«Les nenes espanyoles volen ser #ASTRONAUTAS. No és un somni, és una realitat», va penjar en un apunt Sara García Alonso després de la publicació de l’enquesta anual d’Adecco, en què es va preguntar a més de 1.100 nens i nenes quins somnis professionals tenien.

La Sara, biòloga molecular al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) i primera candidata espanyola a astronauta per l’Agència Espacial Europea (ESA), ha aconseguit que viatjar a l’espai sembli possible, que ser astronauta s’enlairi en l’imaginari de les nenes. Perquè quan una dona és visible, quan traça el camí, moltes més es poden imaginar que són al seu lloc. 

Al llarg de la vida, les cèl·lules del nostre cos es divideixen uns 10.000 trilions de vegades. Aquest procés, acuradament regulat, permet que una cèl·lula original es dupliqui i doni lloc a dues cèl·lules filles amb un repartiment precís d’una còpia del seu ADN a cadascuna. 

En aquest procés de repartiment dels cromosomes entre les dues cèl·lules filles hi tenen un paper clau els microtúbuls. Els microtúbuls formen l’«esquelet» cel·lular, la bastida que es munta i es desmunta per sostenir l’arquitectura de la cèl·lula i coordinar-ne els moviments. I les tubulines són les proteïnes encarregades de la formació i de la dinàmica d’aquests microtúbuls. 

Fa més de 40 anys es va descriure el que avui es coneix com el codi de la tubulina: la diversitat de variants estructurals i modificacions químiques que experimenten aquestes proteïnes,

Parla la veu de la ciència: cinc investigacions pioneres explicades des del laboratori
Els camins de la ciència no sempre són fàcils d’entendre, però són molts els investigadors que s’esforcen per explicar les seves troballes en primera persona. Per aquest motiu vam crear News from the lab, iniciativa que té com a objectiu donar veu als investigadors de la nostra xarxa, científics i científiques que ens apropen els seus descobriments des dels seus laboratoris.

En aquesta segona temporada ens ha deixat diversos titulars: els algoritmes informàtics també tenen alguna cosa a dir en la investigació contra el càncer; la leucèmia infantil es podria començar a desenvolupar abans del naixement;

El 2024 ha tornat a ser un any carregat de ciència i innovació. Mes a mes ens hem apropat, a través d’una imatge, als avenços dels laboratoris de la nostra xarxa d’investigadors, als llocs on es crea la ciència que acaba beneficiant de maneres molt diverses el conjunt de la societat. Amb aquestes 10 #InstantàniesCaixaResearch resumim un 2024 d’avenços en biomedicina i salut, un any en què els investigadors de la nostra xarxa han fet passos en la comprensió del càncer o de l’Alzheimer, han descobert nous mosquits portadors de malalties o han entès millor la identitat de les cèl·lules, entre moltes altres coses.

Canvia el cervell durant l’embaràs?

La fisiologia i l’anatomia del cos humà canvien durant l’embaràs per adaptar-se als processos que requereix la gestació.

En el dia a dia tenim exemples molt clars del vincle que hi ha entre la nostra microbiota i el cervell. De tant en tant sentim «papallones a l’estómac» o estem de mal humor si tenim gana. A moltes persones, els nervis els fan perdre la gana i, fins i tot, una situació de molt d’estrès els pot provocar desajustos intestinals. Però, a què es deu aquesta connexió?

El cos humà és la llar de 40 bilions de microorganismes, bacteris, virus i arqueus, pràcticament la mateixa quantitat de cèl·lules humanes. Avui sabem que el conjunt d’aquests éssers, anomenat microbiota, no solament habita als nostres cossos, sinó que també és clau per a la nostra salut física i mental.