És possible generar un teixit per curar ferides? Aquest és l’objectiu de Miguel González Andrades, de l’Instituto Maimónides de Investigación Biomédica de Córdoba – Hospital Universitario Reina Sofía, i el seu equip. Treballen en aquest projecte en col·laboració amb Jing Kong, del MIT, a través de la segona convocatòria del programa MIT-Spain ”la Caixa” Foundation SEED FUND. Junts, Miguel González i Jing Kong, han apostat per un enfocament alternatiu a aquesta qüestió.

Com a oftalmòleg, la seva recerca se centra a buscar un substitut de la còrnia, amb les propietats mecàniques necessàries per evitar els trasplantaments que no solen tenir un bon pronòstic.

Gràcies a la col·laboració amb “la Caixa”, el Servei d’Endoscòpia Digestiva del Vall d´Hebron incorpora un nou robot radiològic, el primer del món en un servei hospitalari.

Va ser l’any 2008 quan, amb la creació del World Institute for Digestive Endoscopy Research Barcelona (WIDER Barcelona), ”la Caixa” i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron van enfortir lligams per primera vegada. Avui, després de més de deu anys, ”la Caixa” reafirma el seu compromís amb aquest hospital mitjançant un acord de col·laboració de 4.150.000 euros fins al 2022, un impuls econòmic dirigit a la incorporació d’Artis Pheno, un sofisticat i innovador robot radiològic, al Servei d’Endoscòpia Digestiva, com també a l’ampliació d’aquest servei,

El BIST, Barcelona Institute of Science and Technology, es crea l’any 2015 amb l’objectiu de donar un impuls i promoure noves col·laboracions científiques entre 7 centres d’excel·lència a Catalunya. Sota aquest paraigües, s’agrupen uns 1.440 científics i laboratoris innovadors a Europa en biomedicina, física i química. Aquest equip interdisciplinari publica gairebé 1.400 articles científics a l’any i ha posat en marxa amb èxit 25 empreses.

Imatge cedida pel BIST

”la Caixa” va donar suport al BIST des de l’inici. En els darrers mesos, aquesta col·laboració s’ha intensificat en l’àmbit de la innovació. Parlem amb el director general del BIST, Gabby Silberman, que ens explica les claus de l’èxit d’aquest projecte i la importància del model de finançament publicoprivat per fer avançar la ciència més disruptiva.

L’ambientòleg Martí Galí participa en campanyes oceanogràfiques, fa observacions per satèl·lit  i utilitza models numèrics per predir els canvis climàtics que el futur ens depara. Fa un any que es va incorporar al Barcelona Supercomputing Center (BSC) amb una beca de postdoctorat Junior Leader de ”la Caixa”. Amb el projecte ORCAS, estudia el paper dels microbis marins, que constitueixen el plàncton, en el cicle del carboni. Parlem amb ell sobre els processos biològics que es produeixen a l’oceà i que podrien ser més importants del que pensàvem fins ara en l’absorció del diòxid de carboni (CO2) atmosfèric, un dels causants de l’escalfament global del planeta. 

Martí Galí a Baffin Bay,

El cos humà és la llar d’uns cent bilions de microorganismes, entre els quals hi ha bacteris, fongs, virus i altres microbis. Tots s’allotgen en teixits que estan en contacte amb l’ambient extern, amb les mucoses, la pell o al tracte digestiu, i formen la microbiota. L’estudi de la microbiota i els seus gens és el que es coneix com el microbioma i, fa ben poc, hem començat a dilucidar-ne el paper en el desenvolupament de diversos tipus de càncer. Entendre millor el microbioma és ara una necessitat en la recerca oncològica.

Amb motiu del Dia Mundial del Microbioma, entrevistem Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i líder de la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer –