Tothom ha sentit dolor alguna vegada. La falta de son, l’estrès, una menja feixuga o una mala postura poden desencadenar molèsties que generalment desapareixen al cap de poques hores. Tot i així, una part significativa de la població experimenta un dolor que va més enllà de la transitorietat: el dolor crònic. A diferència del dolor agut, el dolor crònic persisteix durant setmanes, mesos i fins i tot anys, i afecta la salut mental, les relacions personals i la qualitat de vida de les persones que en tenen. Actualment, a Espanya 1 de cada 4 persones pateix dolor crònic.

Però, què en sabem realment del dolor? Afecta a tothom de la mateixa manera?

Del 2 al 5 de juny, Barcelona ha esdevingut el centre neuràlgic de la ciència i la innovació, amb la celebració de la conferència internacional “Nanomotors International Conference“. Organitzada per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i amb la col·laboració de la Fundació “la Caixa” i la Fundació Catalunya La Pedrera, aquest esdeveniment ha reunit els líders més destacats del panorama internacional en la innovadora biotecnologia dels nanomotors. 

Aquest esdeveniment, organitzat per l’investigador de la xarxa CaixaResearch Samuel Sánchez i celebrat al Museu de la Ciència CosmoCaixa, commemora el 20è aniversari de la recerca en nanorobots, una fita que marca dues dècades d’avanços científics i tecnològics. 

Des del primer article publicat sobre nanomotors l’any 2004,

En què es basen els metges per proposar un tractament contra el càncer o un altre? Com determinen quin és el més adequat per a cada pacient? 

Per avaluar com responen els pacients a les teràpies, els experts fan servir de manera estandarditzada els criteris RECIST (Response Evaluation Criteria in Solid Tumors). Aquest mètode permet avaluar si els tumors es redueixen, estan igual o creixen, utilitzant proves d’imatge com la tomografia computada (TC). Tot i que l’aplicació d’aquests criteris ha millorat les taxes de supervivència en oncologia i és molt útil per estudiar la resposta de tumors sòlids, no permet avaluar adequadament la resposta en pacients amb metàstasi en certes localitzacions,

La Missió Càncer de la Comissió Europea és una iniciativa de la UE que busca comprendre millor la malaltia, facilitar-ne un diagnòstic primerenc i millorar els tractaments i la qualitat de vida dels pacients situant-los al centre de la recerca i la innovació. De moment, dins de la convocatòria d’assajos clínics pragmàtics de la Missió Càncer s’han finançat 12 projectes en els quals es duran a terme assajos clínics per optimitzar el diagnòstic i el tractament de pacients amb càncers refractaris, és a dir, uns tipus de càncer que no responen als tractaments convencionals com la quimioteràpia o la radioteràpia. 

Un d’aquests projectes és PragmaTIL, liderat pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de Barcelona i en què participen 12 institucions de 6 països,

Una lesió medul·lar pot canviar dràsticament la vida de les persones, ja que els símptomes inicials, caracteritzats per deficiències sensorials i motores, solen conduir a llarg termini a una pèrdua progressiva de mobilitat. 

Els accidents de trànsit i les caigudes són la causa més comuna de les lesions, tot i que també poden ser el resultat de malalties com l’artrosi. Actualment, prop de 150.000 persones a Espanya estan afectades per aquestes lesions, amb més de 1.000 casos nous diagnosticats cada any. 

Per això, el gran repte és desenvolupar solucions eficaces que facin possible una rehabilitació adequada i millorin la qualitat de vida de les persones que s’enfronten a aquesta condició mèdica tan complexa.