Dimecres 15

El paper de la dona a la ciència, un repte sense resoldre

Publicado el 15/02/2017

Sara Soto i Yuli López, investigadores d’ISGlobal, treballant al laboratori

Post de Sara Soto, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), impulsat per Fundació Bancària “la Caixa”.

Per què, si som majoria a les universitats, les dones som minoria com a científiques i, sobretot, en alts càrrecs?

Post publicat en castellà el 8 de febrer de 2017 al blog Health Is Global.

No t’han preguntat molts cops per què t’has fet infermera, taxista…? Si em preguntessin a mi per què sóc científica —que ho fan— hauria de remuntar-me a l’escola, quan estudiava EGB (sí, sí, jo també vaig fer EGB).

Quan ets un nen, els professors que passen per la teva vida et marquen tant per a les coses bones com per a les dolentes, i fan que et decideixis, gairebé sense adonar-te’n, per unes assignatures o una branca d’estudi. Vaig arribar a estimar les ciències i, especialment, la biologia, gràcies a magnífiques professores que em van ensenyar aquesta assignatura des de l’escola fins a l’institut.

Més tard, a la universitat, vaig conèixer la que va ser la meva directora de tesi. Ella és un gran exemple de dona científica, lluitadora contra vent i marea. El seu coratge va fer que no s’acovardís davant els seus companys masculins que, als anys setanta, l’acusaven d’abandonar els fills i no complir com a mestressa de casa pel fet d’anar a treballar a la universitat, on va arribar a esdevenir catedràtica.

A la meva promoció de la carrera de Biologia érem més de cent persones, de les quals el 70% érem dones. No obstant això, molt poques de nosaltres hem seguit la carrera científica. Aquesta tendència passa a escala mundial on les dones continuen subrepresentades en l’àmbit de la recerca i el desenvolupament de totes les regions del món, i constitueixen només el 28% dels investigadors existents. A Espanya, segons dades recollides per l’Institut d’Estadística de la UNESCO, el 54% dels estudiants de carrera (grau) són dones, el 49% de les dones que es llicencien estudien un doctorat i tan sols el 39% seguirà una carrera científica.

La maternitat no hauria d’estar renyida amb el desenvolupament laboral de la dona

Les investigadores generalment treballen en els sectors acadèmic i públic, mentre que els homes predominen en el sector privat, que tendeix a oferir millors salaris i oportunitats per progressar. A la majoria dels països, les dones es concentren en les ciències socials i romanen subrepresentades en enginyeria i en carreres tecnològiques.

Però, per què, si som majoria a les universitats, som minoria com a científiques i, sobretot, en alts càrrecs?

Hi ha nombrosos obstacles associats a aquestes trajectòries educatives, des dels estereotips que afronten les nenes fins a les responsabilitats familiars i els prejudicis a què han de fer front les dones en el moment de triar el seu camp d’estudi.

Manca de polítiques de paritat i de conciliació familiar

Un dels principals obstacles és la maternitat i és dur haver de dir-ho. La majoria de nosaltres i, sobretot, si no tens família a prop que t’ajudi, ens passem el dia corrents per complir tant en l’àmbit laboral com a casa. T’enfrontes —i sempre parlant de la majoria dels casos– al fet que ja no tens tanta disponibilitat per viatjar, per quedar-te treballant fins tard i els caps de setmana. Si passes uns anys dedicada als teus fills, es fa molt difícil entrar de nou en la roda de demanar finançament, etc. Però, a l’hora d’avaluar-te, no es té en compte res de l’anterior i t’avaluen com una persona soltera i sense nens que té més disponibilitat per a tot.

 


Bénédicte Jacquemin i Martine Vrijheid, investigadores d’ISGlobal, formen part del consell executiu del capítol europeu de la Societat Internacional d’Epidemiologia Ambiental (ISEE, per les sigles en anglès)

Tanmateix, la maternitat no hauria d’estar renyida amb el desenvolupament laboral de la dona. Falten encara moltes polítiques de paritat i de conciliació familiar no només pel que fa a la carrera científica sinó en tots els àmbits laborals (empreses privades, públiques…).

Tot i això, i gràcies a la passió per la nostra feina i pel goig de saber que el que fem podria ajudar molta gent en un futur i, fins i tot, salvar moltes vides, continuem al peu del canó. Al nostre institut hi ha dones/mares científiques meravelloses que han arribat a un lloc de cap de grup per la seva tenacitat i el seu treball i que són un exemple a seguir.

Compatibilitzar la maternitat i la carrera científica

Hem d’encoratjar les nenes perquè estudiïn i segueixin carreres científiques, hem de portar i explicar la ciència, el que es fa als laboratoris, a les escoles i als instituts. Hem d’explicar que les ciències no són només bestioles i plantes, o líquids per barrejar, sinó que amb la ciència es pot avançar i es pot aplicar a millorar la vida.

Hem de canviar les estadístiques, fer que el percentatge de dones científiques que arriben a dalt sigui més gran sense renunciar a la maternitat, perquè:

* * * * * * * * * * * * * *

Projecte HYPATIA

El projecte HYPATIA, que es desenvoluparà entre 2015 i 2018 i està finançat per la Comissió Europea en el context del programa marc Horitzó 2020, aborda el repte de reunir diferents actors de la societat per tal d’atraure més noies adolescents a les carreres de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, conegudes com a STEM.

Les activitats que sorgeixin del projecte s’aplicaran en diferents països de la Unió Europea i altres estats i amb aquesta finalitat s’ha creat un consorci format per un conjunt de catorze nodes a fi de garantir-ne una gran acollida. Obra Social “la Caixa” coordina el consorci espanyol del projecte per tal d’aplicar les activitats en diferents entitats i punts del territori de l’Estat espanyol.

S’espera que els impactes del projecte proporcionin un canvi en la manera de comunicar la ciència i un augment notable de la participació de les joves europees en el model STEM. Això pot afavorir la consecució d’un dels objectius de l’Espai Europeu de Recerca: incrementar el nombre d’investigadores a Europa. En aquest desafiament, escoles, centres de ciència i indústries tenen un paper important. 

Compartir

0