Un treballador del CISM conversa amb una parella durant una Ronda d’Administració Massiva de fàrmacs antimalàrics, a Magude, Moçambic. Imatge: ISGlobal

[Publicat conjuntament amb ISGlobal (blog Health Is Global), amb motiu del Dia Mundial de la Malària 2018, que celebrem el 25 d’abril]

Beatriz Galatas, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”

La cursa contra la malària va a tota velocitat. En l’última dècada, hem passat de treballar per controlar la malaltia a estar davant del repte d’eliminar-la. L’Estratègia Tècnica Mundial contra la Malària de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert objectius molt ambiciosos: reduir la incidència i les taxes de mortalitat per malària en el 90% i eliminar la malaltia en almenys 35 països el 2030.

Imatge: Shutterstock.

Post de David Bartrés-Faz, PhD. Professor agregat del Departament de Medicina, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona, i investigador principal del Barcelona Brain Health Initiative, projecte liderat per l’Institut Guttmann amb la col·laboració d’Obra Social ”la Caixa”.

Avui sabem que els estils de vida saludables en relació amb la nutrició, l’activitat cognitiva, el son, la cura de la salut física, l’entrenament cognitiu i la socialització són importants per mantenir la salut cerebral. No obstant, hi ha un pilar menys estudiat però que ja sabem que té rellevància en la protecció de la salut del cervell quan parlem de malalties com la depressió i fins i tot les demències o els infarts cerebrals i que contribueix a la reserva cognitiva.

Post del Dr. Juan Domingo Gispert, cap de l’Àrea de Recerca en Neuroimatge. Barcelonaβeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall.

Les tècniques de neuroimatge són la nostra principal «finestra» per entendre tant els processos biològics que tenen lloc durant l’envelliment saludable com aquells associats a les fases asimptomàtiques de la malaltia d’Alzheimer. Això és d’una gran rellevància ja que en les malalties del cervell, a diferència d’altres òrgans, és extremadament difícil accedir a mostres dels teixits afectats.

Un dels objectius principals del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall és conèixer com i quan s’inicia el procés de l’Alzheimer,

Post d’Ana Bonilla, Servei d’Educació i Divulgació del projecte Medclic-SOCIB.

Des de fa quatre anys, el projecte d’investigació MEDCLIC, un programa conjunt entre la ICTS SOCIB i l’Obra Social ”la Caixa”, ha avançat en el coneixement de la variabilitat dels corrents i els remolins (el temps oceànic) i ha desenvolupat diverses eines d’anàlisi i predicció basades en models matemàtics. En aquest marc, un grup d’investigadors ha impulsat un model biofísic per entendre l’impacte dels corrents marins sobre els mecanismes que controlen la producció biològica i l’ecosistema del mar d’Alboran.

Fruit de la investigació de MEDCLIC, la revista Journal of Geophysical Research: Oceans ha publicat l’article Modulation of frontogenetic plankton production along a meandering jet by zonal wind forcing: An application to the Alboran Sea,

Post de Payam Dadvand, investigador d’ISGlobal

Per què és important viure a prop d’espais verds? Poden ser beneficiosos per a la nostra salut? Pot afectar el desenvolupament del nostre cervell? Diversos estudis previs havien associat l’exposició als espais verds amb millores en la salut, tant física com psicològica.

Un estudi recent liderat per investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”, en col·laboració amb l’Hospital del Mar i la UCLA Fielding School de Salut Pública (UCLA FSPH), ha mostrat per primera vegada que l’exposició a espais verds durant la infància s’associa amb canvis estructurals beneficiosos en l’anatomia del cervell.