La salut és l’absència de malalties o afeccions, però també és un estat de benestar físic, mental i social complet, tal com la defineix l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, la salut la trobem en les vacunes i en els avenços en immunoteràpia, en les millores de les condicions de vida de les famílies, les mares i els nounats o en la cerca de cures per a l’Alzheimer. I la salut també pren forma en totes les investigacions que impulsen els límits del coneixement, en tots els desafiaments científics que ens ajuden a trobar solucions per transformar el futur i millorar la vida de les persones. 

En el marc del Dia Mundial de la Salut explorem el paper clau de l’excel·lència científica davant dels grans reptes biomèdics. Amb investigadores i investigadors de la xarxa CaixaResearch, repassem els avenços innovadors que estan promovent en diferents àrees i que podrien marcar un punt d’inflexió en el futur de la medicina i de la salut global. 

 

Millorar la salut de les mares i els nounats

Cada any, prop de 300.000 dones moren durant l’embaràs o el part i més de 2 milions de nadons no superen el primer mes de vida. A més, prop de 13 milions de nadons neixen de manera prematura, abans de completar les 37 setmanes de gestació. Cuidar la salut de les mares i els nounats és essencial per garantir un futur amb famílies i comunitats saludables. Per això, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut, l’OMS ha llançat la campanya «Començaments saludables, futurs esperançadors» amb l’objectiu d’aconseguir que els governs i el sector de la salut redoblin els seus esforços per posar fi a les morts prevenibles de mares i nadons. 

El repte és gran, però els últims anys la investigació ha fet passos clau. «S’han aconseguit avenços significatius en l’àmbit de la salut materna, fetal i neonatal que han permès millorar la salut reproductiva i els resultats neonatals, com ara la prevenció de complicacions en l’embaràs, la identificació dels casos d’alt risc de prematuritat, el desenvolupament de noves teràpies fetals i la millora de les cures intensives per als prematurs», explica Elisenda Eixarch, experta en medicina i cirurgia fetal i coordinadora del projecte CaixaResearch Fetalife de BCNatal FMRC. El seu equip està desenvolupant una placenta artificial que repliqui les condicions fisiològiques de l’úter per aconseguir que els òrgans dels nadons prematurs extrems es puguin desenvolupar amb normalitat i que millori d’aquesta manera la seva esperança de vida. Es tracta d’una incubadora líquida on el nounat s’alimenta i s’oxigena a través del cordó umbilical, igual que dins de l’úter matern. 

«La placenta artificial té el potencial de transformar completament la manera de tractar els nadons prematurs extrems perquè ofereix una alternativa que podria reduir significativament la mortalitat i les complicacions associades a la prematuritat. De fet, ja n’hem demostrat la viabilitat en models animals», afegeix Eixarch. «Amb aquest projecte no tan sols volem millorar la supervivència i el desenvolupament dels nadons, sinó també la qualitat de vida de les seves famílies. La prematuritat extrema suposa un impacte emocional i logístic enorme per als pares i les mares, que han d’afrontar llargues estades hospitalàries i molta incertesa». 

 

Vèncer la resistència als antibiòtics

El desenvolupament dels antibiòtics a principis del segle XX va ser una de les grans fites de la història de la medicina. El fet que se n’hagi generalitzat l’ús ha suposat una revolució en el tractament de malalties bacterianes i en la cirurgia, i ha contribuït a allargar l’esperança de vida arreu del món. Malgrat això, amb el pas del temps, els patògens s’han fet més i més resistents a aquests fàrmacs. Avui, l’OMS qualifica la resistència als antibiòtics com una de les amenaces més grans per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament. 

Joana Azeredo, investigadora del Center of Biological Engineering de la Universidade do Minho i líder del projecte CaixaResearch «FITTED», té molt present el repte i les claus per abordar-lo: «Ens calen estratègies innovadores que no sols eliminin els bacteris resistents, sinó que també els facin de nou sensibles als antibiòtics que ja existeixen», explica. «A més, cal posar el focus a desenvolupar eines de diagnòstic més ràpides, que permetin identificar infeccions resistents amb precisió i aplicar tractaments específics.» 

