Per Frederic Bartumeus Ferré, investigador ICREA del CREAF i el CEAB-CSIC

Imatge: Mosquito Alert

És probable que un mosquit tigre hagi viatjat amb nosaltres de Barcelona a Múrcia durant les vacances d’estiu? De manera natural aquesta espècie de mosquit es desplaça volant uns pocs centenars de metres de distància durant tota una vida. Tot i això, els científics ja intuïen que alguns mosquits tigre s’amaguen com polissons dins dels nostres vehicles atrets per la foscor de l’interior. Així, amb la nostra ajuda involuntària i l’atzar, alguns mosquits podrien arribar a desplaçar-se des de desenes a centenars de quilòmetres depenent del cas. Aquest és probablement el mecanisme que està permetent a un insecte que és un mal volador colonitzar tot el sud d’Europa.

La recerca per a l’erradicació del virus de la sida fa servir tècniques noves com ara el disseny de partícules sintètiques similars a virus, la nanotecnologia o la seqüenciació massiva del microbioma intestinal.

Post de Júlia Bestard, responsable de Comunicació de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa

Imatge: IrsiCaixa // Jordi Anguera

Des que a principis dels anys 80 del segle passat van aparèixer els primers casos de sida, la recerca ha permès fer grans passos endavant en la lluita contra un virus, el VIH, que ha infectat més de setanta-sis milions de persones i ha causat trenta-cinc milions de morts. Tot i això,

Moment del B-Debate. (Imatge: Jordi Cabanes/Biocat)

Post de Josep M. Tormos i Àngel Gil, investigadors de la Fundació Institut Guttmann i responsables científics del B-DEBATE «Integrative Societies and Disability: Open and Smart Cities from Social Sciences».

Una societat forta és una societat cohesionada. Identificar tots els reptes i totes les oportunitats és indispensable per treure el millor de cada moment històric, poder compartir-ho i transmetre el millor llegat possible a les generacions futures.

La nostra societat i el nostre present estan caracteritzats per la influència de dos fets singulars: un canvi demogràfic amb fortes repercussions a la nostra societat i una revolució tecnològica protagonitzada per les tecnologies de la informació i la comunicació.

Post d’Antoni F. Tulla, Natàlia Valldeperas i Carles Guirado, i de l’Equip de Recerca en Agricultura Social (ERAS) del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Dret d’imatges: equip de recerca ERAS – UAB.

L’agricultura social (AS) és una pràctica emergent i dinàmica al món rural de Catalunya i Europa. Es pot definir com un procés d’inclusió social i apoderament de col·lectius en risc d’exclusió social (RES) per mitjà de l’ocupació en activitats agràries. Per tant, l’interès per aquesta pràctica és el potencial i l’impacte positiu que té en l’impuls de l’agricultura i l’aprofitament dels recursos rurals, més enllà de la vessant productiva, ja que millora la cohesió social i el benestar físic i mental de les persones.

Imatge: Jordi Cabanes/Biocat.

Per Roger Paredes, Servei de Malalties Infeccioses i Institut de Recerca de la SIDA IrsiCaixa, Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona.

És ben conegut que la microbiota, és a dir, els milions de microorganismes que habiten el nostre cos de manera fisiològica, és cabdal per a la nostra salut. Aquests microbis ajuden a desenvolupar el sistema immunitari dels nadons, mantenen un estímul constant sobre el sistema immunitari de l’adult i duen a terme funcions metabòliques fonamentals per al processament d’aliments i l’obtenció de nutrients. La composició i funció d’aquesta microbiota es pot alterar davant la presa continuada d’antibiòtics, determinades dietes i el deteriorament del sistema immunitari o immunodepressió.