El càncer de còlon i recte tornarà a ser un dels tipus de tumor més diagnosticats a Espanya aquest any. 

Segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), aquest any es detectaran 44.573 nous casos al nostre país. A escala mundial, la incidència d’aquesta malaltia s’ha duplicat els últims 20 anys i cada cop afecta un nombre més alt de persones menors de 50 anys. Aquesta tendència és especialment preocupant en alguns països occidentals, on factors com els canvis en la dieta i l’estil de vida, el sedentarisme, les alteracions del microbioma intestinal i l’exposició a certs factors ambientals adversos hi podrien tenir un paper clau. Què és el que provoca l’augment de casos entre els joves?

Fa milers d’anys, trobar aliments no era una tasca fàcil i el nostre cos es va especialitzar cada vegada més a emmagatzemar aquest recurs energètic tan preuat: el greix. 

Ara, la realitat és tota una altra. En la societat actual, caracteritzada pel sedentarisme i les dietes riques en calories, acumulem greix molt ràpidament i l’excés de greix al nostre organisme està directament relacionat amb l’obesitat i altres problemes de salut metabòlica. 

Quan ingerim calories en excés, unes cèl·lules anomenades adipòcits s’encarreguen d’emmagatzemar-les en forma de greix. D’aquesta manera eviten que el greix es dipositi en altres teixits i òrgans com el fetge o les parets dels vasos sanguinis,

«Les nenes espanyoles volen ser #ASTRONAUTAS. No és un somni, és una realitat», va penjar en un apunt Sara García Alonso després de la publicació de l’enquesta anual d’Adecco, en què es va preguntar a més de 1.100 nens i nenes quins somnis professionals tenien.

La Sara, biòloga molecular al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) i primera candidata espanyola a astronauta per l’Agència Espacial Europea (ESA), ha aconseguit que viatjar a l’espai sembli possible, que ser astronauta s’enlairi en l’imaginari de les nenes. Perquè quan una dona és visible, quan traça el camí, moltes més es poden imaginar que són al seu lloc. 

Al llarg de la vida, les cèl·lules del nostre cos es divideixen uns 10.000 trilions de vegades. Aquest procés, acuradament regulat, permet que una cèl·lula original es dupliqui i doni lloc a dues cèl·lules filles amb un repartiment precís d’una còpia del seu ADN a cadascuna. 

En aquest procés de repartiment dels cromosomes entre les dues cèl·lules filles hi tenen un paper clau els microtúbuls. Els microtúbuls formen l’«esquelet» cel·lular, la bastida que es munta i es desmunta per sostenir l’arquitectura de la cèl·lula i coordinar-ne els moviments. I les tubulines són les proteïnes encarregades de la formació i de la dinàmica d’aquests microtúbuls. 

Fa més de 40 anys es va descriure el que avui es coneix com el codi de la tubulina: la diversitat de variants estructurals i modificacions químiques que experimenten aquestes proteïnes,

Parla la veu de la ciència: cinc investigacions pioneres explicades des del laboratori
Els camins de la ciència no sempre són fàcils d’entendre, però són molts els investigadors que s’esforcen per explicar les seves troballes en primera persona. Per aquest motiu vam crear News from the lab, iniciativa que té com a objectiu donar veu als investigadors de la nostra xarxa, científics i científiques que ens apropen els seus descobriments des dels seus laboratoris.

En aquesta segona temporada ens ha deixat diversos titulars: els algoritmes informàtics també tenen alguna cosa a dir en la investigació contra el càncer; la leucèmia infantil es podria començar a desenvolupar abans del naixement;