Fa uns quants dies vam celebrar la tercera edició del CaixaResearch Health Meeting, un esdeveniment en què reunim els líders de projectes i investigadors principals seleccionats a la Convocatòria CaixaResearch d’investigació en salut. 

Més de cinquanta investigadors d’Espanya i Portugal van gaudir de diferents sessions i debats sobre temes candents relacionats amb el present i el futur de la salut en els quals van poder compartir i intercanviar idees i experiències. 

Com en les edicions anteriors, vam tenir el plaer de gaudir de la presència del periodista científic Quentin Cooper, que durant els dos dies de l’esdeveniment va exercir de mestre de cerimònies. A continuació expliquem les idees clau de cada sessió: 

 

SESSIÓ #1. A l’avantguarda: tecnologies innovadores i eines de dades

Els últims anys la recerca biomèdica ha fet un gran salt gràcies a les noves tecnologies i al big data. En dues sessions consecutives, els investigadors van explicar com estan utilitzant aquestes noves eines en els seus projectes i van destacar els desafiaments a l’hora d’aplicar-les, com per exemple disposar de la infraestructura necessària per gestionar grans volums de dades als mateixos centres de recerca. 

De la sessió 1A, en la qual van participar Elena Martínez, Jana B. Nieder, Luciano Di Croce i Albert Quintana, en vam poder extreure algunes conclusions. En primer lloc, que la col·laboració multidisciplinària és essencial, però que en els equips multidisciplinaris la comunicació experimenta una bretxa tecnològica i terminològica. «Encara ens enfrontem al desafiament de comprendre els vocabularis específics entre experts de diferents disciplines. Un microbiòleg no parla igual que un físic. D’altra banda, de vegades els investigadors podem ser reticents a utilitzar o adaptar nous models i volem utilitzar els models que ja coneixem», va explicar Jana B. Nieder, investigadora del Laboratori Ibèric Internacional de Nanotecnologia (INL) de Braga, a Portugal. 

En aquest sentit, «el veritable èxit d’una nova tecnologia que has desenvolupat es reflecteix en el fet que investigadors d’altres laboratoris la comencen a utilitzar i l’apliquen a nous propòsits, de manera que se n’amplia l’impacte dins la comunitat científica», va explicar Albert Quintana, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona. A continuació, l’Albert ens explica les seves tres conclusions principals de manera resumida (més informació en aquest fil de X). 

A banda de les noves tecnologies, la recerca actual implica gestionar volums molt grans i complexos de dades. A la sessió 1B, en la qual van participar M. Carolina Florian, Elena Gómez Díaz, Manuel Palacín i Maria do Carmo Fonseca, es va debatre sobre els reptes principals als quals s’enfronten els investigadors en aquest àmbit. Per començar es va destacar la importància d’integrar en els equips de recerca figures expertes en big data, com ara bioinformàtics, enginyers i analistes, per gestionar les dades de manera efectiva. Tot i que el veritable desafiament és garantir la precisió i la validació d’aquestes dades, especialment si es fa servir intel·ligència artificial. A continuació, la investigadora Maria do Carmo Fonseca ens resumeix les idees clau de la sessió (per veure’n més, aquí). 

En aquesta línia, els investigadors també van apuntar dues necessitats clau, segons la seva experiència: que els instituts i centres de recerca disposin d’instal·lacions i equips dedicats a l’anàlisi de grans conjunts de dades, i que es generin plataformes de gestió de dades accessibles per a tothom. «És fonamental generar eines que pugui utilitzar qualsevol persona, que siguin obertes i gratuïtes, accessibles i fàcils de fer servir», va explicar Elena Gómez Díaz, investigadora de l’Institut de Parasitologia i Biomedicina López Neyra (CSIC), a Granada. 

