L’escriptor uruguaià Mario Benedetti escrivia en el seu poema Señales:

“… si habito en tu memoria, no estaré solo”. 

Una declaració que reflecteix perfectament l’anhel que sent tothom qui conviu amb un ésser estimat amb demència. Mario Benedetti ho sabia. I ho sabia perquè ho va viure de prop, perquè va perdre la seva dona, Luz López Alegre per culpa de la malaltia d’Alzheimer.

La malaltia d’Alzheimer és, en realitat, la causa de demència més freqüent arreu del món, i afecta uns 46 milions de persones. Amb motiu del Dia Mundial de la Malaltia d’Alzheimer, ens hem proposat “habitar” la funció de la memòria amb dos neurocientífics de prestigi internacional.

Per segon any consecutiu, ”la Caixa” va reunir aquesta setmana a la seva seu de Barcelona alguns dels millors científics d’Espanya i Portugal a la cerimònia de lliurament de les Beques i Ajuts a la Recerca i la Innovació 2019. Durant l’acte, es van donar a conèixer els noms dels investigadors i investigadores que han vist com se’ls reconeixia el seu treball amb una de les 79 beques i projectes d’excel·lència que enguany impulsa la fundació. 

«Questions for the future» es el lema que centra el conjunt dels projectes, en els quals es formulen preguntes orientades a assolir un futur millor per a la societat a través del coneixement i l’avenç científic. 

La Dra. Daria Tataj és una emprenedora i experta en innovació d’alt nivell. A més d’exercir com a presidenta del Grup d’Assessors del Comissari de Recerca, Ciència i Innovació  de la Unió Europea, assessora el Fòrum Econòmic Mundial, l’Agència Espacial Europea i tota mena de multinacionals i start-ups perquè siguin més disruptives i treballin en xarxa. Ha escrit dos llibres. Un, 101 ideas on the future of Research and Innovation in Europe, és un encàrrec de la Unió Europea dut a terme en col·laboració amb altres experts, i recull una col·lecció de propostes per estimular el debat sobre el futur de les polítiques de recerca i innovació en Europa.

Post escrit per Rafael Fernández-Leiro i Óscar Llorca del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas.

Imatge: Tom Ellenberger, Washington University School of Medicine in St. Louis.

En aquest post del blog CaixaCiència hem convidat els investigadors Rafael Fernández-Leiro i Óscar Llorca, del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), perquè ens expliquin un dels temes innovadors en la recerca del càncer: la reparació de l’ADN. Aquest va ser el tema del CNIO-”la Caixa” Frontiers Meeting del passat mes de maig, un esdeveniment que va reunir a Madrid investigadors d’arreu del món líders en aquest camp.

A l’interior de les cèl·lules que formen els teixits del cos humà tenen lloc multitud de processos d’enorme complexitat,

Post escrit per David Carrera i Jordà Polo, investigadors del Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS).

Jordà Polo, investigador del BSC-CNS

En l’àmbit de la biomedicina, identificar alteracions genòmiques associades a malalties ha esdevingut un dels passos més importants a l’hora de classificar i diagnosticar pacients. Tanmateix, aquestes metodologies, considerades una de les bases del futur de la medicina personalitzada, encara no estan a l’abast de la majoria de la comunitat biomèdica. 

Al Barcelona Supercomputing Center (BSC), treballem per millorar les eines per identificar aquestes alteracions genòmiques, n’optimitzem l’eficiència i en reduïm el cost. Ho fem de la mà del Massachusetts Institute of Technology (MIT) a través del programa MIT-Spain ”la Caixa” Foundation Seed Fund.