Una alteració en la producció de cèl·lules sanguínies. El seu nombre creix sense control, ocupen la medul·la dels ossos i, finalment, surten al torrent sanguini. Així és com es pot detectar la leucèmia en una anàlisi de sang.

El 2019, els nous casos de leucèmia diagnosticats a Espanya superaran els 6.400 –segons les dades d’un informe presentat per la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica–, una xifra que ha anat en augment durant els últims anys.

No obstant això, la supervivència de les persones amb leucèmia ha augmentat significativament gràcies a la tasca de centres com l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). Aquest centre sense precedents, que té el suport de ”la Caixa” des de l’inici, acull investigadors d’arreu del món amb l’objectiu de posar fi a les malalties oncològiques de la sang. 

Parlem seu director Manel Esteller, investigador ICREA i catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona, qui també lidera un projecte d’epigenètica i immunoteràpia del càncer finançat per “la Caixa”.

Encertar el blanc, el secret de la lluita contra el càncer

Es coneixen molts tipus de leucèmies. De fet, la seva classificació en “nom i cognoms”, segons el tipus de cèl·lules que les inicien i de les alteracions moleculars i/o genètiques que pugui presentar la cèl·lula, permet desenvolupar tractaments específics. “En el cas de la leucèmia mieloide crònica, com que tenim una lesió definida i un fàrmac adequat, hem aconseguit supervivències d’un 90 %, un percentatge veritablement il·lusionant”, comenta Esteller. 

La leucèmia mieloide crònica (LMC) representa al voltant del 20 % de totes les leucèmies i està causada per una mutació genètica: la formació d’un gen anormal, un oncogen anomenat BCR-ABL. Aquesta alteració dona com a resultat la formació del cromosoma Filadelfia, una anomalia del cromosoma 22 en la qual aquest rep part del cromosoma 9. “Com que aquesta lesió només es troba a la cèl·lula tumoral, el fàrmac que hi dirigim té molt pocs efectes secundaris”, explica el director de l’IJC. Aquest tipus de tractament bloqueja el creixement i la disseminació de les cèl·lules canceroses, va ser considerat “la primera bala màgica contra el càncer”, afegeix. 

Però no tots els càncers tenen els mateixos blancs i, desgraciadament, en molt poques ocasions hi ha una lesió única. Si bé, sovint, és una mutació determinada la que inicia l’acumulació d’esdeveniments que, com en un joc de dòmino, es van succeint un rere l’altre. 

Dianes terapèutiques per a la immunoteràpia

Per a cada tipus de càncer, i fins i tot per a cada tipus de pacient, “si identifiquem els líders de el procés, serà més fàcil desactivar aquest procés tumoral”, afirma Manel Esteller. De fet, aquests blancs, o dianes terapèutiques, es poden atacar també des de l’epigenètica, és a dir, des de l’estudi dels mecanismes que regulen l’expressió dels gens. I això és, precisament, el que fa Esteller amb el suport de ”la Caixa”. Investiguem “com fer servir l’epigenètica com a biomarcador de resposta a la immunoteràpia i com fàrmacs epigenètics poden actuar sinèrgicament per millorar l’eficàcia del tractament immune dels tumors”.

Dins d’aquest projecte, fa just una setmana que el grup d’Esteller publicava a la revista Leukemia un estudi que descriu els canvis epigenètics associats a la transdiferenciació, “un procés cel·lular que fan servir alguns tumors sòlids i líquids per tornar-se resistents a la immunoteràpia”, explica. No obstant això, aquesta mateixa habilitat per transformar-se la van fer servir els investigadors per convertir una cèl·lula leucèmica de tipus B en una de no cancerosa.

Amb aquestes recerques, Esteller i el seu equip de l’IJC volen comprendre millor els mecanismes biològics de leucèmies i limfomes, per al desenvolupament de nous diagnòstics i teràpies. “Aquesta recerca, a més, ens pot servir per a tot tipus de tumors, més enllà dels tumors líquids”, conclou Esteller. La meta és, doncs, trobar la bala màgica (o les bales màgiques) per a cada tipus de tumor i pacient.