Post de l’Obra Social ”la Caixa”

Barry Barish és un físic experimental de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (CalTech). La seva contribució al descobriment de les ones gravitacionals al laboratori LIGO (Laser Interferometer Gravitational – Wave Observatory) el va portar a guanyar el Premi Nobel de Física el 2017 juntament amb els seus companys Kip Thorne i Rainer Weiss. El 27 de juny va impartir la xerrada inaugural de la Conferència Anual del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), una iniciativa de set centres de recerca d’excel·lència de Catalunya amb l’objectiu d’incrementar la col·laboració per afavorir projectes científics comuns.

El descobriment de les ones gravitacionals va despertar un gran interès social.

Va ser molt sorprenent. Mai no hauríem pensat que les ones gravitacionals podien provocar un impacte mediàtic com aquest. Podíem imaginar-nos que despertarien una mica d’interès perquè Einstein les va predir en la teoria de la relativitat, però no sabíem que en causarien tant. I ho vam gaudir molt.

Van descobrir les ones gravitacionals justament cent anys després que Einstein en va predir l’existència. Va ser una coincidència?

No va ser premeditat! De fet, si en començar aquest projecte m’haguessin preguntat quant de temps tardaríem a detectar-les, hauria dit que serien deu anys menys. Vam començar el 1994 i no vam veure les primeres ones fins al 2015. 21 anys en total.

Pensar en acabar un projecte al cap de 10 anys no deu ser fàcil. Què se sent quan passen 21 anys?

Hi ha tants passos i èxits al llarg del camí que no sembla que passin tants anys. Es tractava d’un projecte gran, complex i desafiant, i el fet de veure-ho com un gran repte el va convertir en una cosa molt divertida.

D’on procedien les primeres ones gravitacionals que van detectar?

De la col·lisió de dos forats negres que es trobaven a 1.300 milions d’anys llum de distància. Un forat negre es forma quan un estel molt gran —unes tres o quatre vegades la grandària del nostre Sol— exhaureix el combustible i col·lapsa amb ell mateix. Són regions de l’espai de les quals no es pot escapar res, ni tan sols la llum. Nosaltres vam detectar les ones gravitacionals que es van produir quan dos d’aquests cossos van xocar.

Quins altres esdeveniments còsmics es podrien detectar amb LIGO?

Ja hem detectat ones gravitacionals provinents de la col·lisió de dues estrelles de neutrons. Aquestes estrelles es formen en un procés similar al dels forats negres però, en aquest cas, no es tracta de cossos massius, sinó d’estrelles petites com el nostre Sol. Quan col·lapsen, generen matèria nuclear superdensa, concentrada en una esfera perfecta que, a més, emet radiació gravitacional. Nosaltres vam detectar la col·lisió de dos d’aquests cossos.

I quines conclusions van treure d’aquesta observació?

És possible que haguem descobert l’origen dels metalls pesants de la Terra. Fins ara els físics no sabíem d’on provenien els metalls pesants que trobem en objectes quotidians com el teu anell de plata. La major part de l’univers està fet d’hidrogen i heli, i el procés de fusió que té lloc a les estrelles dona lloc a elements com el ferro. Però, la resta? Gràcies a LIGO, hem demostrat que la majoria dels metalls pesants, com l’or o la plata, provenen d’aquesta col·lisió entre dues estrelles de neutrons.

Per què es va interessar per la física? Què hauria estudiat si no?

Quan estava a l’institut no tenia ni idea de què tractava la física. Era molt bo en matemàtiques, així que, en graduar-me, vaig decidir estudiar enginyeria a la Universitat de Berkeley. Tan aviat com vaig entrar a la universitat, vaig començar a odiar l’enginyeria… Em vaig plantejar canviar a matemàtiques, també m’agradava molt el tennis, però no hi tenia gaire traça (riu).

Però es va quedar a Berkeley, oi?

En aquella època Berkeley estava fent grans progressos en la física de partícules, així que vaig decidir estudiar física. Jo no sabia massa bé quin futur tindria, els meus pares no entenien res… Però va ser molt emocionant. I, saps? Aquesta emoció encara em captiva avui en dia.