En aquest moment, les inversions en recerca bàsica i en desenvolupament de productes al llarg dels darrers quinze anys han proporcionat una sòlida font de fàrmacs i vacunes candidats, eines per al control dels mosquits (tant aproximacions clàssiques com d’altres de veritablement innovadores) i la promesa d’un millor diagnòstic que permetrà identificar les persones que ja s’hagin infectat amb el paràsit però que encara no s’hagin posat malaltes. Les cooperacions publicoprivades en el desenvolupament del producte han estat extremadament productives.

I el moment no podria ser més oportú: a mesura que es van obtenint dades dels estudis de camp, som cada cop més conscients de la possibilitat que augmenti la resistència a l’artemisinina, el principal fàrmac de les teràpies combinades, i als piretroides, l’única classe d’insecticides que es fa servir en les mosquiteres tractades amb insecticides d’efecte prolongat. La teràpia combinada per evitar la generació de resistències, els fàrmacs de bona qualitat i la compleció del règim de tractament de tres dies pot haver frenat fins a un cert punt l’aparició de resistències a Àsia, però no l’ha evitada. De manera similar, la combinació de la fumigació d’interiors amb efecte residual i les mosquiteres tractades amb insecticides d’efecte prolongat, que maten de manera eficaç els mosquits mitjançant dos insecticides diferents, ens ha deixat una distribució de marcadors de resistència que s’està examinant actualment per detectar si està vinculada amb l’obtenció de pitjors resultats en aquest camp. 

Aquesta ha estat la molt llarga història de la malària: el paràsit ha coevolucionat amb els éssers humans i la seva increïble plasticitat li ha permès sobreposar-se, amb el temps, tant al tractament com a la prevenció.

I llavors què ens queda?

En primer lloc, guanyem saviesa, amb la qual cosa podem tenir l’esperança d’agafar avantatge al paràsit. Enfrontant-se a l’eliminació utilitzant tant eines emergents com estratègies destinades a l’ús d’aquestes eines, els països que aconsegueixen la transmissió zero —i, per tant, l’eliminació del paràsit de la seva població— cada cop són més conscients que poden gestionar una reintroducció ocasional. Fins i tot als Estats Units es declaren diversos centenars de casos de malària cada any, però el país disposa de sistemes per localitzar-los i evitar-ne una transmissió posterior. Els sistemes de salut són importants, no solament per frenar la transmissió, sinó també per gestionar de manera eficaç els casos després de l’eliminació. 

En segon lloc, hem de mantenir la integració de la innovació en el programa futur de la malària, la qual cosa inclou eines com ara millors fàrmacs que puguin vèncer les resistències però que també siguin eficaços en dosi única (dos tipus molt diferents d’innovació). Es fa més difícil adonar-se que aquesta cultura d’innovació s’ha d’estendre també a l’aplicació. Per exemple, és necessari que la millor ciència aplicada ens aporti proves relacionades amb les noves maneres d’utilitzar fàrmacs per aconseguir els objectius de salut, tant de salut individual com de salut pública. Els fàrmacs per a poblacions senceres (administració massiva) i el control de vectors (mosquiteres tractades amb insecticides d’efecte prolongat i/o fumigació d’interiors amb efecte residual) es van fer servir combinats de diverses maneres al llarg del segle passat. No obstant això, en general els programes no estaven ben dissenyats ni documentats, la qual cosa era un reflex de l’ús de mètodes antiquats i del fet que hi havia menys interès i es dedicaven menys recursos a aprendre de l’experiència obtinguda en el treball de camp.

