Post de Lluís Reales, periodista a BTV, professor a la UAB i moderador del cicle Futur(s)

El Dr. Josep Maria Antó, director científic d’ISGlobal, i Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l’OMS, en un dels debats FUTUR(s). Imatge: Obra Social “la Caixa”

El futur no està dissenyat ni es pot conèixer amb precisió. És incert però, com va argumentar el pensador Ilya Prigogine en el seu llibre La fi de les certeses, podem fer l’esforç de modelar-lo —o si més no imaginar-lo— a través de l’art de la pregunta i de la comprensió del present. La matèria primera que necessitem és el coneixement,

Post de J. Mora i R. Fontelles, BCNscience Group. Smart. Tech. Knowledge

Presentem una nova selecció dels cinc tuits publicats a @CaixaCienciaCAT al novembre sobre els esdeveniments amb més rellevància.

L’actualitat científica del nostre canal, que vam anar recollint durant el mes passat, es va centrar en l’avantguarda de la recerca en malalties rares, els debats actuals sobre el futur de la medicina i la tecnologia, els últims avenços en innovació biomèdica a Europa i els projectes guanyadors de la convocatòria EFARRI (The European Foundations Award for Responsible Research & Innovation), així com en una de les últimes sorpreses que ens porta CosmoCaixa.

#CosmoSapiens a @CosmoCaixa_CAT: una reflexió sobre la relació entre coneixement,

Una nova barrera que cal vèncer per controlar l’epidèmia als països en vies de desenvolupament

Per Boris Revollo i Roger Paredes, metges i investigadors de la Fundació Lluita contra la SIDA i l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.

A mitjan anys vuitanta del segle passat, el moment en què es van començar a tractar els primers pacients infectats pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) amb el primer anàleg dels nucleòsids, la zidovudina (AZT), es va obrir una gran porta que donaria molta esperança a milions de persones que fins llavors no tenien cap alternativa de tractament per a la malaltia; en aquesta època, ser diagnosticat d’una infecció per VIH era sinònim de mort.

El 70% de les malalties mentals adultes s’inicien en etapes primerenques

Post de Roser Nadal, investigadora de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INC-UAB) i professora del Departament de Psicobiologia i de Metodologia de les Ciències de la Salut (UAB).

Foto: B-DEBATE // Jordi Cabanes

Les experiències primerenques que s’estenen des de l’etapa prenatal fins al final de l’adolescència deixen una forta empremta en el nostre sistema nerviós en formació i refinament. Això té conseqüències a llarg termini sobre la nostra conducta i cognició a l’etapa adulta, i afecta la nostra vulnerabilitat o resiliència a desenvolupar diversos tipus de psicopatologies.

Es calcula que el 70% de les malalties mentals adultes s’inicien en etapes primerenques i,

Post de Josep Lladós, Centre de Visió per Computador – Departament d’Informàtica, Universitat Autònoma de Barcelona.

Internet està canviant els hàbits de consum d’informació i permet definir nous paradigmes en què els ciutadans hi poden accedir de manera ubiqua, universal i immediata. Tanmateix, el volum d’informació que es genera, amb la dificultat per ser processada i conèixer la reputació de la font, fa que el pas d’informació a coneixement sigui tot un repte i una necessitat.

Cada minut es fan 278.000 tuits, es generen 3.600 fotografies a Instagram, es pengen 72 hores de vídeo a Youtube, s’envien 204 milions de correus electrònics i es fan 2 milions de cerques a Google.