Jaume Bertranpetit al BDebate sobre selecció natural en humans. Fotografia de Jordi Cabanes, Biocat

Post de Jaume Bertranpetit, catedràtic de Biologia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i fundador de la Unitat de Biologia Evolutiva del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF.

Gràcies als avenços recents de la genòmica i la bioinformàtica, tenim a la nostra disposició els genomes de milers d’individus de poblacions humanes diferents i les eines bioinformàtiques necessàries per analitzar-los. Des de la biologia evolutiva intentem entendre les bases genètiques tant d’aquells trets distintius que ens fan humans o distingeixen com a espècie, mitjançant la comparació amb el genoma d’altres primats no humans,

Imatge: Barcelona Brain Health Institute (BBHI) // Institut Guttmann

Post d’Álvaro Pascual-Leone, director científic del Barcelona Brain Health Initiative (BBHI). Catedràtic de Neurologia i degà associat d’Investigació Clínica i Translacional a la Facultat de Medicina de Harvard i director de la Unitat de Neurologia Cognitiva del Centre Mèdic Beth Israel Deaconess, Boston, MA, Estats Units.

Gràcies als avenços en medicina i salut pública cada vegada vivim més anys. El repte actual consisteix, tanmateix, a reduir l’impacte del deteriorament cognitiu associat a l’edat i a les malalties neurodegeneratives. La seva incidència —el nombre de casos nous per any— i prevalença —el nombre de persones afectades— creixents les converteixen en un dels desafiaments principals per a la salut pública i,

Fotografia d’un individu de Pelagia noctiluca. Crèdits: Eduardo Obis (ICM-CSIC).

Post de Laura López i Macarena Marambio, investigadores de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

A l’estiu, un dels temes rellevants és la presència de meduses a les platges. Es diu que cada any hi ha més meduses, que totes piquen i són mortals, però això no és del tot cert. Podem afirmar que totes les meduses posseeixen cèl·lules urticants, però no totes generen picades en humans i al Mediterrani no es coneixen espècies mortals. Les cèl·lules urticants es diuen cnidòcits i són càpsules amb verí que s’activen per estimulació física o química. Estan distribuïdes a tot el cos de la medusa i tenen funció d’alimentació i defensa.

Al B-Debate sobre el virus del Zika i altres malalties transmeses per mosquits es va tractar, des del punt de vista científic, sobre quina preparació i resposta cal donar a aquesta problemàtica a la conca mediterrània.

Post de Pablo Martínez de Salazar, investigador d’ISGlobal (Institut de Salut Global de Barcelona).

Les malalties transmeses per vectors representen el 17% del total de malalties infeccioses a escala mundial. Aquestes malalties són responsables de la mort de més de 700.000 persones l’any, i al voltant de 275.000 si excloem la malària. En els darrers anys hem estat testimonis de grans epidèmies d’abast mundial d‘arbovirus (virus transmesos per artròpodes) com el dengue,

Fotografia d’una proliferació de Pelagia noctiluca. Crèdits: ICM-CSIC

Post de Macarena Marambio, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

La presència de meduses a les costes del Mediterrani és un fet freqüent cada any. L’impacte que això representa en el pla social és rellevant ja que les atencions per picades a la platja representen aproximadament el 40% del total de les incidències ateses als punts de socorrisme.

Des de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) fa deu anys que ens centrem en l’estudi de les causes i conseqüències de les proliferacions de meduses. I, malgrat que aquestes es puguin definir i explicar des d’un punt de vista científic,