Al llarg de la vida, les cèl·lules del nostre cos es divideixen uns 10.000 trilions de vegades. Aquest procés, acuradament regulat, permet que una cèl·lula original es dupliqui i doni lloc a dues cèl·lules filles amb un repartiment precís d’una còpia del seu ADN a cadascuna. 

En aquest procés de repartiment dels cromosomes entre les dues cèl·lules filles hi tenen un paper clau els microtúbuls. Els microtúbuls formen l’«esquelet» cel·lular, la bastida que es munta i es desmunta per sostenir l’arquitectura de la cèl·lula i coordinar-ne els moviments. I les tubulines són les proteïnes encarregades de la formació i de la dinàmica d’aquests microtúbuls. 

Fa més de 40 anys es va descriure el que avui es coneix com el codi de la tubulina: la diversitat de variants estructurals i modificacions químiques que experimenten aquestes proteïnes,

En el dia a dia tenim exemples molt clars del vincle que hi ha entre la nostra microbiota i el cervell. De tant en tant sentim «papallones a l’estómac» o estem de mal humor si tenim gana. A moltes persones, els nervis els fan perdre la gana i, fins i tot, una situació de molt d’estrès els pot provocar desajustos intestinals. Però, a què es deu aquesta connexió?

El cos humà és la llar de 40 bilions de microorganismes, bacteris, virus i arqueus, pràcticament la mateixa quantitat de cèl·lules humanes. Avui sabem que el conjunt d’aquests éssers, anomenat microbiota, no solament habita als nostres cossos, sinó que també és clau per a la nostra salut física i mental.

Dolor intens durant la menstruació, molèsties en les relacions sexuals, problemes de fertilitat. Potser per a algunes persones aquests símptomes són llunyans, gairebé abstractes. Tanmateix, per a 190 milions de dones arreu del món són part del seu dia a dia. Es tracta de l’endometriosi, una malaltia crònica molt heterogènia, sobre la qual sabem molt poc i que té un impacte que va més enllà del tema físic perquè afecta profundament la qualitat de vida de les dones que la pateixen.

Tot i que els científics encara no han aconseguit comprendre els mecanismes biològics que hi ha darrere d’aquesta malaltia, considerada popularment com «la gran oblidada», els últims anys ha començat a rebre l’atenció que mereix.

El part i les primeres hores de vida del nounat representen un període considerat de risc. Factors com el naixement prematur, la disminució de l’aportació sanguínia durant el part o l’adquisició d’infeccions poden desencadenar lesions cerebrals, amb conseqüències que poden derivar en diferents graus de discapacitat. La detecció primerenca d’aquestes afeccions resulta fonamental per implementar teràpies adequades que permetin mitigar els efectes adversos i millorar el pronòstic a llarg termini.

En aquesta edició de News from the lab, els investigadors Albert Fabregat, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i Vicenç Pascual, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, ens presenten un dispositiu que estan desenvolupat amb el suport del programa CaixaImpulse Innovació i que permet la detecció precoç de problemes neurològics potencials en nadons. 

Fa uns quants dies vam celebrar la tercera edició del CaixaResearch Health Meeting, un esdeveniment en què reunim els líders de projectes i investigadors principals seleccionats a la Convocatòria CaixaResearch d’investigació en salut. 

Més de cinquanta investigadors d’Espanya i Portugal van gaudir de diferents sessions i debats sobre temes candents relacionats amb el present i el futur de la salut en els quals van poder compartir i intercanviar idees i experiències. 

Com en les edicions anteriors, vam tenir el plaer de gaudir de la presència del periodista científic Quentin Cooper, que durant els dos dies de l’esdeveniment va exercir de mestre de cerimònies.