Post de l’Obra Social ”la Caixa”

Els dies 21 i 22 de juny, experts internacionals en el microbioma es van citar a CosmoCaixa amb motiu d’una nova edició de The Barcelona Debates on the Human Microbiome. From Microbes to Medicines. Han passat vuit anys des que es va completar la seqüenciació del microbioma humà i, des d’aleshores, s’han recollit cada cop més evidències de la seva importància per a la salut. En parlem amb Roger Paredes, metge i investigador principal del grup de Genòmica Microbiana d’IrsiCaixa, i un dels líders científics de l’esdeveniment.

Imatge: David del Val.

Quin és el paper de la microbiota intestinal en la salut?

Post de Cathryn Tonne, investigadora d’ISGlobal i coordinadora del projecte CHAI

Imatge: Hyderabad (Índia). Autor: ruffin_ready.

Hi ha molt poca evidència científica disponible sobre l’exposició a la contaminació de l’aire i la influència de microambients específics en països de renda mitjana i baixa com l’Índia. Per solucionar aquesta mancança, un equip internacional liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”, hem fet servir una innovadora metodologia en una zona periurbana del país, basada en càmeres portables en combinació per primera vegada amb monitors de mesura de la contaminació de l’aire.

L’estudi,

Post de l’Obra Social ”la Caixa”

Només a Espanya, cada dia es diagnostiquen tres casos nous d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa que progressa de pressa i causa un gran impacte sobre la qualitat de vida del pacient i les famílies. Amb una esperança de vida que no sobrepassa els 5 anys des que es diagnostica, els pacients d’ELA perden gradualment la capacitat de controlar els músculs voluntaris, que són els que ens permeten caminar, menjar i parlar.

Les cèl·lules nervioses (o neurones) encarregades de connectar el cervell amb tots els músculs del cos són les anomenades neurones motores. En l’ELA, la degeneració d’aquestes neurones impedeix que el cervell pugui controlar els moviments musculars i provoca símptomes com la debilitat muscular,

Post d’Audald Lloret i Jordi Rambla, investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Conèixer el codi genètic ens permet explorar un dels factors més importants de les patologies humanes. El descobriment de mutacions puntuals, combinacions d’aquestes o altres factors genètics compartits o específics entre els pacients d’una determinada malaltia, ens ajuda a entendre i combatre millor aquestes condicions.

La millora progressiva de les tècniques de seqüenciació ha anat acompanyada d’una davallada substancial del preu dels experiments i de l’augment corresponent de la generació de dades. El genoma complet d’un individu ja es pot aconseguir per menys de 1000 dòlars, fet que ens catapulta cap a la realitat de la medicina personalitzada.

Post de l’Obra Social “la Caixa”

En aquest moment, més de 2,5 milions de persones al món viuen amb esclerosi múltiple (EM), una malaltia degenerativa i autoimmunitària que encara no té cura. Per impulsar la recerca de noves teràpies, la Fundació Bancària ”la Caixa” i la Fundació GAEM donen suport al projecte Teràpia cel·lular de tolerància immune, que desenvolupen científics de l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Mèdiques Agustí Pi i Sunyer) i de l’Hospital Clínic de Barcelona.

En l’EM, els glòbuls blancs del sistema immunitari ataquen per error les cèl·lules sanes del sistema nerviós. En concret, destrueixen la mielina, un material protector que recobreix els nervis del cervell,