Post de Roger Paredes, Unitat VIH i Grup de Genòmica Microbiana, Institut de Recerca de la SIDA (IrsiCaixa), Hospital Germans Trias i Pujol

Imagineu-vos, per un moment, que en ple segle XXI, descobrim per primer cop que tenim un fetge. Imagineu que tota la medicina que s’ha fet fins ara hagués obviat aquest fet. Que les malalties metabòliques —la diabetis, la dislipèmia, l’obesitat— o les malalties cardiovasculars s’haguessin estudiat sense tenir en compte aquest òrgan. Que els tractaments que tenim i les dietes que seguim no n’haguessin considerat l’enorme capacitat metabòlica. Una cosa semblant ha passat amb el «redescobriment» recent de la microbiota. 

La importància del que mengem i de com ho processem sobre la nostra salut és ben coneguda des de l’antiguitat.

Post de Xavier Rodó, professor d’Investigació ICREA a l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3).

Un clima que canvia en un món canviant per l’acció de l’home, ambdós a velocitats diferents amb ritmes desiguals però massa sovint alineats en una mateixa direcció. I, mentrestant, ens trobem a les portes de l’aparentment decisiva Cimera del Canvi Climàtic de l’Organització de Nacions Unides (ONU) del proper mes de desembre a París i els debats se succeeixen sobre la magnitud d’aquests canvis, els costos ambientals i socials i la mesura en què uns i altres som més o menys responsables d’uns efectes encara difícils d’avaluar sobre les societats humanes i les diferents realitats socioeconòmiques del planeta.

Post de Regina Rabinovich, directora de la Iniciativa d’Eliminació de la Malària d’ISGlobal i presidenta del Comitè de Direcció de l’Aliança Científica per a l’Eradicació de la Malària (MESA).

Tot i que com a col·lectiu contenim la respiració, els membres de la comunitat de la malària podem tenir la seguretat que el panorama de la malària ha canviat enormement des de l’any 2000. Gairebé totes les eines que fem servir actualment es van introduir a partir d’aleshores: mosquiteres tractades amb insecticides d’efecte prolongat, un nou insecticida, proves de diagnòstic ràpid i la teràpia combinada amb artemisinina. 

La innovació ha estat un element fonamental del programa global.

Post de Carme Pérez, Departament de Comunicació ACUP – Programa RecerCaixa, i Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

Per a molts ciutadans, la investigació continua sent una activitat restringida a un grup reduït d’experts, aliena a les preocupacions i el dia a dia de la gent del carrer. Però no és així. O no del tot. 

El coneixement científic és clau per impulsar la innovació en qualsevol àmbit, i sempre té una repercussió social. És més: molts investigadors, ara i a Catalunya, fan recerca per promoure canvis socials i estructurals que millorin la vida de les persones i el seu entorn. I no són metges ni experts en ciències ambientals.

Post de Carme Pérez, Departament de Comunicació ACUP – Programa RecerCaixa

La diversitat funcional podria equiparar-se a la diversitat cultural o a la diversitat genètica. És un fet que ens distingeix els uns dels altres, però que no ha de marcar diferències. Sovint, però, la discapacitat que presenten algunes persones, sigui motora, sensorial, física o intel·lectual, crea murs intangibles amb els altres, i els planteja dificultats per poder accedir a un lloc de treball, moure’s amb autonomia per l’espai públic o, simplement, participar en moltes de les activitats que poden dur a terme la resta dels ciutadans. La raó és que, malgrat el canvi de mentalitat, la legislació vigent i la tasca que des de fa molts anys han desenvolupat i continuen desenvolupant moltes de les entitats i associacions que en reivindiquen els drets,