Dimarts 13

COVID-19 persistent: què en sabem?

Publicado el 13/12/2022

Sabies que entre un 10 i un 20 % de la població experimenta símptomes com ara fatiga, dificultats respiratòries i alteracions cognitives fins a tres mesos després d’haver superat la COVID-19? Aquesta condició, descrita recentment com a covid persistent, pot arribar a canviar sobtadament la vida de les persones que la pateixen i avui dia continua sent una gran desconeguda per a la comunitat mèdica i científica.

Amb l’objectiu d’aclarir algunes qüestions a l’entorn d’aquesta malaltia, el 23 de novembre passat va tenir lloc una nova sessió del cicle de Debats CaixaResearch amb les doctores Lourdes Mateu i Gema María Lledó. La Lourdes és coordinadora de la Unitat de Covid Persistent, metge especialista del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol i professora associada de Medicina de la UAB. La Gema és responsable de la Consulta Postcovid (post-covid condition) i metge assistencial del Servei de Medicina Interna i del Servei de Malalties Autoimmunes Sistèmiques de l’Hospital Clínic de Barcelona.

A continuació, aportem algunes de les qüestions clau sobre la covid persistent a les quals les expertes van donar resposta durant el debat:

Què entenem per covid persistent? 

«És la prolongació dels símptomes de la COVID-19 tres mesos després de la infecció amb una permanència de com a mínim dos mesos i que, a priori, no es justificaria per una altra causa.» Gema María Lledó

«És molt important diferenciar les seqüeles de la COVID-19 de les de la covid persistent. Molts pacients amb infeccions greus de COVID-19 tenen símptomes a llarg termini a causa del dany estructural que ha causat el virus. En canvi, els pacients amb covid persistent solen haver passat una infecció lleu o moderada que normalment no ha necessitat hospitalització i, a mesura que passa el temps, és quan comencen a aparèixer els símptomes, molts dels quals no havien tingut abans. No es tracta de símptomes constants, sinó que van fluctuant. Els metges no els sabem dir per què ni tampoc no els sabem donar una solució. La nostra feina és trobar les proves objectives dels símptomes que ens expliquen els pacients.» Lourdes Mateu

Es coneixen les causes de la malaltia?

«Hi ha moltes línies d’investigació que intenten respondre aquesta pregunta. Actualment hi ha diferents hipòtesis: pot ser deguda a una desregulació immunològica que persisteix en el temps, a la presència de partícules del virus que perduren en l’organisme o a una desregulació de la part del sistema nerviós encarregada de controlar les accions automàtiques de la sudoració i el ritme cardíac. És dur dir al pacient que no sabem què té, però soc optimista. La identificació de biomarcadors serà clau per resoldre aquesta incògnita en un futur.» Gema María Lledó

Quins són els símptomes més freqüents?

«La fatiga acostuma a ser el símptoma més comú en la majoria de pacients, però l’afectació neurocognitiva i les alteracions en la capacitat de concentració, presents en gairebé el 70 % dels pacients, són més limitants.» Lourdes Mateu

Hi ha factors de risc que predisposen a desenvolupar covid persistent? I factors protectors?

«Encara no sabem del cert quins són els factors que predisposen a contreure covid persistent, però s’ha vist que les dones hi són més propenses, amb un 75 %. Potser el factor hormonal hi té un paper important. Es podria dir que ser dona és l’únic factor de risc confirmat.» Gema María Lledó

«En un estudi publicat recentment s’ha observat que la prevalença de covid persistent sembla que és menor amb la variant òmicron que amb l’original. A més, també sembla indicar que el fet d’estar vacunat és un factor protector davant la malaltia.» Lourdes Mateu

Quins tractaments hi ha actualment?

«De moment no hi ha cap tractament que sigui cent per cent eficaç. La realitat és que avui dia només hem pogut donar d’alta a menys del 10 % de tots els pacients que hem visitat. El tractament que reben és només simptomàtic i es basa principalment en la rehabilitació motora, respiratòria i neurocognitiva. Cada vegada hi ha més assajos clínics en què es proven tractaments dirigits a les possibles causes de la malaltia, com alguns antivirals, per poder-la curar definitivament. Nosaltres hem començat, amb el suport de Grifols, un assaig amb plasmafèresi, en el qual volem veure si eliminant certes substàncies inflamatòries de la sang podem combatre la malaltia.» Lourdes Mateu

«Hi ha pacients que milloren amb els tractaments actuals, però no parlaríem de curació. Mentre no definim què està causant la malaltia no podrem saber si el pacient està totalment curat.» Gema María Lledó 

«Els pacients no acostumen a recuperar el seu estat previ a la malaltia, sinó que adapten la seva vida a la nova realitat i a les limitacions que els símptomes els causen.» Lourdes Mateu

El nombre de pacients de covid persistent és elevat actualment?

«En les nostres consultes, sí, i també ho veiem en altres grups a escala internacional. Tenim una llista d’espera de més de sis mesos. Això potser passa perquè encara no s’ha establert correctament un protocol d’atenció per a la covid persistent.» Lourdes Mateu

Què s’ha aconseguit i quins són els reptes pendents?

«És veritat que avui no disposem de res que sigui curatiu, però la recerca actual en relació amb la covid persistent és molt potent i s’estan començant a aclarir les incògnites. De fet, la disfunció causant de la covid persistent podria estar present en moltes altres malalties amb quadres postvirals. Som davant d’una línia de recerca prometedora en la qual no s’havia aprofundit gaire els últims vint anys.» Gema María Lledó

«El maig del 2020 ningú no creia les persones amb covid persistent, però ara hem identificat la malaltia i hi ha molts grups que treballen en la mateixa direcció per oferir un tractament millor a tots els pacients.» Lourdes Mateu

Si vols veure el debat complet, recupera’l aquí.

 

Llegeix la crònica d’altres debats:

Compartir

0

Categoría:

Divulgació científica - Sense categoria