Divendres 27

La recerca avança: nous horitzons en la prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties cardiovasculars

Publicat el 27/09/2024

Cada dia a les xarxes socials, per comunicar que alguna cosa ens ha agradat o per mostrar el nostre suport, utilitzem el cor. Aquest any, el Dia Mundial del Cor ens unim a aquest acte de suport simbòlic fent servir el cor per donar suport a allò que més ens importa: els avenços en investigació en biomedicina i salut per millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties cardiovasculars, les quals, segons l’OMS, són la causa principal de mort a tot el món

A continuació us oferim un recull dels resultats i l’impacte assolits pels projectes de la convocatòria de Recerca en Salut 2018 centrats en malalties cardiovasculars. Aquests són els descobriments més importants: 

Ofelia María Martínez Estrada (UB), Carolina Soler-Botija (IGTP) i Josep A. Villena Delgado (VHIR), juntament amb la resta del seu grup de recerca, han demostrat que les cèl·lules de l’epicardi, la membrana que recobreix el cor, tenen un paper fonamental quan es forma el cor i també quan es regenera en la vida adulta. Fins ara, els estudis per aconseguir nous tractaments per regenerar el cor s’han basat en l’ús de cèl·lules mare i els resultats han estat poc prometedors. Gràcies a aquest descobriment, sabem que l’epicardi no és només un escut protector del cor, sinó que també té un paper clau en la formació de teixit sa després d’un infart, i això estableix les bases per al desenvolupament de futurs fàrmacs.

Es desconeixen encara les causes que porten a l’acumulació de greix i colesterol a les parets arterials. Per aquest motiu, prevenir l’aterosclerosi és complicat.

Als laboratoris del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), a Madrid, Almudena Ramiro i Jesús M.ª Vázquez, juntament amb José Luis Martín Ventura (Fundación Jiménez Díaz) i la resta del seu equip, es van proposar determinar els factors que contribueixen al desenvolupament d’aquesta malaltia silenciosa. Aquesta investigació, que va incloure l’anàlisi de la sang de milers de pacients asimptomàtics, els va permetre identificar noves proteïnes associades amb la progressió de l’aterosclerosi. Aquest avanç no sols obre la porta a noves teràpies potencials, sinó que també ofereix la possibilitat de diagnosticar aquesta malaltia abans que els pacients presentin símptomes per tal d’evitar possibles accidents cardiovasculars, com ara l’infart o l’ictus. 

Les arrítmies es donen quan el cor batega a un ritme irregular, sigui perquè va massa ràpid o massa lent. Quan apareixen, poden provocar insuficiència cardíaca, una malaltia crònica que afecta el 2 % de la població adulta. El tractament actual per a aquesta complicació és la teràpia de resincronització cardíaca amb un tipus especial de marcapassos. Tanmateix, un terç dels pacients no responen al tractament.

En resposta a aquesta necessitat, l’equip liderat per Adelino Leite a la Universidade do Porto ha desenvolupat un dispositiu que es col·loca al cor de manera mínimament invasiva, la qual cosa permet que la implantació sigui a llarg termini i que tingui més eficàcia a l’hora de restaurar el ritme cardíac normal. 

El nostre sistema immunològic ens protegeix de les infeccions. Malgrat això, el grup d’investigació liderat per Andrés Hidalgo al CNIC, a Madrid, ha descobert que els neutròfils, un tipus de cèl·lules del sistema immunitari, són capaços de causar dany vascular durant els processos inflamatoris. 

A partir de l’estudi del comportament d’aquestes cèl·lules immunològiques, els neutròfils, els investigadors han descobert que som més resistents a infeccions al matí, però al mateix temps més vulnerables a tenir infarts o ictus en aquest moment del dia. És a dir, han comprovat que aquestes cèl·lules tenen un rellotge biològic predeterminat i han desenvolupat un compost capaç de modificar aquest rellotge. Aquest descobriment obre la porta a noves teràpies per prevenir accidents cardiovasculars i reduir la taxa de mortalitat de les persones que els pateixen.

La distròfia miotònica és una malaltia neuromuscular rara que causa debilitat muscular incapacitant i que afecta, entre altres òrgans, el cor. Fins ara no té cura. 

A la Universitat de València, l’equip liderat per Rubén Artero-Allepuz ha identificat certes alteracions genètiques en els pacients amb distròfia miotònica que provoquen nivells baixos d’una proteïna essencial. Els investigadors han dissenyat una estratègia terapèutica que es basa a incrementar els nivells d’aquesta proteïna crítica, i han demostrat així l’eficàcia d’un possible tractament per frenar la progressió de la malaltia. 

Tal com hem comentat anteriorment, no se sap ben bé com es produeix l’aterosclerosi. Sabem que es tracta d’una malaltia cardiovascular que es caracteritza per l’enduriment de les artèries i l’acumulació de substàncies com el colesterol, però desconeixem quins són els factors que predisposen a l’aterosclerosi. 

En el projecte del CNIC liderat per Valentí Fuster, en què col·laboren els investigadors José Javier Fuster i Vicente Andrés, s’han proposat canviar aquesta realitat. Han aconseguit identificar unes modificacions genètiques en la medul·la òssia que poden afectar les funcions de les cèl·lules encarregades de combatre el colesterol acumulat a les artèries. Aquestes alteracions es troben en el 25 % de la població de més de 65 anys. Gràcies a aquest descobriment, es pot fer un diagnòstic precoç de l’accident cardiovascular, fins i tot abans que es manifestin els símptomes, cosa que obre la porta al desenvolupament de teràpies personalitzades. 

 

En les malalties cardiovasculars, val més curar-se en salut

Els desfibril·ladors i la cirurgia cardiovascular han estat dos grans avenços mèdics que van ajudar en el seu moment a disminuir la mortalitat de les malalties cardíaques. «Tot i això, fa uns 10 anys vam veure que la mortalitat per cardiopaties començava a augmentar de nou», explica Valentí Fuster, director general del CNIC, en aquesta entrevista.

Des d’aleshores s’ha incorporat la prevenció com a tasca estratègica clau per evitar el desenvolupament d’una malaltia cardiovascular. I perquè aquesta tasca sigui efectiva, tal com Valentí Fuster ha constatat, «la prevenció en els àmbits familiar, cultural i social té molt més impacte i benefici que una estratègia individual».

Compartir

0