L’equip d’Azeredo està abordant el desafiament des d’una perspectiva innovadora: l’ús de virus bacteriòfags, enemics naturals dels bacteris, per desenvolupar teràpies altament específiques. Aquest enfocament innovador no solament permet atacar les infeccions de manera precisa, sinó que també protegeix la microbiota i evita molts dels efectes adversos dels tractaments tradicionals amb antibiòtics. 

«Estem desenvolupant bacteriòfags sintètics amb propietats antibacterianes millorades que podem personalitzar per atacar bacteris específics. Encara tenim reptes per enfrontar, com ara aconseguir una escalabilitat més gran i fer el pas a la pràctica clínica, però el projecte té el potencial de redefinir el tractament de les infeccions resistents als antibiòtics», explica Azeredo. «Pot tenir un impacte significatiu en la salut mundial perquè ofereix un nou paradigma per al tractament de malalties infeccioses que s’allunya dels antibiòtics d’ampli espectre per reduir la mortalitat i preservar l’eficàcia dels antibiòtics existents». 

 

Ens podem vacunar contra malalties desconegudes? 

Des que el SARS-CoV-2 ―el virus que causa la COVID-19― va ser caracteritzat per primera vegada fins que es va administrar la primera vacuna per combatre’l van passar només 11 mesos. El desenvolupament en temps rècord de tractaments per frenar la pandèmia és ja una de les fites de la biomedicina moderna i connecta amb una llarga sèrie d’èxits recents en el desenvolupament de vacunes eficaces, barates i fàcils de produir, conservar i administrar. Tot i així, per a altres malalties, com la sida, la tuberculosi o el càncer, encara no hi ha vacunes eficaces. Com avança la investigació per superar els reptes existents i trobar solucions per a aquestes malalties? 

La tuberculosi és la malaltia infecciosa que causa més morts al món i, en particular, als països amb menys recursos, cosa que posa en relleu el context socioeconòmic com un condicionant clau de la salut. «Actualment hi ha 14 candidats vacunals per a la tuberculosi en fase de desenvolupament clínic, és a dir, que s’estan provant en humans. Segueixen dues estratègies principals: prevenir la infecció o prevenir la malaltia», explica Alberto Garcia-Basteiro, professor associat de recerca a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i coordinador de l’àrea de recerca en tuberculosi del Centro de Investigação em Saúde de Manhiça (CISM). 

Però no sols es treballa en vacunes per a malalties conegudes, sinó també en tractaments per a noves malalties que podrien sorgir en el futur, com va passar amb la COVID-19. El repte en aquest cas demana tant optimitzar el sistema de desenvolupament com estar preparats pel que fa a la logística i la distribució. «La Coalició per a les Innovacions en Preparació per a Epidèmies (CEPI, per la sigla en anglès) es va crear amb l’objectiu d’aconseguir que el món pugui respondre a una amenaça de pandèmia amb una nova vacuna en un màxim de 100 dies», indica l’experta Marta Tufet, directora de polítiques de Gavi, the Vaccine Alliance, que va participar recentment en el documental Immunitat global, de CaixaForum+ i ISGlobal. 

Les vacunes, a més, s’han convertit en els últims anys en un important aliat davant de malalties no infeccioses com el càncer. «Les anomenades vacunes de tractament s’utilitzen per tractar pacients que ja han estat diagnosticats amb càncer; no són preventives. El seu objectiu és que el cos aconsegueixi eliminar les cèl·lules cancerígenes que quedin després d’un tractament i evitar que el càncer torni a aparèixer», indica Laura Angelats, investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), de l’Hospital Clínic de Barcelona. 

