Post escrit per Eva Aguiar, investigadora, i Ana Bonilla, del Servei de Comunicació i Divulgació, projecte MEDCLIC-SOCIB.

Bona part dels residus que generem van a parar a l’oceà. El seu màxim exponent és l’‘illa de deixalles’ del Pacífic nord, un abocador oceànic amb prop de vuitanta mil tones de plàstic atrapades en un gran remolí d’1,6 milions de km², és a dir, gairebé tres vegades la mida de França. 

També el Mediterrani pateix la presència d’aquest material tòxic. En un estudi recent amb participació del Projecte MEDCLIC, una col·laboració del SOCIB i ”la Caixa”, s’estima la presència de 752 milions de partícules, equivalents a 3,7 tones de plàstic, només a l’Àrea Marina Protegida (AMP) del canal de Menorca. 

A través de simulacions matemàtiques, l’equip MEDCLIC ha analitzat les variacions de l’acumulació d’aquests plàstics flotants. Els corrents marins, entre d’altres condicions oceanogràfiques, els redistribueixen constantment i, per tant, poden funcionar com a “mecanismes de neteja” molt efectius. O al contrari, acumular-los en zones molt concretes durant certs períodes de l’any.

A diferència de l’oceà Pacífic, els processos oceànics de la Mediterrània són molt dinàmics. Per això, conèixer les zones d’acumulació de plàstics requereix mostrejos i monitorització constant, a més de models oceànics que expliquin com es desplacen les partícules de plàstic.

Però les observacions també demostren que les zones on els plàstics s’acumulen van canviant. Tal com apunta Baptiste Mourre, investigador del SOCIB en aquest estudi, “Els models corroboren l’existència de diferents patrons de distribució de plàstics, que es es desplacen d’unes àrees a altres sota l’efecte de les corrents i remolins”. Mourre afegeix que “Tant els models com les observacions indiquen que la distribució de plàstics flotants és molt variable en aquesta zona”.

Tot i això, els resultats de les modelitzacions proporcionen una informació importantíssima sobre en quines regions s’acumulen els plàstics que serà incorporada en la gestió del canal de Menorca, una Àrea Marina Protegida amb 16.000 espècies diferents, de les quals 58 estan protegides, com la tortuga careta i diversos cetacis.

Restes de plàstic i partícules de microplàstic recollides al canal de Menorca durant les campanyes de mostreig, al costat d’una imatge de model de distribució de partícules utilitzat en aquest estudi i elaborat dins del projecte MEDCLIC. 
Autoria: SOCIB

La vulnerabilitat de les Àrees Marines Protegides 

L’estudi sobre el canal de Menorca es va publicar a la revista científica Environmental Pollution i és dins d’un projecte de recerca més extens sobre el Mediterrani, anomenat NIXE III, que té un equip interdisciplinari d’investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) i d’ESADE, com també del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB). 

L’equip va mostrejar durant els anys 2014 i 2015 les aigües d’aquest corredor marí de 36 km d’amplada i de gran valor ecològic i ambiental, que separa les illes de Menorca i Mallorca. Aquesta zona, com totes les Àrees Marines Protegides (AMP), és molt vulnerable a la contaminació plàstica, una de les grans amenaces per als ecosistemes marins.

En línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible recollits a l’Agenda 2030 de l’ONU, els models oceànics de MEDCLIC proporcionen informació objectiva i fiable per donar suport a les tasques de gestió sostenible, establir plans de contingència en la problemàtica de plàstics o, més a llarg termini, per poder anticipar les conseqüències dels diversos escenaris establerts en matèria de canvi climàtic, entre moltes altres funcions.

Delimitació de l’Àrea Marina Protegida del canal de Menorca. Autoria: SOCIB

Llegeix més coses sobre MEDCLIC al Blog CaixaCiència.