IrsiCaixa celebra 30 anys amb un acte en què s’analitzen els avenços en la recerca i es debat sobre els reptes de les pandèmies del futur. Cinc anys després de l’arribada de la COVID-19, estem a punt per afrontar les pròximes pandèmies? Quines eines tenim? Aquestes són algunes de les qüestions clau debatudes durant l’aniversari d’IrsiCaixa.

Fundat el 1995, l’any amb més defuncions per sida a Espanya, amb gairebé 6.000, IrsiCaixa —centre impulsat per la Fundació ”la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya— ha estat testimoni de dues pandèmies devastadores: la del VIH i la de la COVID-19, causants de 40 i de 7 milions de morts al món respectivament.

Una de cada vuit persones al món viu amb obesitat. Des del 1990, la taxa en adults s’ha duplicat i en adolescents s’ha quadruplicat. Malgrat que té una prevalença molt alta i que arrossega un gran estigma, l’obesitat és una patologia que cada vegada entenem millor.

Avui, en el marc del Dia Mundial de l’Obesitat, que es va celebrar el 4 de març, parlem amb l’expert Miguel López, investigador de la xarxa CaixaResearch al Centre d’Investigació en Medicina Molecular i Malalties Cròniques (CiMUS), de la Universidade de Santiago de Compostela. Analitzem amb ell els últims avenços en relació amb l’obesitat.

El gener d’aquest any,

El càncer de còlon i recte tornarà a ser un dels tipus de tumor més diagnosticats a Espanya aquest any. 

Segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), aquest any es detectaran 44.573 nous casos al nostre país. A escala mundial, la incidència d’aquesta malaltia s’ha duplicat els últims 20 anys i cada cop afecta un nombre més alt de persones menors de 50 anys. Aquesta tendència és especialment preocupant en alguns països occidentals, on factors com els canvis en la dieta i l’estil de vida, el sedentarisme, les alteracions del microbioma intestinal i l’exposició a certs factors ambientals adversos hi podrien tenir un paper clau. Què és el que provoca l’augment de casos entre els joves?

«Les nenes espanyoles volen ser #ASTRONAUTAS. No és un somni, és una realitat», va penjar en un apunt Sara García Alonso després de la publicació de l’enquesta anual d’Adecco, en què es va preguntar a més de 1.100 nens i nenes quins somnis professionals tenien.

La Sara, biòloga molecular al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) i primera candidata espanyola a astronauta per l’Agència Espacial Europea (ESA), ha aconseguit que viatjar a l’espai sembli possible, que ser astronauta s’enlairi en l’imaginari de les nenes. Perquè quan una dona és visible, quan traça el camí, moltes més es poden imaginar que són al seu lloc. 

Al llarg de la vida, les cèl·lules del nostre cos es divideixen uns 10.000 trilions de vegades. Aquest procés, acuradament regulat, permet que una cèl·lula original es dupliqui i doni lloc a dues cèl·lules filles amb un repartiment precís d’una còpia del seu ADN a cadascuna. 

En aquest procés de repartiment dels cromosomes entre les dues cèl·lules filles hi tenen un paper clau els microtúbuls. Els microtúbuls formen l’«esquelet» cel·lular, la bastida que es munta i es desmunta per sostenir l’arquitectura de la cèl·lula i coordinar-ne els moviments. I les tubulines són les proteïnes encarregades de la formació i de la dinàmica d’aquests microtúbuls. 

Fa més de 40 anys es va descriure el que avui es coneix com el codi de la tubulina: la diversitat de variants estructurals i modificacions químiques que experimenten aquestes proteïnes,