Post de Francesc Imbernon, catedràtic del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona.

Crec que és important donar a conèixer que aquest projecte no només ha fet una anàlisi de la situació sinó que també treballa per posar en marxa accions concretes que aportin millores en aquest sentit. 

En els últims anys, l’emprenedoria ha aparegut amb força a la societat. Apareix amb insistència, des d’esferes diverses i amb un ampli rang d’objectius i propòsits. Han augmentat també les accions, les institucions, les unitats i els serveis bolcats a donar suport a l’esperit emprenedor. 

El concepte d’emprenedoria va més enllà de crear empreses, ja que designa la pràctica d’impulsar noves organitzacions, revitalitzar organitzacions madures i innovar creant nous negocis i projectes en resposta a la identificació de noves oportunitats. Inclou creativitat, innovació i assumpció de riscos així com la capacitat de planificar i gestionar projectes. El concepte emprenedoria es diversifica i es materialitza en una multitud de competències. Per tant, la competència emprenedora inclou coneixements, actituds, habilitats, comportaments i motivació. 

És necessari que els sistemes formatius en general i els universitaris en particular assumeixin, des dels seus objectius estratègics fins a les seves pràctiques diàries, el compromís de formar en competències emprenedores i creïn les estructures, les vies i els serveis de formació necessaris. 

Per analitzar tot això, el nostre grup Formació Docent i Innovació Pedagògica (FODIP), de la Universitat de Barcelona ha dut a terme entre els anys 2013 i 2015, amb suport del programa d’ajuts a la recerca RecerCaixa, el projecte de recerca Emprenedoria i universitat. Diagnòstic, bones pràctiques i línies d’actuació en l’àmbit universitari català, per diagnosticar i analitzar bones pràctiques i línies d’actuació en l’àmbit universitari català. 

Una investigació que pretén conèixer i transformar les visions, actituds i pràctiques actuals de les universitats catalanes respecte al foment de l’emprenedoria per incorporar, d’aquesta manera, un nou component per assolir l’excel·lència en l’ensenyament superior. 

Les principals conclusions d’aquest estudi han estat moltes i diverses, de les quals destaquem les següents per la seva importància:

– Hi ha una visió força restringida del terme emprenedoria. Aquest concepte s’assimila a «crear empreses» o «fer el teu propi negoci». En aquest sentit, es confirma la generalització d’una restricció del terme i no està gaire estesa ni acceptada la visió àmplia d’emprenedoria, aquella que podria associar-se a competències emprenedores o a actitud emprenedora. Però sí que apareixen competències emprenedores en els plans docents de les universitats com ara la capacitat d’adaptar-se a nous àmbits de desenvolupament professional; la capacitat de transformació de les idees en activitats pràctiques dins d’un context social, cultural o econòmic; l’afrontament del risc; la capacitat d’adaptació als canvis, etc. Per tant, s’ha de desestigmatitzar la visió que el professorat i l’alumnat tenen sobre l’emprenedoria, associada únicament al món empresarial, i obrir-ne l’àmbit d’actuació al desenvolupament de competències emprenedores com ara la innovació, la creativitat, el treball en equip, la comunicació, el lideratge, etc. 

– L’emprenedoria consta com a línia estratègica prioritària en el marc dels documents institucionals de les universitats catalanes. En aquest sentit, s’incorpora als objectius institucionals, eixos estratègics o programes específics però la dotació pressupostària o en recursos humans que s’hi destina és poca o nul·la. Per tant, les polítiques docents haurien d’estar encaminades a, d’una banda, incorporar professorat amb capacitats emprenedores i, de l’altra, formar el professorat expert perquè pugui desenvolupar entre l’alumnat aquestes capacitats emprenedores. 

– Les universitats fan esforços per proposar accions d’impuls de l’emprenedoria a les seves institucions però els beneficiaris principals (docents i alumnes) no tenen aquesta percepció. Apostar per la informació, les bones pràctiques, la difusió i la formació seria una bona manera d’introduir les competències emprenedores en els estudis universitaris. 

Com a resum de l’estudi, s’ha de destacar que, tot i el discurs institucional favorable i les bones iniciatives que s’han dut a terme des de les universitats catalanes en els últims anys, l’emprenedoria encara té una presència escassa en els plans docents i d’estudis. 

Més informació:

Projecte RecerCaixa: Emprenedoria i universitat. Diagnòstic, bones pràctiques i línies d’actuació a l’àmbit universitari català