Els milers de milions de neurones que donen forma al nostre cervell (i al de molts altres éssers vius) constitueixen l’essència mateixa de la nostra identitat, dels nostres records, del nostre llenguatge i de la nostra creativitat. Tanmateix, al cervell, les coses no sempre funcionen tal com caldria.

Actualment, l’Alzheimer és la causa de demència més comuna a tot el món. Es tracta d’una malaltia neurodegenerativa que provoca la mort progressiva de les neurones i un deteriorament gradual de la memòria, el raonament, el comportament i les habilitats socials. Segons l’Organització Mundial de la Salut, s’estima que hi ha 50 milions de persones afectades per l’Alzheimer al món i cada any se’n detecten aproximadament 10 milions de casos nous. A Espanya, s’estima que afecta 900.000 persones, 1 de cada 10 de més de 65 anys i un terç de les persones de més de 85 anys, segons dades de la Fundació Pasqual Maragall.

En el marc de la Setmana del Cervell parlem amb Arcadi Navarro, director de la Fundació i del seu centre de recerca, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), sobre les últimes troballes i els possibles tractaments per a l’Alzheimer, i també sobre les perspectives futures per afrontar les malalties neurodegeneratives en general.

L’Alzheimer no és una malaltia contagiosa, però un estudi recent indica que sí que pot ser transmissible (tot i que és estrany). Què significa això?

Aquest estudi suggereix que és possible que es produeixi transmissió iatrogènica d’una patologia semblant a l’Alzheimer. Quan parlem de transmissió iatrogènica ens referim a la propagació d’una malaltia o afecció com a resultat directe d’un tractament mèdic o d’intervencions dutes a terme per professionals de la salut.

L’estudi va examinar el cas de diversos pacients al Regne Unit que fa dècades van rebre un tractament basat en hormones del creixement extretes de cervells. Aquest procediment va tenir com a conseqüència que algunes d’aquestes persones experimentessin posteriorment símptomes semblants als de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, i en algunes d’aquestes, es van detectar també símptomes de la malaltia de l’alzheimer anys més tard. 

 

És crucial subratllar que aquest incident no té cap relació amb la idea que l’alzheimer sigui contagiós. Aquest treball és molt interessant perquè il·lumina la fisiopatologia de la malaltia. Tanmateix, arran d’aquesta publicació, molts titulars van parlar de contagi i van ser molt perjudicials per a les persones que conviuen amb la malaltia. És important destacar que actualment aquest tractament no s’utilitza i que, de fet, està prohibit.

Aleshores quina seria la diferència entre transmissible i contagiós? 

Una malaltia contagiosa és una malaltia que, per pròpia naturalesa, pels mecanismes de transmissió de la mateixa malaltia, passa (es contagia) d’unes persones a unes altres, com un refredat, la grip o la COVID-19. Una malaltia transmissible és una malaltia que en determinades circumstàncies, de vegades de manera molt rara, com en aquest cas, pot arribar a passar d’una persona a una altra.

L’Alzheimer no és contagiós de cap manera. Aquesta és una idea que hem de deixar molt clara a tota la societat i, en particular, a les persones que cuiden els que pateixen Alzheimer.

Al mes de gener es va publicar un article sobre la detecció precoç de l’Alzheimer mitjançant un test de sang. Quina importància té aquest avenç?

Aquest article confirma que una forma concreta de la proteïna TAU, relacionada amb l’Alzheimer, és detectable en sang mitjançant una simple analítica. Això és una cosa que ja sabíem. De fet, aquest tipus de test està disponible des de fa un cert temps per als qui investiguem la malaltia. L’article és interessant perquè arriba en un moment en què es comencen a aprovar els primers tractaments per a Alzheimer als Estats Units i el focus mediàtic està en la detecció precoç.

És possible detectar el risc d’acabar patint Alzheimer. Es fa diàriament a molts centres del món. Al Barcelonaβeta BrainResearch Center, per exemple, hem comparat la capacitat dels diferents tipus de tests. Ara bé, aquests tests encara no són als sistemes de salut. Tot just estem en fase d’investigació per trobar el test més efectiu i barat. A més, ara per ara tampoc no disposem de tractaments farmacològics i és complicat fer un cribratge poblacional per detectar el risc de patir una malaltia que encara no es pot tractar.

Tot i això, crec que aquests tests es generalitzaran tard o d’hora i, de la mateixa manera que avui ens mesurem la tensió o el colesterol, podrem mesurar biomarcadors per detectar la demència. Als Estats Units, aquest tipus de prova ja està disponible perquè també hi ha un tractament aprovat des del gener de l’any passat.

