El càncer de còlon i recte tornarà a ser un dels tipus de tumor més diagnosticats a Espanya aquest any. 

Segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), aquest any es detectaran 44.573 nous casos al nostre país. A escala mundial, la incidència d’aquesta malaltia s’ha duplicat els últims 20 anys i cada cop afecta un nombre més alt de persones menors de 50 anys. Aquesta tendència és especialment preocupant en alguns països occidentals, on factors com els canvis en la dieta i l’estil de vida, el sedentarisme, les alteracions del microbioma intestinal i l’exposició a certs factors ambientals adversos hi podrien tenir un paper clau. Què és el que provoca l’augment de casos entre els joves? Com podem reduir aquestes xifres?

En l’últim Debat CaixaResearch vam aprofundir en la realitat del càncer de còlon: els reptes que presenten el seu diagnòstic precoç i el seu tractament, i els últims avanços en aquest camp, sota el guiatge de quatre investigadors destacats:

• Eduard Batlle, investigador ICREA, cap del laboratori de Càncer Colorectal a l’IRB Barcelona i líder de grup al CIBER de Càncer (CIBERONC). Amb el seu treball vol comprendre com les cèl·lules tumorals generen metàstasi. 
• Angélica Figueroa, investigadora R4, líder del grup de Plasticitat Epitelial i Metàstasi de l’Instituto de Investigación Biomédica de A Coruña (INBIC) al Complexo Hospitalario Universitario de A Coruña (CHUAC). Amb el suport del programa d’Innovació en Biomedicina i Salutde la Fundació ”la Caixa” està desenvolupant un fàrmac per frenar les metàstasis del càncer de còlon. 
• Toni Gabaldón, investigador ICREA y líder del laboratori de Genòmica Comparativa a l’IRB Barcelona i el Barcelona Supercomputing Center (BSC). Treballa en un projecte amb el suport de CaixaImpulse per al desenvolupament d’un sistema no invasiu de detecció precoç que combina l’anàlisi de la microbiota intestinal amb algoritmes d’intel·ligència artificial. 
• Elena Élez, oncòloga mèdica a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona (HUVH) i cap del grup de Càncer Colorectal del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), on treballa en el desenvolupament de noves teràpies per tractar el càncer de còlon metastàtic. 

A continuació repassem les idees principals que els quatre experts van abordar durant el debat, moderat per Beatriz Pérez, periodista de sanitat a El Periódico de Catalunya. 

 

Entendre el càncer de còlon

 

Què és el càncer de còlon?

«El còlon es la part més llarga de l’intestí gruixut i està recobert internament per una capa de cèl·lules anomenada mucosa. Amb el pas dels anys, aquesta mucosa té tendència a desenvolupar unes estructures generalment benignes, conegudes com a pòlips o adenomes. Tanmateix, algunes mutacions poden alterar el seu comportament i fer que les cèl·lules comencin a infiltrar-se en la paret intestinal i donar lloc a un adenocarcinoma de còlon, el tipo de tumor més freqüent en aquesta zona». ― Elena Élez

«La mucosa de l’intestí és el teixit del nostre organisme que es regenera més ràpidament. Gràcies a les cèl·lules mare, tota la paret de l’intestí es regenera pràcticament cada setmana. Quan sorgeixen determinades mutacions, aquest equilibri entre la mort cel·lular i la regeneració es trenca i es comencen a acumular cèl·lules. Inicialment són benignes (la meitat de la població de més de 50 anys desenvolupa algun d’aquests pòlips benignes), però amb el temps poden progressar i transformar-se en un tumor més agressiu.» ― Eduard Batlle

 

Quina incidència té en la població?

«El càncer de còlon és el tercer tipus de càncer més freqüent a escala mundial, amb 1,9 milions de nous casos anuals, i el segon més mortal. A Espanya és el segon tumor més comú en homes després del de pròstata, i en dones, després del de mama, amb més de 44.500 diagnòstics a l’any. Representa al voltant del 10 % de tots els casos de càncer i causa prop d’11.000 morts anuals, ja que és el segon més mortal després del de pulmó.» ― Angèlica Figueroa

Angelica Figueroa.

«Els casos també augmenten al nostre país. Aquesta tendència es deu principalment a un creixement del nombre de casos detectats gràcies al programa de cribratge poblacional, però també a l’augment de factors de risc associats als hàbits de vida, com l’alimentació no saludable, la falta d’exercici i el sedentarisme. Una dada preocupant és l’increment de casos en menors de 50 anys en alguns països, com els Estats Units o Nova Zelanda. Tot i que a Espanya encara no s’ha confirmat aquesta tendència en els registres, és un aspecte que comencem a notar en les consultes i que estem vigilant de prop». ― Elena Élez

 

Símptomes, cribratges i detecció precoç

 

Quins símptomes presenta el càncer de còlon?

