«Les nenes espanyoles volen ser #ASTRONAUTAS. No és un somni, és una realitat», va penjar en un apunt Sara García Alonso després de la publicació de l’enquesta anual d’Adecco, en què es va preguntar a més de 1.100 nens i nenes quins somnis professionals tenien.

La Sara, biòloga molecular al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) i primera candidata espanyola a astronauta per l’Agència Espacial Europea (ESA), ha aconseguit que viatjar a l’espai sembli possible, que ser astronauta s’enlairi en l’imaginari de les nenes. Perquè quan una dona és visible, quan traça el camí, moltes més es poden imaginar que són al seu lloc. 

Per això avui, amb motiu del Dia Mundial de la Dona i la Nena en la Ciència, ens centrem en tres investigadores de la nostra xarxa CaixaResearch: Almudena R. Ramiro, Biola M. Javierre i Luisa V. Lopes, investigadores que són un exemple del talent que reuneix aquesta comunitat. Aquestes dones, amb la seva feina, estan impulsant avenços clau en biomedicina i salut. 

Avui ens hi fixem perquè calen més referents per poder-s’hi reconèixer, perquè ningú no somia el que no coneix, i perquè, només així, potser demà podrem llegir:

«Les nenes volen ser #INVESTIGADORES. No és un somni, és una realitat.»

Sobre l’Almudena

«A la meva família no hi havia ningú que es dediqués a la investigació, però en començar la carrera vaig tenir la sort de conèixer la doctora Marisa Toribio, que de seguida es va convertir en el meu primer i més important referent», explica l’Almudena amb afecte. «Vaig començar a anar al seu laboratori a les tardes, després de classe, i vaig acabar fent la tesi amb ella al Centro de Biología Molecular Severo Ochoa (CBMSO) de Madrid.» Avui l’Almudena investiga noves dianes immunitàries per tractar les malalties cardiovasculars al Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III – CNIC.

Per a l’Almudena, dones com Rosalind Franklin o Marie Curie són figures històriques essencials, però de vegades són «models que semblen llunyans, inabastables; models amb els quals potser les nenes i les joves no se senten especialment identificades».

«El fet de tenir referents científics propers», assenyala, «del teu país, que visquin en la mateixa època, ajuda a comprendre que les decisions, els contextos o els desafiaments a què s’enfronten aquests referents poden ser molt similars als teus. Et fa pensar que sí, que tu també pots seguir aquesta trajectòria».

En parlar d’aquests models propers notem el seu entusiasme. «A Espanya tenim grans científiques, com Ángela Nieto, Isabel Fariñas, Pura Muñoz, Carola Vinuesa, María Ángeles Moro, Paola Bovolenta…», ens diu, i en destaca el talent i l’exemple tangible que representen.

Sobre la Luisa

Al Gulbenkian Institute for Molecular Medicine (GIMM) de Portugal ens trobem amb Luisa V. Lopes, que està desenvolupant una tècnica innovadora per tractar els símptomes motors del Parkinson. Per a ella, encara que no siguin científiques, la seva mare i les seves dues germanes són les persones que la inspiren cada dia. «Independents, intel·ligents, valentes», diu amb admiració.

Seguint la nostra cadena de referents, la Luisa ens parla d’altres dones que no tan sols brillen pel talent, sinó que també dediquen temps a donar suport a les noves generacions i a guiar-les. «Hi ha neurocientífiques increïbles que han estat un exemple per a mi i que ajuden altres dones a trobar el seu camí: Ana João Rodrigues, Luisa Pinto, Paula Pousinha, Nora Abrous, Carol Barnes…», ens indica.

Sobre la Biola

La Biola dubta. No pot escollir. «En són tantes!», diu. «N’hi ha moltes i totes són inspiradores». Per a ella, la riquesa del talent femení en la ciència és infinita.

Un talent que deixa empremta a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, on la Biola investiga nous biomarcadors per predir el risc de recaigudes en la leucèmia limfoblàstica aguda, una tasca crucial per avançar en tractaments més precisos i efectius.

Sense diversitat en totes les seves formes, gènere, cultura, formació, la ciència no arriba al seu potencial màxim», afirma amb convicció. 

Abans d’acomiadar-nos, li demanem un consell per a les més joves, perquè les nenes i adolescents somiïn ben alt: «No us deixeu intimidar per la idea que la ciència és difícil, inabastable o incompatible amb la vostra vida personal. Tot el que val la pena en aquesta vida té els seus reptes i riscos. Però amb curiositat, perseverança, esforç i passió, aquests reptes es poden superar. La ciència és a l’abast de tothom qui tingui ganes d’aprendre i descobrir».