Dimecres 25

La Fundació Bancària ”la Caixa” impulsa la recerca biomèdica d’excel·lència a Espanya i Portugal

Publicat el 25/07/2018

Post de l’Obra Social ”la Caixa”

La Fundació Bancària ”la Caixa” (FBLC) ha presentat els resultats de la seva primera Convocatòria de Recerca en Salut, destinada a impulsar la recerca biomèdica d’excel·lència a Espanya i Portugal. Una vintena de projectes adreçats a lluitar contra les malalties que tenen més impacte en el món, com ara les cardiovasculars o les oncològiques, rebran fins a 12 milions d’euros per a un període de tres anys.

“La recerca és una de les línies prioritàries per a la FBLC. Amb aquesta convocatòria es reforça el ferm compromís d’impulsar projectes d’excel·lència per desenvolupar estudis de recerca i trobar noves vies per resoldre alguns dels problemes de salut més urgents del nostre segle”. Així ho ha expressat el director general de la FBLC, Jaume Giró, a l’acte de presentació que ha tingut lloc avui, 25 de juliol, al Palau Macaya de Barcelona.

Els resultats de la convocatòria també s’han presentat a Lisboa, amb el ministre de Ciència i Tecnologia, Manuel Heitor; el director corporatiu de Recerca i Estratègia de la FBLC, Àngel Font; el president del consell directiu de la Fundació per a la Ciència i la Tecnologia de Portugal, Paulo Ferras, i el president honorari del BPI i patró de la FBLC, Artur Sants Silva.

La convocatòria ha rebut un total de 785 sol·licituds provinents de projectes liderats per investigadors d’universitats, hospitals i centres de recerca sense ànim de lucre. Mitjançant un rigorós procés de selecció –que ha comptat amb la participació de gairebé 300 experts– s’han escollit 20 projectes pertanyents a centres de diferents comunitats del territori espanyol, com també de Portugal.


Procés de selecció de projectes seguint els màxims estàndards internacionals.


Distribució geogràfica del pressupost dels projectes seleccionats.

Els projectes seleccionats es classifiquen en cinc àrees de recerca: malalties cardiovasculars, malalties infeccioses, oncologia, neurociències i altres àmbits de la biomedicina.

Projectes seleccionats

Malalties cardiovasculars

• Noves pistes per prevenir els accidents cardiovasculars. La investigadora Almudena Ramiro i el seu equip del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) estudiaran com la resposta immunitària provoca canvis en les parets arterials i en les cèl·lules sanguínies. Aquests canvis estan relacionats amb l’aterosclerosi i l’aneurisma de l’aorta abdominal, dues de les malalties cardiovasculars més comunes.

• A la recerca de nous factors de risc de l’aterosclerosi. El cardiòleg Valentí Fuster, també del CNIC, lidera un equip internacional que analitzarà la relació de la malaltia amb una sèrie de canvis genètics associats a l’envelliment que es produeixen en les cèl·lules de la sang. Aquesta recerca podria proporcionar eines per avaluar el risc de patir aterosclerosi en fases molt primerenques.

• Les dues cares de la inflamació: prevenir la lesió vascular sense comprometre les defenses. El projecte aprofundirà en el funcionament dels neutròfils, unes cèl·lules immunitàries que regulen si la resposta a l’amenaça és la inflamació o la defensa de l’organisme. La inflamació pot ocasionar trombes, que poden causar infart de miocardi i ictus. Andrés Hidalgo i el seu equip del CNIC estudiaran els neutròfils per atenuar-ne l’activitat perjudicial tot mantenint-ne l’efecte protector.

• Els canvis metabòlics que permeten la formació del cor prometen noves teràpies regeneratives. Des de la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona, Ofelia Martínez i el seu equip estudiaran a fons les cèl·lules més externes del cor (epicardi), que tenen un paper fonamental tant en la formació del cor com en la regeneració. Conèixer com funcionen durant el desenvolupament embrionari podria obrir noves estratègies per reparar el teixit cardíac danyat després d’una lesió.

Malalties infeccioses

• L’idioma de les defenses immunes contribuirà a desenvolupar noves vacunes. El projecte, liderat per Francisco Sánchez-Madrid del CNIC, mira de comprendre els mecanismes subjacents a la comunicació que s’estableix entre les cèl·lules del sistema immunitari per tal de millorar el seu sistema de defensa contra les agressions.

• Cap a la vacuna universal que posi fi a les malalties cròniques infeccioses. Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) liderats per Andreas Meyerhans, aplicaran els principis de la immunoteràpia per dissenyar una vacuna terapèutica universal que pugui intervenir en la cura de diverses infeccions víriques cròniques, com el virus de la sida i les hepatitis B i C.

• El fetge podria revelar el taló d’Aquil·les de la malària. La investigadora de l’Institut de Medicina Molecular de Lisboa Maria M. Mota i el seu equip estudiaran la malària per entendre com l’entorn i els recursos que el paràsit responsable de la malaltia troba en el fetge dels mamífers han influït en el seu cicle de vida i evolució. L’objectiu és trobar nous tractaments que frenin la replicació del patogen i eliminin la malària.