 

El futur és immune

La immunologia ha passat de ser una disciplina emergent a convertir-se en una de les claus de la medicina del futur. Innovacions com les vacunes d’ARN missatger o els inhibidors de punts de control immunitari estan redefinint el tractament de moltes malalties infeccioses i autoimmunes, com també del càncer. A més, el fet que recentment s’hi hagi integrat la intel·ligència artificial i els biomarcadors personalitzats no ha fet sinó multiplicar les seves possibilitats i obrir la porta a una medicina més precisa i eficaç. 

A mesura que avancem també sorgeixen nous desafiaments: «Un dels reptes més urgents és comprendre la complexitat del sistema immunitari a escala individual per aconseguir teràpies més precises i estendre el benefici a la majoria de pacients, al mateix temps que s’evita la toxicitat associada a les immunoteràpies», explica Toni Celià-Terrassa, investigador principal a l’Hospital del Mar Research Institute de Barcelona, que està decidit a abordar aquest desafiament. 

«Amb el suport de la Fundació ”la Caixa”, estem treballant en noves teràpies basades en ARN missatger que facilitin al sistema immunitari detectar i eliminar els tumors de manera més eficaç. El nostre objectiu és aconseguir que una proporció elevada de pacients es puguin beneficiar d’aquests tractaments», assenyala Celià-Terrassa. «A més, la Fundació ”la Caixa” dona suport a la nostra investigació sobre la dinàmica entre el sistema immune i les cèl·lules tumorals durant la metàstasi, cosa que podria tenir un impacte important per afinar les immunoteràpies per a la metàstasi». 

Properament obrirà les portes a Barcelona el CaixaResearch Institute, el primer centre de recerca especialitzat en immunologia d’Espanya i un dels primers a Europa. «La immunologia està implicada en la majoria de patologies cròniques, com també en l’envelliment i en les malalties que s’hi associen. Per això, la seva recerca i les seves aplicacions són transversals a diferents àmbits de la salut», afegeix Celià-Terrassa. «Un centre capaç de canalitzar aquesta transversalitat és esperançador per als avenços científics associats a les millores en la salut». 

 

La complexa lluita contra l’Alzheimer

A mesura que la població mundial envelleix, les malalties neurodegeneratives esdevenen més comunes. Segons dades de l’OMS, només a Espanya, més de 800.000 persones viuen amb Alzheimer, una malaltia per a la qual encara no hi ha cura, però en el coneixement de la qual s’ha avançat molt. El descobriment de diversos biomarcadors per millorar el diagnòstic de l’Alzheimer, el desenvolupament de fàrmacs capaços de retardar el deteriorament cognitiu associat a la malaltia, com també la implementació de noves estratègies de prevenció han estat alguns dels grans avenços dels darrers anys en relació amb la malaltia. 

«De cara al futur hi ha molts reptes», explica Marc Suárez Calvet, becari de la Fundació ”la Caixa” i responsable del nou Grup de Biomarcadors en Fluids i Neurologia Translacional del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC). «El primer que cal fer és aconseguir traslladar tot el coneixement que tenim sobre les malalties neurodegeneratives a la pràctica clínica. A més, a escala global, és essencial implantar polítiques de prevenció i d’educació sobre els factors de risc amb impacte en la salut cerebral, des dels factors cardiovasculars fins a la contaminació de les ciutats». 

El grup de Suárez Calvet té com a objectiu desenvolupar biomarcadors, descobrir noves dianes terapèutiques i proporcionar una millor comprensió dels mecanismes moleculars de l’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives. «No hi ha una sola malaltia d’Alzheimer, sinó que n’hi ha molts subtipus que presenten pronòstics diferents i símptomes diferents, i pot ser que en el futur també necessitin tractaments diferents. Per això també és clau desenvolupar biomarcadors que no sols detectin la malaltia, sinó que també en detectin els subtipus i els mecanismes implicats», conclou l’investigador i becari de la Fundació ”la Caixa”.