Post de Maria Lois, del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), CSIC-IRTA-UAB-UB

Les plantes són la base essencial de la nostra existència i han estat determinants en la generació de la nostra societat tal com la coneixem. En la història de la humanitat hi ha hagut dues grans revolucions en l’agricultura: la domesticació de les plantes al neolític, que va donar lloc a l’aparició d’una manera de viure organitzada en poblacions sedentàries, i la recent revolució industrial, que va permetre augmentar la productivitat agrícola per satisfer les necessitats d’una societat capitalista. Al segle xxi ens enfrontem a nous reptes socials que només podran ser abordats mitjançant una economia basada en el coneixement i que donarà lloc a una societat sostenible.

Post de Marianne Achiam i Henriette T. Holmegaard, del Departament d’Educación Científica de la Universitat de Copenhaguen. 

Els museus i els centres de ciència sempre s’han considerat llocs acollidors i inclusius. Quan entrem en un museu de ciència amb totes les seves exposicions interactives, que ofereixen principis científics a l’espera de ser descoberts, és fàcil pensar que aquests espais estenen la mateixa invitació a tothom. Però una investigació recent mostra que els museus i els centres de ciència no ofereixen els descobriments en les mateixes condicions per a tothom. De fet, molts públics queden exclosos de participar en aquests espais de ciència abans fins i tot d’arribar a l’entrada.

Post del Dr. Jordi Monés, de Barcelona Macula Foundation: Research for Vision.

Imatge: ©Jordi Cabanas i Biocat

La combinació de coneixements diversos és el nucli de la ciència. Podríem dir, sense arriscar gaire, que aquesta combinació i la seva transmissió són a la gènesi de la humanitat. I ara en sabem molt, com a col·lectiu humà, de moltes coses: l’especialització ha arribat a nivells que haurien deixat perplexos els científics de fa un segle. Però, amb tot, hi ha molts aspectes de la vida que continuen desconeguts per al gènere humà.

Aquesta idea, tan general, abstracta i aplicable a tants terrenys, és una realitat que ens trobem nosaltres en la lluita contra la pèrdua de visió.

Coneix els cinc tuits que han despertat més interès al canal de Twitter

Post de J. Mora i R. Fontelles, BCNscience Group. Smart. Tech. Knowledge

La tornada a l’activitat al setembre ha estat marcada per actes i esdeveniments de caràcter científic, i en aquesta última entrada del blog te’ls presentem en una nova selecció del top 5 del compte @CaixaCienciaCAT. Els temes que més interès han despertat entre els nostres seguidors han estat el Campus Gutenberg de comunicació científica, l’exposició sobre el Mediterrani a CaixaForum Lleida, la inauguració del cicle de debats Futur(s), i els dies mundials de l’Alzheimer i del cor.

Por Raül Toran, vicepresident de l’ACCC i redactor científic

A l’última edició del Campus Gutenberg, celebrada els passats 12 i 13 de setembre a Barcelona, ​​han tingut lloc diversos debats per tractar el present i el futur de la comunicació científica. Als debats d’aquesta edició, es va parlar dels rànquings científics i l’excel·lència científica, dels descobriments científics i la controvèrsia en investigació, de les innovacions en comunicació i de la relació entre l’educació i els museus. Ens centrarem en aquest últim debat.

«Els museus i les escoles es necessiten mútuament ja que tots dos són educació», va afirmar Lina Ubero, cap de programes públics del Nat-Museu de Ciències Naturals / Museu Blau de Barcelona.