La pell d’un ésser humà adult ocupa al voltant d’1,5 metres quadrats i pesa uns 4 quilos en un individu de talla mitjana. No sols és l’òrgan més extens del nostre cos, sinó que també és la nostra primera gran barrera de protecció i defensa l’organisme de bacteris, substàncies químiques nocives o temperatures extremes. Però, de què depenen la seva integritat i la seva resistència? Un nou estudi del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) ha revelat que el sistema immunitari hi podria tenir un paper clau. 

En aquesta nova edició de News from the lab, l’investigador CaixaResearch Andrés Hidalgo i el becari de la Fundació ”la Caixa” Tommaso Vicanolo ens expliquen el nou descobriment que han fet, publicat a la revista Nature. Han descobert que un tipus especial de cèl·lules immunitàries (anomenades neutròfils) són capaces de modificar la resistència i la permeabilitat de la pell, cosa que demostra que el sistema immunològic no tan sols combat infeccions, sinó que també reforça físicament la nostra gran barrera per prevenir les agressions externes. 

Els neutròfils són cèl·lules immunitàries de la sang conegudes per la funció de defensa que fan davant d’infeccions, però el treball d’Hidalgo i Vicanolo ha desvelat un paper inesperat dels neutròfils: són capaços de penetrar en la pell per generar col·lagen i altres proteïnes que ajuden a enfortir la barrera cutània. Aquestes cèl·lules reforcen la pell en condicions normals, però també reaccionen de manera activa davant les lesions formant estructures de protecció al voltant de les ferides per evitar d’aquesta manera l’entrada de bacteris o toxines. 

«A més, observem que aquestes funcions dels neutròfils estan influïdes pels ritmes circadiaris, és a dir, actuen de manera diferent depenent de si és de dia o de nit», explica Tommaso. «De fet, els neutròfils entren a la pell durant la nit i fan que aquest teixit sigui més dur i menys flexible. Això ens convida a continuar investigant com influeixen els ritmes interns del cos en la regeneració i la reparació dels teixits.» 

L’estudi també ha revelat que aquesta funció estructural dels neutròfils està regulada per un conjunt de senyals que anomenem la via TGF-β. En desactivar aquest mecanisme, els investigadors van observar que la pell es tornava més fràgil i permeable. «Això suggereix que la interacció entre el sistema immunològic i l’estructura de la pell és més complexa del que es creia», afegeix Andrés, que actualment treballa a la Yale University School of Medicine dels Estats Units. 

Tot i que el descobriment s’ha fet en models animals, els investigadors asseguren que han trobat evidències que passa el mateix en les persones, en què els neutròfils són molt abundants. 

Aquest descobriment obre noves vies per entendre el sistema immunitari i podria també inspirar tractaments per a malalties de la pell i trastorns del sistema immunològic. «És probable que aquests descobriments tinguin implicacions en teràpies destinades a reforçar la barrera cutània en persones amb malalties inflamatòries, diabetis o envelliment, entre moltes altres condicions», conclou Andrés.