El càncer de còlon i recte tornarà a ser un dels tipus de tumor més diagnosticats a Espanya aquest any. 

Segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), aquest any es detectaran 44.573 nous casos al nostre país. A escala mundial, la incidència d’aquesta malaltia s’ha duplicat els últims 20 anys i cada cop afecta un nombre més alt de persones menors de 50 anys. Aquesta tendència és especialment preocupant en alguns països occidentals, on factors com els canvis en la dieta i l’estil de vida, el sedentarisme, les alteracions del microbioma intestinal i l’exposició a certs factors ambientals adversos hi podrien tenir un paper clau. Què és el que provoca l’augment de casos entre els joves?

«Les nenes espanyoles volen ser #ASTRONAUTAS. No és un somni, és una realitat», va penjar en un apunt Sara García Alonso després de la publicació de l’enquesta anual d’Adecco, en què es va preguntar a més de 1.100 nens i nenes quins somnis professionals tenien.

La Sara, biòloga molecular al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) i primera candidata espanyola a astronauta per l’Agència Espacial Europea (ESA), ha aconseguit que viatjar a l’espai sembli possible, que ser astronauta s’enlairi en l’imaginari de les nenes. Perquè quan una dona és visible, quan traça el camí, moltes més es poden imaginar que són al seu lloc. 

Al llarg de la vida, les cèl·lules del nostre cos es divideixen uns 10.000 trilions de vegades. Aquest procés, acuradament regulat, permet que una cèl·lula original es dupliqui i doni lloc a dues cèl·lules filles amb un repartiment precís d’una còpia del seu ADN a cadascuna. 

En aquest procés de repartiment dels cromosomes entre les dues cèl·lules filles hi tenen un paper clau els microtúbuls. Els microtúbuls formen l’«esquelet» cel·lular, la bastida que es munta i es desmunta per sostenir l’arquitectura de la cèl·lula i coordinar-ne els moviments. I les tubulines són les proteïnes encarregades de la formació i de la dinàmica d’aquests microtúbuls. 

Fa més de 40 anys es va descriure el que avui es coneix com el codi de la tubulina: la diversitat de variants estructurals i modificacions químiques que experimenten aquestes proteïnes,

En el dia a dia tenim exemples molt clars del vincle que hi ha entre la nostra microbiota i el cervell. De tant en tant sentim «papallones a l’estómac» o estem de mal humor si tenim gana. A moltes persones, els nervis els fan perdre la gana i, fins i tot, una situació de molt d’estrès els pot provocar desajustos intestinals. Però, a què es deu aquesta connexió?

El cos humà és la llar de 40 bilions de microorganismes, bacteris, virus i arqueus, pràcticament la mateixa quantitat de cèl·lules humanes. Avui sabem que el conjunt d’aquests éssers, anomenat microbiota, no solament habita als nostres cossos, sinó que també és clau per a la nostra salut física i mental.

Dolor intens durant la menstruació, molèsties en les relacions sexuals, problemes de fertilitat. Potser per a algunes persones aquests símptomes són llunyans, gairebé abstractes. Tanmateix, per a 190 milions de dones arreu del món són part del seu dia a dia. Es tracta de l’endometriosi, una malaltia crònica molt heterogènia, sobre la qual sabem molt poc i que té un impacte que va més enllà del tema físic perquè afecta profundament la qualitat de vida de les dones que la pateixen.

Tot i que els científics encara no han aconseguit comprendre els mecanismes biològics que hi ha darrere d’aquesta malaltia, considerada popularment com «la gran oblidada», els últims anys ha començat a rebre l’atenció que mereix.