Melanie Perkins, cofundadora de Canva; Arianna Huffington, fundadora de The Huffington Post; Jennifer Doudna, Premi Nobel de Química 2020 per la tecnologia d’edició genètica CRISPR-Cas9 i fundadora de múltiples start-ups científiques, i Daphne Koller, cofundadora de Coursera. Elles constitueixen alguns dels «fins–ara–minoritaris» casos de dones que lideren empreses capaces de reescriure les regles de la innovació.

Les coses estan canviant, però l’escenari és encara estrepitosament desigual. Les dones posseeixen tan sols una de cada quatre empreses a escala global i, només a Europa, representen el 73 % dels «emprenedors absents». Això significa que hi podria haver 5,5 milions més de dones iniciant i gestionant negocis si tinguessin les mateixes oportunitats i participessin en les fases inicials de l’emprenedoria al mateix ritme que els homes de 30 a 49 anys.

Les dades són tan reveladores com paradoxals: les dones superen sistemàticament els homes en l’obtenció de títols universitaris, però a mesura que passen els anys i pugen els graons de la jerarquia empresarial, xoquen amb el ja conegut «sostre de vidre» i la seva representació en alts càrrecs cau en picat.

Això no és una excepció en l’àmbit científic, on la jerarquia i la distribució dels recursos s’han regit per aquests mateixos patrons durant molt temps. Tanmateix, cada vegada més investigadores escullen fer el salt del laboratori al mercat.

Amb motiu del Dia Mundial de la Dona Emprenedora parlem amb Pilar Coy, Malu Martínez i Valle Palomo, tres investigadores del programa CaixaImpulse que van decidir emprendre per traslladar l’impacte del seu coneixement científic a la societat.

 

L’impuls d’emprendre

«Després de més de 30 anys investigant, vaig veure l’oportunitat que els resultats del nostre treball tinguessin un impacte en la millora de la vida de les pacients.» Aquesta va ser l’espurna que va fer que Pilar Coy, investigadora de la Universidad de Murcia, posés la primera pedra del seu projecte: desenvolupar un dispositiu mínimament invasiu per a la detecció precoç del càncer d’endometri.

Aquest mateix impuls guia també Malu Martínez, que desenvolupa una estratègia terapèutica per a malalties hepàtiques basada en el ARN al Centro de Investigación CIC bioGUNE, i Valle Palomo, que investiga un biomarcador per a un diagnòstic més precoç de l’ELA a l’institut IMDEA Nanociencia.

La investigació bàsica estableix les bases del coneixement a partir de les quals es desenvolupen tots els avenços biomèdics. «Per això, la ciència, tot i que a vegades es percebi com un luxe, és una necessitat», explica la Malu. «I també per això, emprendre en aquest camp consisteix a transformar idees en solucions reals.»

 

Començar de zero

«Emprendre suposa remar contra vent i marea constantment», reconeix la Valle. «És un camí complicat, però per a mi la investigació no té sentit si no intentem traslladar-la.»

Els reptes per aconseguir-ho són múltiples i des de diferents fronts. «El repte científic és construir una base sòlida que justifiqui la inversió. Sense finançament no passes del primer graó, per això és clau aprendre a buscar-la, gestionar-la i justificar-la», explica la Malu. «En l’aspecte emocional, el camí es converteix en unes autèntiques muntanyes russes: la incertesa és més gran que en la investigació perquè moltes decisions escapen al teu control.»

En certa manera, emprendre des de la ciència significa començar de zero. «Quan ja arribava al final de la meva carrera científica, vaig haver d’acceptar que emprendre significava entrar en un món nou, apassionant i gratificant en alguns aspectes, però que requeria tota la meva energia», explica la Pilar.

I és que saltar a l’emprenedoria implica reinventar-se. «Et cal dominar habilitats que no s’ensenyen al laboratori», apunta la Valle: «propietat intel·lectual i industrial, models de negoci, dinàmiques de mercat, viabilitat de projectes…». I la Malu afegeix: «També requereix aprendre a negociar, a comunicar fora del llenguatge científic i, molt especialment, a escoltar. Perquè moltes vegades, les decisions no es basen només en dades, sinó també en interessos, percepcions i fins i tot intuïcions».

 

Contra el sostre de vidre

«Encara hi ha moltes barreres —estructurals i culturals— que dificulten l’accés a finançament i recursos als projectes liderats per dones», adverteix la Valle.

«No tenim la mateixa visibilitat ni accés a les xarxes de decisió o inversió. Sovint ens enfrontem amb biaixos inconscients que posen en dubte la nostra capacitat de lideratge o la nostra visió estratègica, en especial en sectors tradicionalment dominats per homes», afirma la Malu.

A això se suma un repte important: la conciliació. «L’emprenedoria requereix una dedicació enorme i moltes dones l’han de compaginar amb càrregues familiars que no sempre es distribueixen equitativament», afegeix la Malu. A més, hi ha la manca de referents visibles, que complica el camí. «Veure altres dones liderar empreses, negociar amb inversors o llicenciar tecnologies és inspirador, però encara poc comú», assenyala. «Hem de fer més visibles aquests casos i crear espais on les dones es puguin desenvolupar sense obstacles afegits.»

La Pilar recorda que també hi ha barreres internes: «A vegades ens imposem límits nosaltres mateixes per autoexigència o sentit de la responsabilitat familiar que ens allunyen del món empresarial».

 

Acompanyar-se en el viatge 

«Formar part del programa CaixaImpulse m’ha fet la vida més fàcil des del minut zero», afirma la Pilar. «Per emprendre, t’has d’envoltar de professionals experts en el món dels negocis des del començament. Només amb científics a l’equip no és possible avançar.»

«El programa ens ha donat accés a professionals determinants en el procés, des de la llicència fins a les converses amb inversors. Sens dubte ha estat un punt d’inflexió en el nostre camí emprenedor», afegeix la Malu.

La Valle hi coincideix: «Disposem de mentories personalitzades i formació d’altíssima qualitat enfocada a cobrir les necessitats no cobertes que tenim els investigadors. Hi ha un compromís real amb l’èxit dels nostres projectes».

 

Per obrir camí

«Emprendre com a científica no tan sols és possible, és necessari», diu la Malu. «Si t’ho planteges, endavant sense dubtar-ho! És un camí ple de reptes, però també de moments increïbles. No tinguis por de preguntar, aprendre i deixar-te guiar.»

Per a la Valle, «val la pena intentar-ho i no quedar-te preguntant-te què podria haver passat. Quantes més siguem, més fàcil serà per a les que vinguin després».

I és que, com recorda la Malu, «emprendre en ciència sent dona encara implica un esforç addicional. Per això, en certa manera, emprendre com a dona científica també és un acte de resistència i transformació. I aquí seguim, obrint camí».