A Espanya no està disponible?

L’Agència Europea de Medicaments encara no s’ha manifestat sobre aquest tractament, no l’ha aprovat i, per tant, no es pot prescriure a Europa.

Però, malgrat que encara no hi ha tractaments aprovats, conèixer amb antelació el risc de desenvolupar Alzheimer permetria frenar el desenvolupament de la malaltia.

Avui dia sabem que hi ha una dotzena de factors que, si es controlen, permeten reduir molt el risc de tenir Alzheimer. Nosaltres calculem que entre un 31 i un 40 % dels diagnòstics anuals es podrien evitar controlant aquests factors de risc. Parlem, per exemple, de la ingesta d’alcohol, de la salut del son, de la diabetis o de l’exercici físic. Per tant, si algú té un risc més alt de patir la malaltia, podria intervenir sobre aquests factors.

Tanmateix, com en el cas anterior, encara no hem sistematitzat quines són les millors estratègies. Hi ha assajos clínics i projectes de recerca en marxa. Hem de saber bé què cal fer i com es poden implementar les estratègies.

Un altre estudi, publicat pel Barcelonaβeta Brain Research Center al desembre, va aconseguir caracteritzar la predisposició genètica a l’Alzheimer. Quina importància té aquest estudi?

L’Alzheimer ara mateix té dues grans formes. Una, present en l’1 % dels casos, és la que anomenem la forma familiar o hereditària de la malaltia. Es deu a una sèrie de mutacions molt conegudes en la proteïna ß-amiloide que sempre causen una simptomatologia i una fisiopatologia molt semblant. L’altra, la que experimenten el 99 % dels casos, és una malaltia en què conviuen factors ambientals i genètics. Aquests últims no són determinants, tot i que sí que hi ha una sèrie de mutacions, cada vegada més conegudes, que augmenten el risc de patir la malaltia.

El que nosaltres hem fet al BBRC, liderats per una investigadora brillant, Natalia Vilor-Tejedor, és estudiar a fons la genètica d’una cohort de gairebé 3.000 persones voluntàries sanes amb pares que, en la major part dels casos, van patir Alzheimer. Fa més de deu anys que fem el seguiment d’aquests voluntaris amb el suport de la Fundació ”la Caixa”. Gràcies a totes les dades que hem anat acumulant, hem pogut elaborar una classificació genètica extraordinàriament bona, amb un grau molt alt de detall.

La nostra recerca se suma a una gran quantitat d’estudis genètics que s’han anat publicant els últims anys i que estan permetent a la comunitat científica detectar quines són les variants genètiques que incrementen el risc de la malaltia d’Alzheimer en la seva forma complexa, la que pateixen el 99 % dels casos.

Aquest coneixement és clau per millorar la detecció, el diagnòstic i el tractament de la malaltia. En aquest sentit, quina funció té el consorci AD-RIDDLE, al qual pertany el BBRC?

Estem en un moment de canvi de paradigma en l’estudi i el tractament de la malaltia. Per fi hi ha avenços i resultats després de molts anys de ciència i aprenentatge. Podríem dir que hi ha tres grans elements que estan canviant: la detecció precoç, les intervencions multimodals sobre els factors de risc controlables i els tractaments que comencen a aparèixer per a un percentatge molt petit de les persones que tenen la malaltia.

Aquests avenços tenen lloc primer en un laboratori, però traslladar-los als sistemes de salut també requereix estudis científics i assajos clínics molt seriosos que triguen anys a fer-se. Parlem d’una malaltia que afecta més de 50 milions de persones a tot el planeta. Hem d’estudiar quina és la millor manera de desplegar aquests tractaments i entendre bé quin és el cost que tindran.

Tenint en compte això, la finalitat del consorci AD-RIDDLE és estudiar com es poden implementar als sistemes de salut europeus la detecció precoç i les intervencions multimodals sobre els factors de risc. Es tracta de recollir dades sobre aquests dos elements per traslladar-les als ministeris de sanitat i als organismes que prenen les decisions. L’objectiu últim és que el desplegament d’aquestes maneres de gestionar la malaltia es faci eficaçment i eficientment.

Parlant de dades i avenços, la intel·ligència artificial hi pot tenir un paper important?

