Un dels motors més poderosos de l’ésser humà és la curiositat, aquest impuls que ens porta a explorar el desconegut, a comprendre el món que ens envolta i fins i tot a entendre la nostra pròpia biologia. La curiositat pot néixer del simple desig de saber, però també de la voluntat de transformar el coneixement en salut o en impacte social.

Les Instantànies d’aquest 2025 són un exemple que la curiositat, a través de la recerca, es pot convertir en avenços en salut. Són vuit imatges preses pels investigadors de la nostra xarxa que reflecteixen alguns dels descobriments més destacats de l’any i que, pels colors i les textures que presenten,

El càncer de bufeta és un dels tumors urològics més freqüents. En més del 75 % dels casos, es diagnostica quan el tumor està en forma no musculoinvasiva, és a dir, encara no ha envaït el múscul de la bufeta.

El tractament estàndard consisteix a administrar BCG, una vacuna derivada de Mycobacterium tuberculosis que s’introdueix directament a la bufeta per activar el sistema immunitari i frenar la malaltia.

Però aquest enfocament té un límit: no sempre evita les recaigudes ni atura la progressió tumoral. 

Per aquest motiu, l’equip de recerca d’IrsiCaixa i de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, en col·laboració amb Archivel Farma,

L’edició 2025 de la convocatòria d’Investigació en Salut de la Fundació ”la Caixa” ha seleccionat 34 projectes nous de recerca biomèdica puntera, cadascun dotat amb fins a un milió d’euros. Els projectes estan liderats per 25 centres d’investigació, universitats i hospitals espanyols, i 9 de portuguesos.

La convocatòria, a la qual s’havien presentat en aquesta vuitena edició 714 propostes de recerca bàsica, clínica i translacional, està especialment dirigida a l’abordatge de reptes de salut en diversos àmbits: neurociències, malalties cardiovasculars i metabòliques, oncologia, malalties infeccioses i tecnologies facilitadores en algun d’aquests camps.

En aquesta edició, els acords amb la Fundación Breakthrough T1D i amb la Fundación Luzón han permès centrar més l’atenció en el finançament d’iniciatives dirigides a la diabetis de tipus 1 —de la qual es financen dos projectes— i a l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) —amb un projecte seleccionat.

Melanie Perkins, cofundadora de Canva; Arianna Huffington, fundadora de The Huffington Post; Jennifer Doudna, Premi Nobel de Química 2020 per la tecnologia d’edició genètica CRISPR-Cas9 i fundadora de múltiples start-ups científiques, i Daphne Koller, cofundadora de Coursera. Elles constitueixen alguns dels «fins–ara–minoritaris» casos de dones que lideren empreses capaces de reescriure les regles de la innovació.

Les coses estan canviant, però l’escenari és encara estrepitosament desigual. Les dones posseeixen tan sols una de cada quatre empreses a escala global i, només a Europa, representen el 73 % dels «emprenedors absents».

Fa anys que no parem de llegir sobre el poder d’alguns bacteris davant dels antibiòtics tradicionals. «Bacteris malson», superbacteris, multiresistència són conceptes que cada vegada ressonen més i que destil·len una mateixa realitat: la impossibilitat d’afrontar les infeccions bacterianes amb molècules antimicrobianes.

I és que allò que fa que els bacteris esdevinguin resistents són mutacions atzaroses. De manera que, si interrompem un tractament, els donem més oportunitats de mutar, i si utilitzem antibiòtics sense necessitat, afavorim que les soques resistents sobrevisquin i es multipliquin. Així es forma un cercle viciós que amenaça l’eficàcia de les nostres teràpies.

Avui parlem amb l’investigador Marc Torrent, professor agregat del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona,