Post del Prof. Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), cap del grup de Nanobioenginyeria de l’IBEC i catedràtic de la UB, la Dra. Teresa Sanchis, cap del Departament d’Iniciatives Estratègiques de l’IBEC, i Pilar Jiménez, divulgadora científica al Departament de Comunicació de l’IBEC.

Presentació del B-Debate. Imatge: Jordi Cabanes / Biocat

La longevitat és una realitat a la societat actual, fet que suposa avantatges obvis per a l’espècie però que també implica problemes socials amb els quals hem de bregar i per als quals es fa imprescindible buscar solucions.

La medicina i la ciència en general avancen amb passos de gegant cap a una millor conservació de l’organisme i l’obtenció de solucions que permetin diagnosticar precoçment i tractar patologies que han passat de ser mortals a considerar-se cròniques. Tot això ens porta a allargar la nostra vida, posar pegats als nostres defectes i reemplaçar allò que és inservible.

Poder viure més anys suposa que cada vegada tenim una població més envellida i que, per tant, requereix més atencions, de tipus més divers. Apareixen noves afeccions que cal combatre i augmenta la demanda d’assistència per dur a terme determinades accions de la vida quotidiana.

També es busca un canvi de paradigma, en què els ciutadans tinguin la informació i els mitjans tecnològics adequats per responsabilitzar-se de la seva pròpia salut i, sempre seguint les recomanacions mèdiques, prendre les millors decisions per tal d’augmentar la seva qualitat i esperança de vida.

La bioenginyeria busca contribuir a mitigar aquests nous problemes socials aportant solucions per a l’assistència domiciliària, la substitució d’òrgans o la detecció ràpida i el seguiment de malalties o trastorns.

Aquesta mirada atenta als problemes que apareixen amb l’augment de l’esperança de vida obre camí a la recerca en teràpies regeneratives, dispositius de diagnòstic ràpid i robòtica assistencial.

Algunes línies d’investigació obertes avui dia permetran dins de relativament poc oferir a les persones la possibilitat de ser independents durant més temps i romandre a casa, si així ho desitgen. Els exemples van des de jocs d’ordinador per rehabilitar pacients que han patit un ictus a robots que interaccionen amb les persones i poden fer un seguiment del seu estat físicoemocional, passant per tota mena de gadgets com ara taules auxiliars intel·ligents, braços per facilitar el bany i accedir a totes les zones del cos, etc.

El seguiment des de casa dels pacients compta amb el telèfon mòbil com a gran aliat. Gràcies a les tecnologies en desenvolupament, aviat els metges podran fer un seguiment més exhaustiu de pacients amb afeccions cròniques com ara l’apnea del son, la malaltia pulmonar obstructiva crònica o l’asma. Actualment aquest seguiment és en molts casos només possible amb incòmodes i costoses visites i estades a hospitals.

Moment del B-Debate. Imatge: Jordi Cabanes / Biocat

La nanotecnologia també pot contribuir a la recerca de solucions ràpides i barates per disminuir els costos creixents de la sanitat associats a l’envelliment i la prevalença de malalties cròniques. Els dispositius de laboratori en un xip busquen substituir alguns diagnòstics que actualment només són possibles mitjançant costosos equips disponibles exclusivament en hospitals. Un exemple seria el cas de l’ictus, on actualment l’única manera de saber quin és el millor tractament és mitjançant una ressonància magnètica. Gràcies a la nanotecnologia es podria arribar a classificar el tipus d’ictus tan sols amb una mostra de sang del pacient i a la mateixa ambulància de camí a l’hospital.

Finalment, ja a més mitjà-llarg termini, la medicina regenerativa —de la qual ja vam parlar en un post anterior— obre la porta a la regeneració d’òrgans i teixits danyats per l’edat (la degeneració òssia, per exemple) o altres patologies (infarts, nafres, etc.).

Aquests temes van ser discutits al B-Debate «Bioenginyeria per a un envelliment saludable. Afegint vida als anys», iniciativa de Biocat i la Fundació Bancària ”la Caixa” coorganitzada amb l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), que va tenir lloc els dies 8 i 9 de novembre de 2017. L’esdeveniment va servir també per ressaltar la importància de la qualitat de vida. L’important no és viure molts anys, sinó viure’ls el millor possible. Aquesta màxima és la que ha de guiar la recerca i les decisions polítiques en matèria de salut.

Més informació

B-Debate «Bioenginyeria per a un envelliment saludable. Afegint vida als anys»

La importància de la recerca en enginyeria de teixits