«És fonamental estar atents a possibles canvis en els nostres hàbits intestinals. Si bé l’estrenyiment per si sol no és un factor de risc, una tendència sostinguda a tenir-ne o, per contra, episodis freqüents de diarrea han de ser motiu de consulta. També hi ha símptomes més evidents, com la presència de sang a les femtes, el cansament persistent acompanyat d’anèmia o la pèrdua de pes sense causa aparent. En general, qualsevol alteració prolongada en el patró habitual ha de ser avaluada per un metge.» ― Elena Élez

 

Per què tendeix a detectar-se tard en persones joves?

«El retard en el diagnòstic es deu a diversos factors. El càncer de còlon en joves és menys freqüent, cosa que redueix la sospita per part tant dels metges com dels mateixos pacients. A més, té uns símptomes inespecífics, cosa que en dificulta la detecció precoç. A això s’hi suma que, en general, els tumors en persones joves tendeixen a ser més agressius i evolucionen més ràpidament, per la qual cosa se solen diagnosticar en fases més avançades.» ― Angélica Figueroa

 

En què consisteixen els programes de cribratge en dos passos?

«A Espanya, el cribratge del càncer colorectal s’ofereix a persones d’entre 50 i 69 anys, fins i tot si no presenten símptomes. En una primera fase, els participants reben un kit per recollir una petita mostra de femta que després s’analitza a l’hospital per detectar la presència d’hemoglobina, un indicador de possible sagnat a l’intestí. Si el resultat és positiu, es fa una colonoscòpia, un examen més detallat mitjançant una sonda amb càmera que permet identificar pòlips, lesions o tumors.» ― Toni Gabaldón

Toni Gabaldón.

«Aquest enfocament en dos passos combina un primer test simple, econòmic i no invasiu amb una segona prova més precisa, tot i que també més costosa i invasiva. Gràcies a aquest sistema s’han identificat nombrosos tumors i lesions precanceroses, cosa que ha millorat el diagnòstic precoç i ha augmentat les probabilitats d’èxit del tractament i la supervivència dels pacients.» ― Toni Gabaldón

 

Com es podria millorar el sistema de cribratge?

«El cribratge és una eina molt valuosa, però té limitacions. El fet que tingui un cost alt i que calgui dur a terme un gran nombre de proves comporta una càrrega considerable per al sistema de salut. A més, la taxa de falsos positius és elevada: aproximadament un 5 % dels tests detecten sang oculta en femta, però menys del 30 % de les persones que se sotmeten a una colonoscòpia presenten una alteració clínica rellevant. Si aconseguíssim reduir aquests falsos positius, podríem ampliar el cribratge a altres grups de població.» ― Toni Gabaldón

«S’estan investigant nous biomarcadors més específics que l’hemoglobina per millorar l’eficàcia del cribratge. A l’IRB Barcelona estudiem la microbiota intestinal per identificar bacteris associats a pòlips i tumors. Mitjançant intel·ligència artificial entrenem un algoritme que ajuda a seleccionar millor les persones que realment necessiten una colonoscòpia segons el seu perfil microbià. Aquesta tècnica podria reduir en un 30 % les colonoscòpies innecessàries i disminuir d’aquesta manera la càrrega per al sistema sanitari.» ― Toni Gabaldón

 

S’hauria de començar el cribratge a edats més primerenques?

«La medicina sempre cal aplicar-la allà on és més eficient l’ús dels recursos. La incidència del càncer colorectal continua sent molt més baixa en menors de 50 anys. Si tinguéssim sistemes de cribratge més eficients, podríem parlar d’ampliar els grups d’edat, sobretot si acabem constatant que efectivament augmenten els casos entre població més jove.» ― Toni Gabaldón

«Més que avançar l’edat del cribratge, és fonamental millorar la participació en els programes actuals. En la població de més de 50 anys, el percentatge d’assistència no assoleix el 100 %, la qual cosa en limita l’efectivitat. Si implementem el cribratge en persones més joves, però només una petita fracció es fa les proves, l’impacte real serà molt reduït». ― Angèlica Figueroa

 

Quines en són les causes?

 

Quina importància té el factor genètic en el desenvolupament de la malaltia?

