Post de Ramon López de Mántaras, director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC, i Luc Steels, professor d’investigació ICREA de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

L’objectiu últim de la intel·ligència artificial (IA), aconseguir que una màquina tingui una intel·ligència de tipus general similar a la humana, és un dels objectius més ambiciosos que s’ha plantejat la ciència. Per la seva dificultat és comparable a altres grans objectius científics com ara explicar l’origen de la vida o de l’univers o conèixer l’estructura de la matèria. El problema principal al qual s’enfronta la IA és l’adquisició de coneixements de sentit comú. Posseir sentit comú és el requeriment fonamental perquè les màquines actuals deixin de tenir intel·ligències artificials especialitzades i comencin a tenir intel·ligències artificials de tipus general.

Imatge: Presentació del projecte «Treu la Llengua». Font: Obra Social “la Caixa”

Post de Toni Gabaldón, cap del grup de Genòmica Comparativa i responsable científic del projecte «Treu la Llengua» al Centre de Regulació Genòmica. Professor d’Investigació ICREA.

No estem sols. Al nostre cos hi viuen una quantitat ingent de microbis que fan de cada racó del nostre cos casa seva. Al voltant de tres quilograms del nostre pes es pura massa microbiana. Aquests microbis no tan sols ens acompanyen, sinó que també tenen un paper molt rellevant en la nostra salut. Tot just fa pocs anys hem estat capaços d’adonar-nos de la importància i la capacitat d’influir en la nostra salut que tenen.

Llançadores peptídiques per a teràpia de reemplaçament en aquesta malaltia neurodegenerativa minoritària

Post de Meritxell Teixidó, investigadora de l’IRB Barcelona (Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona)

L’atàxia de Friedreich (AF) és una malaltia neurodegenerativa considerada minoritària, ja que afecta menys del 0,05 % de la població. A Espanya, hi ha cinc casos per cada 100.000 habitants. Aquesta malaltia està causada per una mutació que provoca que hi hagi baixos nivells de la proteïna frataxina. Malgrat que encara no es coneix gaire bé la funció d’aquesta proteïna, està relacionada amb la regulació dels nivells de ferro. Els símptomes de l’AF es comencen a manifestar durant l’adolescència. La manca de frataxina afecta diferents tipus de neurones i provoca dificultats en la coordinació dels moviments dels pacients.

Post d’Isabel Serra, investigadora del Centre de Recerca Matemàtica

Des dels anys cinquanta del segle passat, es coneix que el nombre de terratrèmols d’una magnitud donada segueix la llei de Gutenberg-Richter: per a una regió (qualsevol) i un interval de temps (suficient) la distribució de probabilitat de la magnitud dels terratrèmols serà exponencial, amb molts terratrèmols petits i, afortunadament, pocs de grans.

Gràfic de la llei de Gutenberg-Richter, on es relaciona el nombre de terratrèmols i la seva magnitud, per a diversos valors de b.

La simplicitat de la llei exponencial, que apareix en els cursos elementals de probabilitat, amaga més entrellat del que sembla quan ens preocupem del seu sentit físic.

ISGlobal busca trencar el cercle viciós de pobresa i malaltia i donar suport a la recerca i la innovació per promoure la salut i la prosperitat arreu del món

Antoni Plasència, director general d’ISGlobal

A les portes d’haver completat les primeres dues dècades del segle XXI, hem presenciat el millor, i també el pitjor, en el camp de la salut global. El millor, el progrés sense precedents en els nivells de salut i l’ajuda que s’hi ha destinat durant la primera dècada del segle (l’anomenada «dècada d’or»), en què els objectius de desenvolupament del mil·lenni van impulsar grans avenços en indicadors de salut determinants: la mortalitat de nens menors de cinc anys es va reduir en més de la meitat,