Fotografia d’un individu de Pelagia noctiluca. Crèdits: Eduardo Obis (ICM-CSIC).

Post de Laura López i Macarena Marambio, investigadores de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

A l’estiu, un dels temes rellevants és la presència de meduses a les platges. Es diu que cada any hi ha més meduses, que totes piquen i són mortals, però això no és del tot cert. Podem afirmar que totes les meduses posseeixen cèl·lules urticants, però no totes generen picades en humans i al Mediterrani no es coneixen espècies mortals. Les cèl·lules urticants es diuen cnidòcits i són càpsules amb verí que s’activen per estimulació física o química. Estan distribuïdes a tot el cos de la medusa i tenen funció d’alimentació i defensa.

Al B-Debate sobre el virus del Zika i altres malalties transmeses per mosquits es va tractar, des del punt de vista científic, sobre quina preparació i resposta cal donar a aquesta problemàtica a la conca mediterrània.

Post de Pablo Martínez de Salazar, investigador d’ISGlobal (Institut de Salut Global de Barcelona).

Les malalties transmeses per vectors representen el 17% del total de malalties infeccioses a escala mundial. Aquestes malalties són responsables de la mort de més de 700.000 persones l’any, i al voltant de 275.000 si excloem la malària. En els darrers anys hem estat testimonis de grans epidèmies d’abast mundial d‘arbovirus (virus transmesos per artròpodes) com el dengue,

Fotografia d’una proliferació de Pelagia noctiluca. Crèdits: ICM-CSIC

Post de Macarena Marambio, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

La presència de meduses a les costes del Mediterrani és un fet freqüent cada any. L’impacte que això representa en el pla social és rellevant ja que les atencions per picades a la platja representen aproximadament el 40% del total de les incidències ateses als punts de socorrisme.

Des de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) fa deu anys que ens centrem en l’estudi de les causes i conseqüències de les proliferacions de meduses. I, malgrat que aquestes es puguin definir i explicar des d’un punt de vista científic,

Post del Dr. José Manuel Soria, Unitat de Genòmica de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona.

Ferran Latorre ha passat a formar part del selecte grup d’alpinistes que han escalat els catorze 8.000 sense l’ajuda d’oxigen artificial. Fins a la data, només 16 persones en tota la història de l’alpinisme han superat aquest repte, que posa en condicions extremes el cos i la ment de l’escalador. Aquesta gesta forma part del projecte CAT14x8.000, iniciativa que ha estat possible des dels seus inicis gràcies al suport de CaixaBank. El projecte SHERPA-Everest 2017 és part del projecte CAT154x8.000. Imatge: Obra Social “la Caixa”.

Post del Dr. Francesc Gòdia, professor del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB i coordinador, juntament amb el Dr. Pau Ferrer, del B-Debate «Industrial Biotechnology. Questions Today for Tomorrow’s Needs».

Imatge: BDebate / Jordi Cabanas

En el món actual, la biotecnologia esdevé una oportunitat per substituir processos químics per nous processos més respectuosos amb el medi ambient, més eficients i sostenibles, basats en la utilització de matèries primeres renovables. L’ús de la ciència i l’enginyeria permeten desenvolupar processos industrials per impulsar una química més verda, tant en l’obtenció de productes químics com de biocombustibles.

A més, la biotecnologia industrial ofereix una oportunitat en el sector de la salut per produir d’una manera eficient i segura fàrmacs més eficaços.