• Noves estratègies per lluitar contra el Zika. El projecte, liderat per l’investigador de la UPF David Andreu, i en què participen científics brasilers, buscarà noves estratègies per inactivar el virus del Zika a través de les barreres placentària i hematoencefàlica. Aquesta malaltia vírica no disposa de cap tractament eficaç.

Oncologia

• Un mapa per conèixer el futur del tumor. L’investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona Roger Gomis lidera aquest projecte, que estudiarà com evoluciona el càncer de mama durant el tractament per tal d’identificar quines són les cèl·lules que contribueixen al seu creixement, disseminació, latència, metàstasi i resistència a la teràpia.

• Predir i detectar la metàstasi de càncer de pròstata abans que s’evidenciï clínicament. El projecte, liderat per l’investigador Arkaitz Carracedo, del Centre de Recerca Cooperativa en Biociències, persegueix identificar les característiques dels tumors de pròstata que proporcionin informació valuosa sobre la seva capacitat de metàstasi primerenca.

• Entendre a fons la diversitat de casos de la leucèmia més comuna per combatre-la. L’investigador Elías Campo de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) dirigeix aquest projecte, que aprofundeix en els mecanismes genètics i epigenètics subjacents a la leucèmia limfàtica crònica per entendre com canvia el genoma del càncer i desenvolupar nous tractaments més eficaços.

• La lluita contra el melanoma més agressiu. Liderat per la investigadora Fátima Gebauer, del Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’estudi persegueix identificar nous biomarcadors responsables de l’elevat poder de disseminació del melanoma cutani, com també dissenyar noves teràpies per a les fases més avançades d’aquest càncer.

Neurociències

• Com el cervell humà crea i recupera records. Dirigit per l’investigador Josep Dalmau, de l’IDIBAPS, aquest projecte estudiarà els mecanismes de formació, consolidació i recuperació de la memòria que tenen lloc en un tipus d’encefalitis. L’objectiu és facilitar el desenvolupament de teràpies personalitzades.

• Teràpia cel·lular per revertir la ceguesa. La investigadora del CRG Maria Pia Cosma i el seu equip desenvoluparan un projecte basat en la generació d’organoids a partir de cèl·lules mares de pacients de retinosi pigmentària per testar noves teràpies de regeneració de la retina.

• La gran incògnita en neurociència encara és com percebem el món. Des de la Fundação Champalimaud, l’investigador Leopoldo Petreanu lidera un estudi centrat en investigar com funcionen les connexions neuronals de la percepció sensorial per entendre els motius pels quals persones amb esquizofrènia o trastorn de l’espectre autista mostren capacitats predictives diferents.

• Ratolins per frenar la malaltia de Parkinson. Científics de la Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca dirigits per l’investigador Miquel Vila duran a terme un projecte per descobrir noves teràpies per frenar l’acumulació de neuromelanina, un pigment que, acumulat a les neurones, pot comprometre’n la funció i desencadenar la malaltia de Parkinson.

• Els bacteris intestinals decideixen pel cervell què menjar. L’investigador Carlos Vidal Ribeiro de la Fundação Champalimaud dirigirà una investigació sobre com interaccionen els bacteris intestinals amb la ingesta de nutrients, i com aquesta interacció té un impacte sobre els impulsos controlats des del cervell.

Projectes biomèdics transversals

• Rejovenir òrgans i teixits envellits. La investigadora de la UPF Pura Muñoz-Cánoves i el seu equip analitzaran com recuperar la capacitat regenerativa de les cèl·lules tot modulant l’autofàgia i eliminant tots els canvis relacionats amb el pas del temps per promoure l’envelliment saludable entre la població més gran.

• Medicina de precisió contra la distròfia miotònica. El projecte, liderat per l’investigador Rubén Artero-Allepuz, de la Universitat de València, té l’objectiu de trobar nous tractaments per a la distròfia miotònica basant-se en les alteracions genètiques que presenta aquesta malaltia neuromuscular hereditària.

• Com les cèl·lules desen la informació genètica. L’investigador Colin Adrain, de la Fundació Calouste Gulbenkian, lidera aquest projecte orientat a comprendre millor com es pleguen les proteïnes en el reticle endoplasmàtic per tal de millorar el tractament de malalties causades per errors en aquest procés.

A més, en el marc de l’acord entre la FBLC i la Fundación Luzón, s’ha seleccionat també el millor projecte d’esclerosi lateral amiotròfica amb l’objectiu d’impulsar la recerca en aquesta malaltia minoritària. D’altra banda, i seguint l’acord de col·laboració amb la FBLC, la Fundació per a la Ciència i la Tecnologia de Portugal finançarà quatre projectes portuguesos més que han quedat finalistes a la convocatòria.

Compartir

0

Categoría:

Investigació