En tercer lloc, la gestió del coneixement té valor per ella mateixa; la publicació de resultats no és l’únic aspecte valuós. Avui dia s’estan duent a terme una gran varietat de projectes sobre el grau d’utilització de fàrmacs per part de poblacions senceres en combinació amb tècniques de diagnòstic, control de mosquits i mapatge de la malaltia. Quan en aquest camp d’investigació s’uneixen esforços per compartir mètodes, dissenys i resultats, es poden obtenir tres beneficis potencials: primer, els resultats obtinguts en llocs diferents resulten comparables; segon, apareix la possibilitat d’aconseguir més eficàcia amb menys repeticions innecessàries d’un mateix projecte; tercer, es poden traslladar de manera més ràpida les bones idees als programes de cada país. Els beneficis esmentats són determinants per a l’impacte de l’esforç global i els països han d’aprendre els uns dels altres. Els donants busquen l’eficàcia per aconseguir el màxim impacte, de manera que es pugui donar prioritat a una estratègia que sigui més econòmica o més efectiva.

A llarg termini, la manera de fer servir les eines, tant les existents com les noves, de la manera més eficaç reduirà els costos de l’estratègia global de malària enfocada a l’eliminació de la malaltia. Això resulta fonamental quan es disposa, com a molt, de la meitat dels recursos necessaris!

Un dels problemes és que hi ha relativament poques fonts de finançament per a la ciència aplicada a la malària, en qualsevol de les seves formes. Els principals inversors dels programes, com el Regne Unit i els Estats Units, dediquen fons a aquest tipus d’inversions adreçades a resoldre alguns dels problemes que cal afrontar sobre el terreny. El Fons Mundial per a la Sida, la Tuberculosi i la Malària ha aconseguit importants reposicions de fons, però el seu patronat no ha permès que es fessin inversions directes destinades a la millora de l’eficàcia dels programes. En el fons de la qüestió hi ha la competició percebuda entre elements del programa que encara no hagin rebut finançament i una investigació que pot semblar menys directament aplicable a l’impacte sobre la salut.

  A més del finançament, també hi ha el repte de la gestió del coneixement: com aconseguir que els inversors i els investigadors puguin conèixer per endavant a què es destina el finançament, en comptes d’haver d’esperar a descobrir-ho anys més tard quan es publiqui, i com divulgar ràpidament els resultats, en particular perquè estiguin a disposició dels qui prenen decisions. Un exemple d’això podria ser la senzilla eina web creada per l’Aliança Científica per a l’Eradicació de la Malària (MESA Track) per fer el seguiment dels projectes actius i facilitar la posada en comú de resultats en les etapes inicials del projecte. 

En definitiva, si volem abordar qualsevol tipus de solució sostenible a llarg termini per a la malària, hem de tenir com a prioritats la recerca per a la creació i la integració de noves eines, la racionalització de la vigilància-resposta i les estratègies per augmentar l’impacte reduint el cost. L’obtenció d’una sòlida retroalimentació de país obtinguda a partir de les experiències d’aquest país en el treball en àrees prioritàries també serà fonamental en la nostra aproximació al tractament de la malària.

Aquest post ha estat publicat prèviament al blog Health Is Global i forma part de la sèrie de blogs Dia Mundial de la Malària 2015 que coordina Roll Back Malaria.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 

Programa ‘la Caixa’ contra la malària

Per aconseguir els objectius de reducció de la malària que ha establert recentment l’OMS a la seva darrera assemblea és indispensable demostrar que l’eliminació de la malària és factible no solament en regions que avui ja presenten molt pocs casos, sinó també a les zones amb una transmissió més alta, amb sistemes de salut fràgils i condicions econòmiques i socials complicades. Aquest és precisament l’objectiu del nou programa «‘la Caixa’ contra la malària» que, impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’, treballarà amb la Fundació Bill & Melinda Gates amb l’objectiu d’eliminar la malària del sud de Moçambic.

El programa serà implementat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM), amb la participació d’altres socis i sota el lideratge del Ministeri de Salut de Moçambic, un dels deu països amb més càrrega de malària del món.

Més informació

L’OMS aprova la nova estratègia global contra la malària per als propers quinze anys

Còmic: Malaria: The Battle Against a Microscopic Killer (pdf)