En què es basen els metges per proposar un tractament contra el càncer o un altre? Com determinen quin és el més adequat per a cada pacient? 

Per avaluar com responen els pacients a les teràpies, els experts fan servir de manera estandarditzada els criteris RECIST (Response Evaluation Criteria in Solid Tumors). Aquest mètode permet avaluar si els tumors es redueixen, estan igual o creixen, utilitzant proves d’imatge com la tomografia computada (TC). Tot i que l’aplicació d’aquests criteris ha millorat les taxes de supervivència en oncologia i és molt útil per estudiar la resposta de tumors sòlids, no permet avaluar adequadament la resposta en pacients amb metàstasi en certes localitzacions,

La Missió Càncer de la Comissió Europea és una iniciativa de la UE que busca comprendre millor la malaltia, facilitar-ne un diagnòstic primerenc i millorar els tractaments i la qualitat de vida dels pacients situant-los al centre de la recerca i la innovació. De moment, dins de la convocatòria d’assajos clínics pragmàtics de la Missió Càncer s’han finançat 12 projectes en els quals es duran a terme assajos clínics per optimitzar el diagnòstic i el tractament de pacients amb càncers refractaris, és a dir, uns tipus de càncer que no responen als tractaments convencionals com la quimioteràpia o la radioteràpia. 

Un d’aquests projectes és PragmaTIL, liderat pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de Barcelona i en què participen 12 institucions de 6 països,

Una lesió medul·lar pot canviar dràsticament la vida de les persones, ja que els símptomes inicials, caracteritzats per deficiències sensorials i motores, solen conduir a llarg termini a una pèrdua progressiva de mobilitat. 

Els accidents de trànsit i les caigudes són la causa més comuna de les lesions, tot i que també poden ser el resultat de malalties com l’artrosi. Actualment, prop de 150.000 persones a Espanya estan afectades per aquestes lesions, amb més de 1.000 casos nous diagnosticats cada any. 

Per això, el gran repte és desenvolupar solucions eficaces que facin possible una rehabilitació adequada i millorin la qualitat de vida de les persones que s’enfronten a aquesta condició mèdica tan complexa. 

La comunicació entre les neurones és el pilar fonamental de la nostra capacitat per aprendre i recordar. Comprendre els mecanismes que hi ha darrere d’aquesta interacció neuronal és essencial per entendre com funciona el nostre cervell i podria obrir noves portes al desenvolupament de tractaments innovadors per als trastorns de salut mental.

En aquesta nova edició de News from the lab, us presentem un recent estudi publicat a Nature Communications, que ha estat dut a terme pel Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER) i la Universitat de Barcelona,

A través del programa CaixaResearch d’Investigació en Salut, la Fundació “la Caixa” dóna suport a iniciatives prometedores, d’excel·lència científica i amb impacte social en biomedicina i salut.

L’objectiu d’aquesta convocatòria és identificar i impulsar projectes d’investigació bàsica, clínica o translacional que abordin els grans reptes de la salut en neurociències, oncologia, malalties cardiovasculars i metabòliques relacionades, malalties infeccioses i tecnologies facilitadores.

Avui, 7 d’abril, Dia Mundial de la Salut, volem presentar-te l’impacte i resultats assolits pels projectes de la primera convocatòria que vam llançar el 2018, i que recentment han conclòs, fent possible un futur millor per a tots.

Des del descobriment d’un mecanisme que permetrà frenar el Parkinson,