Post de Manuel Porcar Miralles, grup de Biologia Sintètica i Biotecnologia de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV).

Al famós Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) hi ha un expert en ciències polítiques que diu que la biologia sintètica és un terme que sembla creat expressament… per produir rebuig. I és que això de sintètic o artificial, barrejat amb la biologia, grinyola una mica. Però, per què? El món que ens rodeja és, en gran mesura, artificial. Des dels vehicles o telèfons fins a les obres d’art: tot allò que ha estat creat per la humanitat és, per definició,

Coneix els cinc tuits que més interès han despertat al nostre canal de Twitter

Post de J. Mora y R. Fontelles, BCNscience Group. Smart. Tech. Knowledge

Presentem una nova selecció de tuits del compte @CaixaCienciaCAT, amb els temes més rellevants que el passat mes han centrat l’actualitat científica del nostre canal. En aquesta ocasió fem un repàs a les novetats científiques que abasten qüestions com l’aplicació dels coneixements de la neurociència a l’educació, l’impacte que pot arribar a tenir l’estrès en edats primerenques de la vida, la descoberta recent del planeta Pròxima b, així com les novetats de la temporada 2016-2017 a CosmoCaixa i la commemoració del Dia Mundial contra el Càncer de Mama.

Post de Maria Lois, del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), CSIC-IRTA-UAB-UB

Les plantes són la base essencial de la nostra existència i han estat determinants en la generació de la nostra societat tal com la coneixem. En la història de la humanitat hi ha hagut dues grans revolucions en l’agricultura: la domesticació de les plantes al neolític, que va donar lloc a l’aparició d’una manera de viure organitzada en poblacions sedentàries, i la recent revolució industrial, que va permetre augmentar la productivitat agrícola per satisfer les necessitats d’una societat capitalista. Al segle xxi ens enfrontem a nous reptes socials que només podran ser abordats mitjançant una economia basada en el coneixement i que donarà lloc a una societat sostenible.

Post de Marianne Achiam i Henriette T. Holmegaard, del Departament d’Educación Científica de la Universitat de Copenhaguen. 

Els museus i els centres de ciència sempre s’han considerat llocs acollidors i inclusius. Quan entrem en un museu de ciència amb totes les seves exposicions interactives, que ofereixen principis científics a l’espera de ser descoberts, és fàcil pensar que aquests espais estenen la mateixa invitació a tothom. Però una investigació recent mostra que els museus i els centres de ciència no ofereixen els descobriments en les mateixes condicions per a tothom. De fet, molts públics queden exclosos de participar en aquests espais de ciència abans fins i tot d’arribar a l’entrada.

Post del Dr. Jordi Monés, de Barcelona Macula Foundation: Research for Vision.

Imatge: ©Jordi Cabanas i Biocat

La combinació de coneixements diversos és el nucli de la ciència. Podríem dir, sense arriscar gaire, que aquesta combinació i la seva transmissió són a la gènesi de la humanitat. I ara en sabem molt, com a col·lectiu humà, de moltes coses: l’especialització ha arribat a nivells que haurien deixat perplexos els científics de fa un segle. Però, amb tot, hi ha molts aspectes de la vida que continuen desconeguts per al gènere humà.

Aquesta idea, tan general, abstracta i aplicable a tants terrenys, és una realitat que ens trobem nosaltres en la lluita contra la pèrdua de visió.