Post d’Alba Cabré, investigadora predoctoral d’ISGlobal

Post publicat conjuntament al blog Health Is Global i blog CaixaCiència amb motiu del Dia Mundial del Son 2018, que se celebra el 16 de març

El son és una part important de la nostra rutina diària. Ens passem un terç del nostre temps dormint. Però, per què és tan important? Una bona qualitat del son és bàsica per conservar energia, promoure el creixement i donar suport al desenvolupament mental, especialment durant la infància i l’adolescència. A més, un son adequat és imprescindible per a un funcionament òptim durant el dia i un perfecte benestar. Tot i això, entre el 20% i el 40% dels adolescents pateixen d’una mala qualitat del son,

Post del Prof. Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), cap del grup de Nanobioenginyeria de l’IBEC i catedràtic de la UB, la Dra. Teresa Sanchis, cap del Departament d’Iniciatives Estratègiques de l’IBEC, i Pilar Jiménez, divulgadora científica al Departament de Comunicació de l’IBEC.

Presentació del B-Debate. Imatge: Jordi Cabanes / Biocat

La longevitat és una realitat a la societat actual, fet que suposa avantatges obvis per a l’espècie però que també implica problemes socials amb els quals hem de bregar i per als quals es fa imprescindible buscar solucions.

Post de Judit Cubedo, CEO i cofundadora de GlyCardial Diagnostics

Font de la imatge: CaixaImpulse.

El projecte Apo J-Glyc, que va participar en la primera edició del programa CaixaImpulse, promogut per la Fundació Bancària ”la Caixa”, és més a prop de detectar de manera precoç els episodis d’isquèmia cardíaca.

Recentment, les investigadores Lina Badimon, Judit Cubedo, Teresa Padró i Gemma Vilahur han constituït l’empresa biotecnològica GlyCardial Diagnostics en què es durà a terme el desenvolupament del primer test per a la detecció primerenca de la isquèmia cardíaca, alteració que es produeix quan una artèria s’estreny o s’obstrueix momentàniament i impedeix que arribi al cor sang rica en oxigen,

Post d’Albert Bach, investigador predoctoral de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i Anna Ramon, cap de Comunicació del CREAF.

Imatge: Albert Bach, ICTA-UAB.

Des de l’antiga Grècia tenim evidències de la influència de l’entorn natural sobre la salut humana i el benestar. Darrerament, ha sorgit però un nou focus d’interès: el potencial dels boscos com a font de salut.

L’efecte psicològic que produeix l’exposició als boscos en les persones ha estat àmpliament estudiat. Malgrat que ja hi ha investigacions que indiquen possibles efectes de tipus fisiològic, les evidències actuals encara no constitueixen una base prou sòlida per poder parlar d’un efecte fisicoquímic directe i únic.

Des de la recerca més bàsica fins a la realitat de la malaltia de la mà de les pacients.

(Imatge: Jordi Cabanes / Biocat)

Post d’Eva González Suárez, investigadora del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i líder científica, al costat de Miguel Ángel Pujana, Conxi Lázaro, Silvia Sanjosé i Aleix Prat, del B-Debate «Càncer en dones».

Malgrat els grans avenços recents, tant en el diagnòstic precoç com en la subclassificació de la malaltia, que permeten tractaments més específics i eficients, 3,5 milions de dones moren cada any per càncer al món.

Experts nacionals i internacionals,