 

SESSIÓ #2. Iniciatives de la Fundació ”la Caixa” per donar suport a la innovació i la transferència de coneixement en biomedicina

Un dels objectius de la ciència és la generació de coneixement, però transformar aquest nou coneixement en nous tractaments, diagnòstics i solucions pot presentar algunes dificultats. Per aquest motiu, fa deu anys es va crear el programa CaixaImpulse d’Innovació en Salut amb el propòsit d’ajudar els investigadors a transferir els resultats de la seva investigació per accelerar l’arribada al mercat de les seves innovacions i acostar-les així als pacients que les puguin necessitar. 

«Hi ha una finestra d’oportunitat per a la innovació i la transferència en biomedicina a Espanya i Portugal», explicava Jordi Vallès, de l’equip que és al capdavant del programa CaixaImpulse. A continuació pots veure’n la sessió completa. Si prefereixes tenir-ne un resum, pots consultar aquest fil. 

 

SESSIÓ #3A. Com canviarà la intel·ligència artificial la investigació i la medicina? 

A la sessió moderada per Alfonso Valencia, director del Departament de Ciències de la Vida del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), es van debatre diversos temes sobre la intel·ligència artificial (IA) en el camp de la investigació. La IA està impactant en totes les àrees de la societat i la ciència no és cap excepció. A banda d’augmentar la productivitat i reduir costos, la IA s’està convertint en una eina clau. Per això, «és crucial formar els investigadors perquè coneguin les possibles aplicacions de la IA, i puguin decidir si apliquen o no aquestes eines i com ho han de fer. Cal garantir que la presa de decisions es basa en el judici humà», explicava. Pots llegir més conclusions de la seva sessió aquí o escoltar les idees clau que va voler transmetre en aquest vídeo: 

 

SESSIÓ #3B. Avaluació de l’impacte de la recerca

L’impacte de les investigacions o dels projectes va més enllà del món acadèmic. «Per avaluar i mesurar l’impacte del progrés científic, els investigadors han de sortir de la seva zona de confort», va indicar per iniciar el debat Paula Adam, directora de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Segons Adam, és habitual confondre l’impacte amb els resultats d’una investigació i no són el mateix, com tampoc no ho és el «soroll» generat al voltant d’una publicació científica. «La difusió, l’interès, les citacions acadèmiques i les xarxes socials per si sols no demostren un impacte de veritat. Els veritables indicadors d’impacte són els que mesuren un efecte en la societat, en l’economia, com per exemple una millora de la taxa de supervivència, un augment en l’eficiència i eficàcia d’un tractament o la divulgació científica per a una millor prevenció», explicava. «L’avaluació de l’impacte d’un descobriment no pot ser responsabilitat només dels investigadors», concloïa Adam. Podeu seguir aquesta i altres idees clau de la seva sessió en aquest fil i en el següent vídeo:

 

SESSIÓ #4. Lideratge científic transformador. Com es fomenta una recerca excel·lent amb impacte social 

L’última sessió va consistir en una taula rodona amb Xosé R. Bustelo, Ana Luisa Carvalho, Olga Genilloud, Maite Mendioroz Iriarte i Marisol Soengas, un grup d’investigadors i investigadores amb càrrecs directius en instituts i centres de recerca d’Espanya i Portugal. Quin era l’objectiu? Trobar les claus del lideratge científic transformador per fomentar una recerca d’excel·lència amb impacte social. Entre els diferents temes que es van debatre van destacar en especial com a aspectes clau per a la direcció dels centres la importància de tenir visió estratègica i la d’assegurar un entorn adequat per a la recerca d’excel·lència. Això implica reforçar l’atracció i la formació del talent, establir col·laboracions per guanyar visibilitat i intentar tenir influència en política. Per a Marisol Soengas, presidenta de l’Associació Espanyola d’Investigació sobre el Càncer, aquestes van ser les conclusions principals (també aquí):

 

Durant aquests dos dies, cinquanta rellevants investigadors d’Espanya i Portugal han debatut i han intercanviat opinions i visions sobre com hauria de ser la recerca ara per a la recerca de la salut del futur. Com diu Quentin Cooper, «el futur de la salut no podria estar en millors mans». 

Si en vols consultar el programa complet i veure els perfils dels participants, ho pots fer aquí.