Combatre el càncer atacant els mecanismes de defensa del propi organisme. Aquesta és l’estratègia que segueix la immunoteràpia, un tractament que es basa en l’estimulació del sistema immunitari per lluitar contra el desenvolupament d’un tumor. Els bons resultats que aquest tractament està donant en tumors molt agressius han portat la immunoteràpia a ser protagonista de l’últim congrés del cicle CNIO – “la Caixa” Frontiers Meetings, titulat Frontiers in Immunomodulation and Cancer Therapy. L’esdeveniment, que es va celebrar la setmana passada, va reunir els millors experts del món en la relació entre sistema immunitari i càncer, que van aprofitar l’ocasió per compartir els reptes a què s’enfronten en les seves investigacions.

Els efectes secundaris de la immunoteràpia o la resistència que ofereixen tumors a aquest tractament van ser alguns dels temes que es van plantejar. “Perquè la immunoteràpia sigui efectiva, s’han de produir múltiples processos, des de reconèixer les cèl·lules tumorals fins atacar-les”, va explicar Marisol Soengas, investigadora del Grup de Melanoma del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). “La fallada en la resposta a la immunoteràpia es pot produir per un bloqueig en qualsevol d’aquests processos”.

A més, alguns pacients no responen a la teràpia. “Els mecanismes de resistència a la immunoteràpia són diversos i inclouen tant factors genètics com mediambientals”, afirma Soengas. Entre els factors genètics es troben unes proteïnes adreçades a limitar l’activació excessiva del sistema immunitari, els anomenats ‘punts de control immunitari’. Actualment aquestes proteïnes són la diana més estesa i reeixida de la immunoteràpia, ja que inhibint aquests punts de control es pot activar la resposta antitumoral.

La immunoteràpia està resultant especialment efectiva en tumors com el melanoma, un camp en el qual Soengas és experta. “Als assaigs clínics s’ha aconseguit eliminar el desenvolupament tumoral, almenys a curt termini, fins al 70 % dels pacients.” Una de les raons de l’èxit és l’acumulació d’un gran nombre de mutacions en les cèl·lules de melanoma, que serveixen com a punt de reconeixement per al sistema immunitari, i que aconsegueixen que els inhibidors de punt de control actuïn de manera molt eficaç.

Al congrés es van presentar nous biomarcadors i possibles dianes terapèutiques. També es van descriure nous models experimentals i dades molt innovadores sobre factors que influeixen en la resposta a tractaments en assaig clínic, com ara la mateixa població bacteriana dels pacients. Malgrat els grans reptes que queden per resoldre, la immunoteràpia és una estratègia molt esperançadora en la lluita contra el càncer. Tot i que, tal com van concloure els experts, cal seguir investigant per concretar qui es pot beneficiar del tractament i sobre quins tumors és més eficaç.