Post de Jordi Júlvez, investigador del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), centre aliat d’ISGlobal.

El cervell humà es desenvolupa durant un període prolongat; la seva maduració continua al llarg de l’adolescència i l’edat adulta. És important estudiar les trajectòries de desenvolupament del cervell en mostres representatives de la població general per comprendre com les exposicions i els factors d’estrès afecten el desenvolupament del cervell humà. Els entorns primerencs poden ser particularment importants per l’impacte que tenen en la salut mental, l’aprenentatge i el comportament en les societats humanes. 

Investigadors amb experiència en epidemiologia ambiental, neuropsicologia, psiquiatria i neurociència cognitiva del desenvolupament es van reunir a Barcelona en un debat de dos dies de durada coorganitzat per B-Debate,

Per Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya(IBEC)

Els costos creixents de la recerca biomèdica i el descobriment de fàrmacs, així com el nombre contínuament creixent de fracassos de compostos, provoquen una necessitat urgent de noves eines per a la recerca bàsica i els assajos preclínics de fàrmacs. L’encreuament de les nanotecnologies amb les ciències de la vida i computacionals suposa l’aprofitament de les tecnologies de capacitació per al descobriment i el desenvolupament de fàrmacs, les proves de toxicitat i el modelatge de malalties. Aquests avenços poden anar més enllà de les etapes actuals de cultius cel·lulars i de teixits in vitro, que difícilment reflecteixen la fisiologia del pacient, i crear plataformes in vitro d’aparença humana que permetin assajos de fàrmacs i de toxicitat més barats i eficients.

Post de Jordi Garcia Ojalvo, catedràtic de Biologia de Sistemes de la Universitat Pompeu Fabra

Des dels inicis de la civilització, un dels grans objectius de l’ésser humà ha estat el control del nostre entorn. Al llarg dels mil·lennis, el nostre intel·lecte ens ha permès crear eines que han augmentat enormement la capacitat de la nostra espècie de prosperar en el món. En un principi, aquestes eines es construïen a partir de materials naturals inerts, com ara la pedra, el bronze i el ferro. Més recentment, hem creat materials artificials com els plàstics, que han portat a un altre canvi qualitatiu en la manera en què interactuem amb la natura (i l’afectem).

Post de Francesc Imbernon, catedràtic del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona.

Crec que és important donar a conèixer que aquest projecte no només ha fet una anàlisi de la situació sinó que també treballa per posar en marxa accions concretes que aportin millores en aquest sentit. 

En els últims anys, l’emprenedoria ha aparegut amb força a la societat. Apareix amb insistència, des d’esferes diverses i amb un ampli rang d’objectius i propòsits. Han augmentat també les accions, les institucions, les unitats i els serveis bolcats a donar suport a l’esperit emprenedor. 

El concepte d’emprenedoria va més enllà de crear empreses, ja que designa la pràctica d’impulsar noves organitzacions,

Post de Roger Paredes, Unitat VIH i Grup de Genòmica Microbiana, Institut de Recerca de la SIDA (IrsiCaixa), Hospital Germans Trias i Pujol

Imagineu-vos, per un moment, que en ple segle XXI, descobrim per primer cop que tenim un fetge. Imagineu que tota la medicina que s’ha fet fins ara hagués obviat aquest fet. Que les malalties metabòliques —la diabetis, la dislipèmia, l’obesitat— o les malalties cardiovasculars s’haguessin estudiat sense tenir en compte aquest òrgan. Que els tractaments que tenim i les dietes que seguim no n’haguessin considerat l’enorme capacitat metabòlica. Una cosa semblant ha passat amb el «redescobriment» recent de la microbiota. 

La importància del que mengem i de com ho processem sobre la nostra salut és ben coneguda des de l’antiguitat.