Post d’Antoni F. Tulla, Natàlia Valldeperas i Carles Guirado, i de l’Equip de Recerca en Agricultura Social (ERAS) del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Dret d’imatges: equip de recerca ERAS – UAB.

L’agricultura social (AS) és una pràctica emergent i dinàmica al món rural de Catalunya i Europa. Es pot definir com un procés d’inclusió social i apoderament de col·lectius en risc d’exclusió social (RES) per mitjà de l’ocupació en activitats agràries. Per tant, l’interès per aquesta pràctica és el potencial i l’impacte positiu que té en l’impuls de l’agricultura i l’aprofitament dels recursos rurals, més enllà de la vessant productiva, ja que millora la cohesió social i el benestar físic i mental de les persones.

Imatge: Jordi Cabanes/Biocat.

Per Roger Paredes, Servei de Malalties Infeccioses i Institut de Recerca de la SIDA IrsiCaixa, Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona.

És ben conegut que la microbiota, és a dir, els milions de microorganismes que habiten el nostre cos de manera fisiològica, és cabdal per a la nostra salut. Aquests microbis ajuden a desenvolupar el sistema immunitari dels nadons, mantenen un estímul constant sobre el sistema immunitari de l’adult i duen a terme funcions metabòliques fonamentals per al processament d’aliments i l’obtenció de nutrients. La composició i funció d’aquesta microbiota es pot alterar davant la presa continuada d’antibiòtics, determinades dietes i el deteriorament del sistema immunitari o immunodepressió.

Jaume Bertranpetit al BDebate sobre selecció natural en humans. Fotografia de Jordi Cabanes, Biocat

Post de Jaume Bertranpetit, catedràtic de Biologia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i fundador de la Unitat de Biologia Evolutiva del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF.

Gràcies als avenços recents de la genòmica i la bioinformàtica, tenim a la nostra disposició els genomes de milers d’individus de poblacions humanes diferents i les eines bioinformàtiques necessàries per analitzar-los. Des de la biologia evolutiva intentem entendre les bases genètiques tant d’aquells trets distintius que ens fan humans o distingeixen com a espècie, mitjançant la comparació amb el genoma d’altres primats no humans,

Imatge: Barcelona Brain Health Institute (BBHI) // Institut Guttmann

Post d’Álvaro Pascual-Leone, director científic del Barcelona Brain Health Initiative (BBHI). Catedràtic de Neurologia i degà associat d’Investigació Clínica i Translacional a la Facultat de Medicina de Harvard i director de la Unitat de Neurologia Cognitiva del Centre Mèdic Beth Israel Deaconess, Boston, MA, Estats Units.

Gràcies als avenços en medicina i salut pública cada vegada vivim més anys. El repte actual consisteix, tanmateix, a reduir l’impacte del deteriorament cognitiu associat a l’edat i a les malalties neurodegeneratives. La seva incidència —el nombre de casos nous per any— i prevalença —el nombre de persones afectades— creixents les converteixen en un dels desafiaments principals per a la salut pública i,

Fotografia d’un individu de Pelagia noctiluca. Crèdits: Eduardo Obis (ICM-CSIC).

Post de Laura López i Macarena Marambio, investigadores de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

A l’estiu, un dels temes rellevants és la presència de meduses a les platges. Es diu que cada any hi ha més meduses, que totes piquen i són mortals, però això no és del tot cert. Podem afirmar que totes les meduses posseeixen cèl·lules urticants, però no totes generen picades en humans i al Mediterrani no es coneixen espècies mortals. Les cèl·lules urticants es diuen cnidòcits i són càpsules amb verí que s’activen per estimulació física o química. Estan distribuïdes a tot el cos de la medusa i tenen funció d’alimentació i defensa.