Post del Dr. José Manuel Soria, Unitat de Genòmica de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona.

Ferran Latorre ha passat a formar part del selecte grup d’alpinistes que han escalat els catorze 8.000 sense l’ajuda d’oxigen artificial. Fins a la data, només 16 persones en tota la història de l’alpinisme han superat aquest repte, que posa en condicions extremes el cos i la ment de l’escalador. Aquesta gesta forma part del projecte CAT14x8.000, iniciativa que ha estat possible des dels seus inicis gràcies al suport de CaixaBank. El projecte SHERPA-Everest 2017 és part del projecte CAT154x8.000. Imatge: Obra Social “la Caixa”.

Post del Dr. Francesc Gòdia, professor del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB i coordinador, juntament amb el Dr. Pau Ferrer, del B-Debate «Industrial Biotechnology. Questions Today for Tomorrow’s Needs».

Imatge: BDebate / Jordi Cabanas

En el món actual, la biotecnologia esdevé una oportunitat per substituir processos químics per nous processos més respectuosos amb el medi ambient, més eficients i sostenibles, basats en la utilització de matèries primeres renovables. L’ús de la ciència i l’enginyeria permeten desenvolupar processos industrials per impulsar una química més verda, tant en l’obtenció de productes químics com de biocombustibles.

A més, la biotecnologia industrial ofereix una oportunitat en el sector de la salut per produir d’una manera eficient i segura fàrmacs més eficaços.

Post de Ramon López de Mántaras, director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC, i Luc Steels, professor d’investigació ICREA de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

L’objectiu últim de la intel·ligència artificial (IA), aconseguir que una màquina tingui una intel·ligència de tipus general similar a la humana, és un dels objectius més ambiciosos que s’ha plantejat la ciència. Per la seva dificultat és comparable a altres grans objectius científics com ara explicar l’origen de la vida o de l’univers o conèixer l’estructura de la matèria. El problema principal al qual s’enfronta la IA és l’adquisició de coneixements de sentit comú. Posseir sentit comú és el requeriment fonamental perquè les màquines actuals deixin de tenir intel·ligències artificials especialitzades i comencin a tenir intel·ligències artificials de tipus general.

Imatge: Presentació del projecte «Treu la Llengua». Font: Obra Social “la Caixa”

Post de Toni Gabaldón, cap del grup de Genòmica Comparativa i responsable científic del projecte «Treu la Llengua» al Centre de Regulació Genòmica. Professor d’Investigació ICREA.

No estem sols. Al nostre cos hi viuen una quantitat ingent de microbis que fan de cada racó del nostre cos casa seva. Al voltant de tres quilograms del nostre pes es pura massa microbiana. Aquests microbis no tan sols ens acompanyen, sinó que també tenen un paper molt rellevant en la nostra salut. Tot just fa pocs anys hem estat capaços d’adonar-nos de la importància i la capacitat d’influir en la nostra salut que tenen.

Llançadores peptídiques per a teràpia de reemplaçament en aquesta malaltia neurodegenerativa minoritària

Post de Meritxell Teixidó, investigadora de l’IRB Barcelona (Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona)

L’atàxia de Friedreich (AF) és una malaltia neurodegenerativa considerada minoritària, ja que afecta menys del 0,05 % de la població. A Espanya, hi ha cinc casos per cada 100.000 habitants. Aquesta malaltia està causada per una mutació que provoca que hi hagi baixos nivells de la proteïna frataxina. Malgrat que encara no es coneix gaire bé la funció d’aquesta proteïna, està relacionada amb la regulació dels nivells de ferro. Els símptomes de l’AF es comencen a manifestar durant l’adolescència. La manca de frataxina afecta diferents tipus de neurones i provoca dificultats en la coordinació dels moviments dels pacients.