Post escrit per Eva Aguiar, investigadora, i Ana Bonilla, del Servei de Comunicació i Divulgació, projecte MEDCLIC-SOCIB.

Bona part dels residus que generem van a parar a l’oceà. El seu màxim exponent és l’‘illa de deixalles’ del Pacífic nord, un abocador oceànic amb prop de vuitanta mil tones de plàstic atrapades en un gran remolí d’1,6 milions de km², és a dir, gairebé tres vegades la mida de França. 

També el Mediterrani pateix la presència d’aquest material tòxic. En un estudi recent amb participació del Projecte MEDCLIC, una col·laboració del SOCIB i ”la Caixa”, s’estima la presència de 752 milions de partícules,

En les darreres dècades, els impressionants i excitants avenços de l’exploració espacial han discorregut en paral·lel als no menys interessants avenços en la cosmologia i la física de partícules. I a mesura que hem entès millor què passa en cada camp, hem descobert les connexions entre l’univers extrem, el més proper i les interaccions fonamentals entre les partícules més petites que coneixem.

A la Setmana Mundial de l’Espai, volem donar valor a aquestes disciplines, que, partint d’experiments i estratègies diferents dels de l’exploració espacial, contribueixen a teixir una visió extensa i a la vegada precisa del nostre univers. Des de la cosmologia i la física de partícules, Matteo Martinelli,

La migranya és molt més que un mal de cap, és un problema de salut pública. 

Aquesta patologia afecta més de 4,5 milions d’adults a Espanya i, a escala mundial, és la discapacitat més important abans dels 50 anys –i, per tant, té un gran impacte en una etapa vital que sol ser de gran exigència tant en l’àmbit personal com en el professional. Tot i això, en molts casos el diagnòstic tarda més de dos anys, ja que ni els mateixos afectats la consideren una dolència que requereixi un tractament urgent. Així ho reflecteixen els resultats de l’enquesta duta a terme a Espanya, Atles de la Migranya 2018.

Segons l’OMS, les malalties cardiovasculars són la causa de mort prematura principal arreu del món: cada any moren més persones per alguna patologia relacionada amb la salut cardiovascular que per qualsevol altra cosa. Les dades són ja molt conegudes, però no per això menys impactants.

Quelcom més sorprenent és descobrir que el risc de patir lesions importants després d’un infart és més elevat al matí que més tard durant el dia o a la nit. Andrés Hidalgo, investigador al Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars Carlos III (CNIC), ho vincula als cicles naturals de l’organisme de vigília i son.

En el Dia Mundial del Cor,

L’escriptor uruguaià Mario Benedetti escrivia en el seu poema Señales:

“… si habito en tu memoria, no estaré solo”. 

Una declaració que reflecteix perfectament l’anhel que sent tothom qui conviu amb un ésser estimat amb demència. Mario Benedetti ho sabia. I ho sabia perquè ho va viure de prop, perquè va perdre la seva dona, Luz López Alegre per culpa de la malaltia d’Alzheimer.

La malaltia d’Alzheimer és, en realitat, la causa de demència més freqüent arreu del món, i afecta uns 46 milions de persones. Amb motiu del Dia Mundial de la Malaltia d’Alzheimer, ens hem proposat “habitar” la funció de la memòria amb dos neurocientífics de prestigi internacional.