Fotografia d’un individu de Pelagia noctiluca. Crèdits: Eduardo Obis (ICM-CSIC).

Post de Laura López i Macarena Marambio, investigadores de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

A l’estiu, un dels temes rellevants és la presència de meduses a les platges. Es diu que cada any hi ha més meduses, que totes piquen i són mortals, però això no és del tot cert. Podem afirmar que totes les meduses posseeixen cèl·lules urticants, però no totes generen picades en humans i al Mediterrani no es coneixen espècies mortals. Les cèl·lules urticants es diuen cnidòcits i són càpsules amb verí que s’activen per estimulació física o química. Estan distribuïdes a tot el cos de la medusa i tenen funció d’alimentació i defensa. En entrar en contacte amb la nostra pell es disparen i provoquen l’entrada de verí al nostre cos.

Que cada any hi ha més meduses tampoc no és del tot cert. Les dades recopilades fins ara són indicatives que aquest augment no és progressiu sinó una cosa més aviat cíclica. A Catalunya hi ha una xarxa d’observació de meduses activa cada estiu que cobreix tota la costa amb més de dues-centes platges com a punts fixos d’informació diària i constant. Tota la informació recollida conforma una base de dades de més de deu anys que, un cop analitzada, permetrà obtenir una imatge real de les meduses a la costa catalana.

Una de les espècies de meduses presents a Catalunya, i potser la més important, és Pelagia noctiluca. L’arribada massiva d’individus d’aquesta espècie oceànica a la costa depèn del seu èxit reproductiu en alta mar i de diversos factors físics i mediambientals que l’arrosseguen. Quan arriba a les platges, la seva presència es considera de perillositat alta perquè la picada que produeix és dolorosa i amb efectes dèrmics importants.

Una altra espècie rellevant és Rhizostoma pulmo, la més gran de la costa catalana. Presenta una estacionalitat molt marcada, i les petites meduses o èfires són visibles a la primavera i les adultes a l’estiu i la tardor. Com que és una espècie costanera, la seva presència en certes zones és totalment esperable cada estiu. La picada d’aquesta espècie és menys dolorosa que la de P. noctiluca, però depenent de la persona afectada pot tenir un efecte important a la pell, per la qual cosa es recomana evitar el contacte amb aquesta medusa durant el bany i fora de l’aigua.

Fotografia d’un remolí de Pelagia noctiluca. Crèdits: Giacomo Milisenda.

La tercera espècie a esmentar és Cotylorhiza tuberculata coneguda comunament com a «ou ferrat» a causa de la seva aparença tan particular. És una espècie costanera, estacional (de primavera a tardor) i endèmica del Mediterrani. La seva presència sol ser en grans eixams, però l’impacte en les platges no és tan alt, ja que és una espècie amb una capacitat urticant baixa i sol aparèixer quan l’ocupació a les platges és mínima. Un contacte accidental amb C. tuberculata podria no tenir cap efecte en la pell o que aquest fos mínim.

Hi ha altres espècies com V. velella, Aurelia spp., C. hysoscella, C. marsupialis, P. porpita, P. punctata, M. leidyi, entre d’altres, que també poden estar presents a la costa catalana, però el nombre de registres no supera el 0,5% del total i moltes es troben en punts molt localitzats. Per aquesta raó es consideren molt poc rellevants, cosa que deixa les tres espècies ja esmentades com a protagonistes absolutes de l’estiu a la costa catalana.

Tot i que encara no tenim el nombre exacte de picades de medusa que s’han produït aquest estiu a la costa catalana, podem afirmar que la presència de Pelagia noctiluca en el període de juny a agost no ha estat tan evident si la comparem amb l’any passat.

Recerca puntera en la detecció de les meduses

El Grup de Recerca de Meduses de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), que té el suport del Projecte RECLAIMED, impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”, té l’objectiu de desenvolupar eines de prevenció i mitigació de les meduses al Mediterrani. D’aquesta manera es pretén minimitzar l’impacte de la presència de meduses a zones costaneres.