Post de Jordi Garcia Ojalvo, catedràtic de Biologia de Sistemes de la Universitat Pompeu Fabra

Des dels inicis de la civilització, un dels grans objectius de l’ésser humà ha estat el control del nostre entorn. Al llarg dels mil·lennis, el nostre intel·lecte ens ha permès crear eines que han augmentat enormement la capacitat de la nostra espècie de prosperar en el món. En un principi, aquestes eines es construïen a partir de materials naturals inerts, com ara la pedra, el bronze i el ferro. Més recentment, hem creat materials artificials com els plàstics, que han portat a un altre canvi qualitatiu en la manera en què interactuem amb la natura (i l’afectem).

Post de Francesc Imbernon, catedràtic del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona.

Crec que és important donar a conèixer que aquest projecte no només ha fet una anàlisi de la situació sinó que també treballa per posar en marxa accions concretes que aportin millores en aquest sentit. 

En els últims anys, l’emprenedoria ha aparegut amb força a la societat. Apareix amb insistència, des d’esferes diverses i amb un ampli rang d’objectius i propòsits. Han augmentat també les accions, les institucions, les unitats i els serveis bolcats a donar suport a l’esperit emprenedor. 

El concepte d’emprenedoria va més enllà de crear empreses, ja que designa la pràctica d’impulsar noves organitzacions,

Post de Roger Paredes, Unitat VIH i Grup de Genòmica Microbiana, Institut de Recerca de la SIDA (IrsiCaixa), Hospital Germans Trias i Pujol

Imagineu-vos, per un moment, que en ple segle XXI, descobrim per primer cop que tenim un fetge. Imagineu que tota la medicina que s’ha fet fins ara hagués obviat aquest fet. Que les malalties metabòliques —la diabetis, la dislipèmia, l’obesitat— o les malalties cardiovasculars s’haguessin estudiat sense tenir en compte aquest òrgan. Que els tractaments que tenim i les dietes que seguim no n’haguessin considerat l’enorme capacitat metabòlica. Una cosa semblant ha passat amb el «redescobriment» recent de la microbiota. 

La importància del que mengem i de com ho processem sobre la nostra salut és ben coneguda des de l’antiguitat.

Post de Xavier Rodó, professor d’Investigació ICREA a l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3).

Un clima que canvia en un món canviant per l’acció de l’home, ambdós a velocitats diferents amb ritmes desiguals però massa sovint alineats en una mateixa direcció. I, mentrestant, ens trobem a les portes de l’aparentment decisiva Cimera del Canvi Climàtic de l’Organització de Nacions Unides (ONU) del proper mes de desembre a París i els debats se succeeixen sobre la magnitud d’aquests canvis, els costos ambientals i socials i la mesura en què uns i altres som més o menys responsables d’uns efectes encara difícils d’avaluar sobre les societats humanes i les diferents realitats socioeconòmiques del planeta.

Post de Regina Rabinovich, directora de la Iniciativa d’Eliminació de la Malària d’ISGlobal i presidenta del Comitè de Direcció de l’Aliança Científica per a l’Eradicació de la Malària (MESA).

Tot i que com a col·lectiu contenim la respiració, els membres de la comunitat de la malària podem tenir la seguretat que el panorama de la malària ha canviat enormement des de l’any 2000. Gairebé totes les eines que fem servir actualment es van introduir a partir d’aleshores: mosquiteres tractades amb insecticides d’efecte prolongat, un nou insecticida, proves de diagnòstic ràpid i la teràpia combinada amb artemisinina. 

La innovació ha estat un element fonamental del programa global.