Sens dubte. Les eines d’intel·ligència artificial (IA) permeten analitzar amb molta eficàcia el gran volum de dades que s’està generant al voltant de les malalties neurodegeneratives. Ho fan millor que les persones i molt més ràpidament. Al BBRC, de fet, hem desenvolupat algoritmes d’IA que permeten estimar el risc de desenvolupar Alzheimer a partir de la imatge d’un cervell obtinguda per ressonància magnètica. És cert que la intel·ligència artificial encara genera molts dubtes i suposa riscos, però també és una gran esperança en molts camps.

Tornant als últims estudis, un de publicat al desembre per la Universitat de Pensilvània descrivia un compost que revertia alguns signes de la malaltia en ratolins.

En l’estudi de moltes malalties humanes, inclòs l’Alzheimer, és habitual treballar amb ratolins. El problema és que, a l’hora de traslladar les troballes a humans, els resultats no solen ser els mateixos. De vegades, el tractament no té el mateix efecte en l’humà que en el ratolí. En altres sí que s’aconsegueix el mateix efecte, però es produeixen efectes secundaris que no són acceptables en humans.

És a dir, estem davant de línies de recerca molt interessants, però no cal ser excessivament triomfalistes. Queden anys de treball per veure si aquest estudi o qualsevol altre dels molts que es publiquen cada any amb aquest tipus de metodologia acaben sent d’utilitat per frenar l’Alzheimer.

Quines són les vies principals d’investigació obertes per trobar maneres de revertir o detenir la degeneració del teixit cerebral? 

Durant molts anys, fins al 2019, la indústria farmacèutica i el món de la investigació es van centrar a buscar un tractament per a les persones que ja tenien la malaltia en un estat avançat. Intentaven frenar o revertir la neurodegeneració en persones amb uns símptomes molt clars. El gran problema amb aquesta estratègia és que és equivalent a intentar ressuscitar els arbres després que el bosc s’hagi cremat.

Com ressuscitem les neurones? Com ho fem perquè tornin a tenir la mateixa funció, el mateix contingut, la mateixa memòria? Com recuperem els records? No ho sabem. Per això s’està canviant d’estratègia i s’està començant a treballar en fases molt primerenques de la malaltia i en la detecció precoç. Ja no parlem tant de recuperar el bosc com d’evitar l’incendi. I estem tenint resultats esperançadors.

El medicament aprovat als Estats Units, per exemple, demostra que eliminant l’acumulació de proteïna amiloide ß al cervell s’aconsegueix frenar la neurodegeneració. Ara mateix hi ha assajos clínics en marxa en els quals nosaltres participem per donar el medicament a persones que no tenen la simptomatologia, però sí nivells molt alts de biomarcadors. Si s’aconsegueix endarrerir l’aparició de la malaltia, podrem començar a parlar de tractaments preventius. De la mateixa manera, hi ha moltes més estratègies terapèutiques que s’estan estudiant.

El somni de la Fundació Pasqual Maragall, al final, no és curar l’Alzheimer. És evitar que l’Alzheimer aparegui. Somiem un món sense Alzheimer per la via de la detecció precoç i la intervenció abans de l’aparició dels símptomes.

Hem parlat de molts estudis. De vegades, les persones de fora del món de la investigació no entenem bé com funcionen aquests assajos o fins i tot podem llegir afirmacions errònies als mitjans que ens porten a tenir falses esperances. De quina manera es poden informar les famílies de persones amb Alzheimer?

La nostra obligació com a científics i com a membres de la Fundació Pasqual Maragall és informar i informar bé. Tenim molt clar que aquest és un dels nostres deures principals i per això fem moltíssimes coses. El nostre blog és una de les vies d’informació més immediates i, de fet, és el més vist a Espanya i a Llatinoamèrica sobre temes relacionats amb l’Alzheimer. En aquest blog publiquem articles sobre tots els temes que hem cobert en aquesta entrevista, articles que, a més, anem actualitzant constantment.

Com a conclusió, quin ha estat l’avenç sobre l’Alzheimer més significatiu dels últims anys?

Vivim un moment de canvi de paradigma en la recerca i el tractament de l’Alzheimer. Hem demostrat que podem detectar la malaltia abans que no se’n manifestin els símptomes, amb 10 o 15 anys d’antelació. També hem demostrat que podem endarrerir l’aparició de la malaltia canviant el nostre estil de vida, reduint la ingesta d’alcohol, canviant la dieta o fent més exercici. I finalment, hem desenvolupat els primers fàrmacs que permeten modificar el curs de la malaltia, que permeten frenar-la. Aquestes tres línies ens acosten a un món sense Alzheimer, el món que somiem.