicle «Els debats de RecerCaixa». A la sessió, moderada per Carles Capdevila, periodista i director del diari ARA, hi van participar tres investigadors del programa RecerCaixa: Joan Ramon Borrell, investigador del Grup de Recerca en Governs i Mercats de l’Institut de Recerca en Economia Aplicada (IREA-UB),