Post de Josep Lladós, Centre de Visió per Computador – Departament d’Informàtica, Universitat Autònoma de Barcelona.

Internet està canviant els hàbits de consum d’informació i permet definir nous paradigmes en què els ciutadans hi poden accedir de manera ubiqua, universal i immediata. Tanmateix, el volum d’informació que es genera, amb la dificultat per ser processada i conèixer la reputació de la font, fa que el pas d’informació a coneixement sigui tot un repte i una necessitat.

Cada minut es fan 278.000 tuits, es generen 3.600 fotografies a Instagram, es pengen 72 hores de vídeo a Youtube, s’envien 204 milions de correus electrònics i es fan 2 milions de cerques a Google.

Post de Manuel Porcar Miralles, grup de Biologia Sintètica i Biotecnologia de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV).

Al famós Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) hi ha un expert en ciències polítiques que diu que la biologia sintètica és un terme que sembla creat expressament… per produir rebuig. I és que això de sintètic o artificial, barrejat amb la biologia, grinyola una mica. Però, per què? El món que ens rodeja és, en gran mesura, artificial. Des dels vehicles o telèfons fins a les obres d’art: tot allò que ha estat creat per la humanitat és, per definició,

Post de Maria Lois, del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), CSIC-IRTA-UAB-UB

Les plantes són la base essencial de la nostra existència i han estat determinants en la generació de la nostra societat tal com la coneixem. En la història de la humanitat hi ha hagut dues grans revolucions en l’agricultura: la domesticació de les plantes al neolític, que va donar lloc a l’aparició d’una manera de viure organitzada en poblacions sedentàries, i la recent revolució industrial, que va permetre augmentar la productivitat agrícola per satisfer les necessitats d’una societat capitalista. Al segle xxi ens enfrontem a nous reptes socials que només podran ser abordats mitjançant una economia basada en el coneixement i que donarà lloc a una societat sostenible.

Post del Dr. Jordi Monés, de Barcelona Macula Foundation: Research for Vision.

Imatge: ©Jordi Cabanas i Biocat

La combinació de coneixements diversos és el nucli de la ciència. Podríem dir, sense arriscar gaire, que aquesta combinació i la seva transmissió són a la gènesi de la humanitat. I ara en sabem molt, com a col·lectiu humà, de moltes coses: l’especialització ha arribat a nivells que haurien deixat perplexos els científics de fa un segle. Però, amb tot, hi ha molts aspectes de la vida que continuen desconeguts per al gènere humà.

Aquesta idea, tan general, abstracta i aplicable a tants terrenys, és una realitat que ens trobem nosaltres en la lluita contra la pèrdua de visió.

Post de José Luis Molinuevo, neuròleg, director científic del BarcelonaBeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall i investigador principal de l’estudi Alfa.

A escala mundial hi ha més de quaranta-sis milions de persones afectades de malaltia d’Alzheimer. A Espanya s’estima que actualment n’hi ha uns 800.000 casos. Cada tres segons es diagnostica un nou cas al món, tot i que es creu que, de mitjana, un 30% dels casos existents encara no s’han diagnosticat. Si no s’hi troba una cura efectiva, es calcula que l’any 2050 el nombre de casos s’haurà triplicat.

Sabem que la malaltia d’Alzheimer s’inicia de manera silenciosa entre quinze i vint anys abans de l’aparició dels primers símptomes.