«Al voltant d’un 10 % dels càncers de còlon tenen algun tipus d’afecció genètica. Qui ha heretat aquestes mutacions té una probabilitat molt alta de tenir càncer de còlon, però parlem d’un percentatge molt petit de la població. Habitualment, aquestes famílies, pel seu historial, ja tenen un seguiment específic. En general, la immensa majoria dels càncers de còlon tenen un origen esporàdic.» ― Eduard Batlle

Elena Élez.

«Sempre s’intenta buscar un patró hereditari, que hi hagi familiars que generació rere generació hagin tingut algun d’aquests tumors. Si aquest patró existeix, el pacient es deriva a una unitat d’alt risc. De tota manera, la millor recomanació és participar sempre en el programa de cribratge quan ens toca perquè sovint no és fàcil tenir la informació sobre els antecedents familiars.» ― Elena Élez

 

Quina relació té amb malalties com el còlon irritable o la malaltia de Crohn?

«Està demostrat que les malalties inflamatòries intestinals poden ser un factor de risc per desenvolupar càncer colorectal. Tot i així, aquests pacients estan monitorats per prevenir-ne el desenvolupament i diagnosticar-lo precoçment.» ― Elena Élez

 

Quin és el paper de la microbiota?

«L’intestí i la mucosa on es desenvolupa el càncer de còlon constitueixen un ecosistema poblat per una àmplia varietat de microorganismes. Aquesta és, de fet, la zona del cos on el microbioma humà és més divers i abundant. Aquests microbis no hi són simplement presents, sinó que interactuen de manera constant amb les nostres mucoses. Algunes d’aquestes interaccions poden afavorir el desenvolupament d’un tumor, mentre que d’altres són més beneficioses.» ― Toni Gabaldón

«Tot i que encara queda molt per entendre, sabem que certs microorganismes interactuen de manera més agressiva amb les nostres mucoses i generen inflamació. Si aquesta inflamació esdevé crònica i persisteix en el temps, pot danyar els teixits. A més, alguns bacteris alliberen toxines que ataquen directament les cèl·lules de la mucosa, cosa que podria generar mutacions i augmentar el risc de tumor. També sabem que aquest ecosistema microbiològic està en constant procés de metabolització i que produeix compostos que a vegades són aprofitats per les cèl·lules tumorals per accelerar el seu creixement.» ― Toni Gabaldón

 

El risc de metàstasi i els possibles tractaments

 

Com es propaga el càncer de còlon i genera metàstasi?

«Aquests tumors creixen primer a la paret de la mucosa del còlon, però alguns envaeixen el teixit adjacent i disseminen les seves cèl·lules a través del torrent sanguini, cèl·lules que acaben colonitzant altres òrgans. La cirurgia és un tractament eficaç per al tumor primari, i la majoria de pacients no moren a causa d’aquest tumor. No obstant això, el gran desafiament és la metàstasi, ja que aquestes cèl·lules poden establir-se en òrgans vitals, com el fetge o els pulmons, la qual cosa en dificulta el tractament. Fins i tot alguns pacients que venen amb un tumor localitzat que s’extirpa acaben desenvolupant metàstasi al cap d’uns anys.» ― Eduard Batlle

«Aquesta metàstasi, al principi, és essencialment invisible en el pacient. Després d’extirpar el tumor primari no sabem on són aquestes cèl·lules residuals ni quin aspecte tenen, i tampoc no sabem com les podem eliminar de manera efectiva. La meitat de les metàstasis del càncer de còlon tenen lloc al fetge, un 25 % aproximadament al pulmó i un altre 25 % al peritoneu, que és la cavitat que ocupen les nostres vísceres.» ― Eduard Batlle

 

Quin percentatge de pacients desenvolupen metàstasi?

«En el moment del diagnòstic inicial, al voltant del 30 % dels pacients ja tenen metàstasi. A més, el 50 % dels pacients diagnosticats acaben desenvolupant-la tard o d’hora. Aquestes són molt més difícils de tractar i més resistents als tractaments convencionals, a més de comprometre òrgans vitals. De fet, el 90 % de les morts per càncer colorectal són conseqüència de la metàstasi.» ― Angèlica Figueroa

 

Per què es produeix la metàstasi?

«Malgrat la seva importància clínica, sabem menys sobre les metàstasis que sobre el tumor primari. Aquestes tenen lloc quan algunes cèl·lules tumorals adquireixen la capacitat d’envair teixits i viatjar per la sang fins a altres òrgans, on aconsegueixen establir-se i formar nous tumors. No obstant això, només una petita fracció d’aquestes cèl·lules sobreviu i aconsegueix metastatitzar. Actualment estem en un punt en què podem començar a desenvolupar estratègies per prevenir-les o combatre-les de manera més efectiva. Aquest és, sens dubte, el repte més gran en la investigació del càncer de còlon.» ― Eduard Batlle

Eduard Batlle.

