L’any 2018, més de 18 milions de persones van ser diagnosticades amb càncer, una xifra que continua augmentant a causa de l’envelliment de la població.

Els nous casos es compten per milions, però també són milions els pacients que superen aquesta malaltia cada any. Conscients de la necessitat de posar fre al càncer, a ”la Caixa” donem suport als millors centres i equips de recerca. És gràcies a ells que albirem un futur on el càncer ja no serà una malaltia mortal per a ningú.
Des de “la Caixa” apostem per una estratègia ferma contra el càncer que es va materialitzar en el període 2016-2019 amb el suport a 135 projectes, 55 centres i gairebé 500 investigadors. En total, una inversió de 33 milions d’euros per impulsar la recerca i la innovació, i que ha donat lloc també a acords amb la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) per seguir impulsant la investigació traslacional, amb l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital Clínic i la Universitat de Navarra amb la finalitat de reforçar la recerca en immunoteràpia, o amb la Universitat de Granada, per a l’estudi de l’epigenoma.

La comunicació de les cèl·lules tumorals, una recerca per frenar la metàstasi

Entendre i posar fre a la metàstasi. Aquest és l’objectiu que comparteixen moltes de les investigacions en la lluita contra el càncer. El motiu: aquest agressiu procés tumoral és el causant de la majoria de morts per aquesta malaltia.

A “la Caixa”, coneixem la importància de la recerca bàsica com a motor de la investigació traslacional i, per tant, de el futur avanç en la lluita contra el càncer. La convocatòria d’ajuts a la recerca en salut, va sorgir fa dos anys precisament per donar suport a noves línies d’investigació contra el càncer i moltes altres malalties.

Amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer, posem en valor la tasca de María Abad, de l’VHIO, que lidera un dels projectes seleccionats en 2019. Abad lidera ​​el Grup de Plasticitat Cel·lular i Càncer en aquest centre i la seva hipòtesi és que les cèl·lules tumorals utilitzen unes proteïnes molt petites anomenades micropèptids per promoure la progressió del càncer. Per això, el seu equip estudia aquestes petites proteïnes que, fins ara, havien passat desapercebudes a la comunitat científica.

“Sabem que hi ha milers de micropèptids a les nostres cèl·lules, però no coneixem exactament quina funció tenen”, no obstant això, “tenim prou evidències per pensar que tenen un paper molt important en el càncer”, ens explica.

Mitjançant l’anàlisi de mostres de sang i de tumors, Abad vol identificar quins micropèptids són importants en l’evolució del càncer de pàncrees, el més mortal dels principals tipus de càncer i per al qual encara no hi ha un diagnòstic precoç. “Si trobem micropèptids importants per a la disseminació d’aquestes cèl·lules tumorals a altres òrgans, podrem dissenyar estratègies terapèutiques per inactivar-los i així evitar la metàstasi”, explica. Si es demostra la seva presència a la sang, aquestes petites proteïnes també ens podrien ajudar a diagnosticar tumors de manera primerenca i poc invasiva.