Al B-Debate sobre el virus del Zika i altres malalties transmeses per mosquits es va tractar, des del punt de vista científic, sobre quina preparació i resposta cal donar a aquesta problemàtica a la conca mediterrània.

Post de Pablo Martínez de Salazar, investigador d’ISGlobal (Institut de Salut Global de Barcelona).

Les malalties transmeses per vectors representen el 17% del total de malalties infeccioses a escala mundial. Aquestes malalties són responsables de la mort de més de 700.000 persones l’any, i al voltant de 275.000 si excloem la malària. En els darrers anys hem estat testimonis de grans epidèmies d’abast mundial d‘arbovirus (virus transmesos per artròpodes) com el dengue,

Fotografia d’una proliferació de Pelagia noctiluca. Crèdits: ICM-CSIC

Post de Macarena Marambio, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

La presència de meduses a les costes del Mediterrani és un fet freqüent cada any. L’impacte que això representa en el pla social és rellevant ja que les atencions per picades a la platja representen aproximadament el 40% del total de les incidències ateses als punts de socorrisme.

Des de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) fa deu anys que ens centrem en l’estudi de les causes i conseqüències de les proliferacions de meduses. I, malgrat que aquestes es puguin definir i explicar des d’un punt de vista científic,

Post del Dr. José Manuel Soria, Unitat de Genòmica de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona.

Ferran Latorre ha passat a formar part del selecte grup d’alpinistes que han escalat els catorze 8.000 sense l’ajuda d’oxigen artificial. Fins a la data, només 16 persones en tota la història de l’alpinisme han superat aquest repte, que posa en condicions extremes el cos i la ment de l’escalador. Aquesta gesta forma part del projecte CAT14x8.000, iniciativa que ha estat possible des dels seus inicis gràcies al suport de CaixaBank. El projecte SHERPA-Everest 2017 és part del projecte CAT154x8.000. Imatge: Obra Social “la Caixa”.

Post del Dr. Francesc Gòdia, professor del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB i coordinador, juntament amb el Dr. Pau Ferrer, del B-Debate «Industrial Biotechnology. Questions Today for Tomorrow’s Needs».

Imatge: BDebate / Jordi Cabanas

En el món actual, la biotecnologia esdevé una oportunitat per substituir processos químics per nous processos més respectuosos amb el medi ambient, més eficients i sostenibles, basats en la utilització de matèries primeres renovables. L’ús de la ciència i l’enginyeria permeten desenvolupar processos industrials per impulsar una química més verda, tant en l’obtenció de productes químics com de biocombustibles.

A més, la biotecnologia industrial ofereix una oportunitat en el sector de la salut per produir d’una manera eficient i segura fàrmacs més eficaços.

Post de Ramon López de Mántaras, director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC, i Luc Steels, professor d’investigació ICREA de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

L’objectiu últim de la intel·ligència artificial (IA), aconseguir que una màquina tingui una intel·ligència de tipus general similar a la humana, és un dels objectius més ambiciosos que s’ha plantejat la ciència. Per la seva dificultat és comparable a altres grans objectius científics com ara explicar l’origen de la vida o de l’univers o conèixer l’estructura de la matèria. El problema principal al qual s’enfronta la IA és l’adquisició de coneixements de sentit comú. Posseir sentit comú és el requeriment fonamental perquè les màquines actuals deixin de tenir intel·ligències artificials especialitzades i comencin a tenir intel·ligències artificials de tipus general.