«El nostre grup de recerca s’ha centrat a comprendre la biologia d’aquestes cèl·lules metastàtiques i els factors clau de la seva propagació. Hem descobert que té un comportament diferent del del tumor primari: tenen una gran capacitat plàstica que els permet migrar i adaptar-se a diferents òrgans. Un descobriment crucial en aquest procés és la proteïna Hakai, que sembla que exerceix un paper fonamental en aquesta plasticitat.» ― Angèlica Figueroa

«Gràcies al finançament de la Fundació ”la Caixa” estem desenvolupant nous compostos dirigits a bloquejar la proteïna Hakai i frenar d’aquesta manera la metàstasi. Actualment treballem en l’optimització d’aquests compostos per poder-los utillitzar en humans amb l’esperança que en els anys vinents puguin entrar en la fase reguladora, i posteriorment, en assaigs clínics. Són projectes complexos i arriscats, però fonamentals, ja que avui dia no hi ha tractaments específics contra la metàstasi.» ― Angèlica Figueroa

 

Quins tractaments hi ha per a la metàstasi?

«El primer pas per tractar la metàstasi és conèixer en profunditat la biologia del tumor. Identificar les mutacions i les característiques de cada cas ens permet seleccionar els tractaments més eficaços i evitar els que no oferiran beneficis i només hi afegiran una toxicitat innecessària. Aquesta estratègia, coneguda com a medicina de precisió, ja és una realitat en el nostre sistema de salut i combina quimioteràpia—que continua sent essencial en la majoria de casos— amb teràpies dirigides, com els anticossos monoclonals». ― Elena Élez

«En la nostra investigació hem identificat una alteració molecular específica present en el 5 % dels pacients amb càncer colorectal metastàtic: la inestabilitat de microsatèl·lits. Aquests tumors tenen un alt índex de mutacions que generen proteïnes que el sistema immunològic detecta com a estranyes, cosa que facilita l’ús d’immunoteràpia. Els nostres estudis han demostrat que combinar immunoteràpia amb altres fàrmacs és més efectiu que la quimioteràpia com a primera línia de tractament en aquests casos.» ― Elena Élez

«Tanmateix, hem observat que els pacients amb metàstasi al fetge responen pitjor a la immunoteràpia. Encara ens cal entendre per què passa això i desenvolupar estratègies terapèutiques que ajudin a superar aquesta resistència. La col·laboració entre diferents grups de recerca és clau per avançar en aquest camp.» ― Elena Élez

«Per determinar quins pacients respondran millor a cada tractament, tradicionalment s’ha utilitzat la biòpsia de teixits, un procediment invasiu i dolorós. Per això estem explorant mètodes alternatius que ens permetin estudiar el tumor i la seva evolució de manera menys agressiva. Hem desenvolupat un innovador sistema d’anàlisi de mostres. Mitjançant una biòpsia líquida extraiem cèl·lules tumorals circulants en sang i les implantem en un microxip conegut com a òrgan en un xip, que reprodueix fidelment les característiques del tumor. Aquest dispositiu, que ens proporciona un model in vivo, permet un seguiment més precís de la malaltia i facilita la predicció de la seva evolució. Gràcies a això podem ajustar el tractament de manera personalitzada a mesura que la malaltia progressa.» ― Elena Élez

 

La prevenció del càncer colorectal

 

Quins comportaments podem adoptar per prevenir el càncer de còlon?

«El factor més determinant per millorar el pronòstic d’aquesta malaltia és la prevenció. Per això, és fonamental adoptar hàbits de vida saludables, com una dieta equilibrada que proporcioni tots els nutrients necessaris i la pràctica regular d’activitat física moderada.» ― Elena Élez

 

L’estrès està relacionat amb el càncer de còlon?

«Tot i que no s’ha demostrat que l’estrès per si mateix afavoreixi el desenvolupament del càncer de còlon, els factors abans esmentats estan estretament vinculats entre si. Una persona que experimenta un estrès crònic o emocional pot modificar la dieta i el grau d’activitat física, cosa que podria desencadenar processos inflamatoris i facilitar el desenvolupament d’un càncer colorectal. Tot això està relacionat amb el microbioma, un sistema complex que varia entre persones i que canvia al llarg de la vida. Per prevenir el càncer de còlon i les seves conseqüències, els missatges clau són adoptar hàbits de vida saludables i fer diagnòstics precoços.» ― Elena Élez