Una nova barrera que cal vèncer per controlar l’epidèmia als països en vies de desenvolupament

Per Boris Revollo i Roger Paredes, metges i investigadors de la Fundació Lluita contra la SIDA i l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.

A mitjan anys vuitanta del segle passat, el moment en què es van començar a tractar els primers pacients infectats pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) amb el primer anàleg dels nucleòsids, la zidovudina (AZT), es va obrir una gran porta que donaria molta esperança a milions de persones que fins llavors no tenien cap alternativa de tractament per a la malaltia; en aquesta època, ser diagnosticat d’una infecció per VIH era sinònim de mort.

El 70% de les malalties mentals adultes s’inicien en etapes primerenques

Post de Roser Nadal, investigadora de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INC-UAB) i professora del Departament de Psicobiologia i de Metodologia de les Ciències de la Salut (UAB).

Foto: B-DEBATE // Jordi Cabanes

Les experiències primerenques que s’estenen des de l’etapa prenatal fins al final de l’adolescència deixen una forta empremta en el nostre sistema nerviós en formació i refinament. Això té conseqüències a llarg termini sobre la nostra conducta i cognició a l’etapa adulta, i afecta la nostra vulnerabilitat o resiliència a desenvolupar diversos tipus de psicopatologies.

Es calcula que el 70% de les malalties mentals adultes s’inicien en etapes primerenques i,

Post de Josep Lladós, Centre de Visió per Computador – Departament d’Informàtica, Universitat Autònoma de Barcelona.

Internet està canviant els hàbits de consum d’informació i permet definir nous paradigmes en què els ciutadans hi poden accedir de manera ubiqua, universal i immediata. Tanmateix, el volum d’informació que es genera, amb la dificultat per ser processada i conèixer la reputació de la font, fa que el pas d’informació a coneixement sigui tot un repte i una necessitat.

Cada minut es fan 278.000 tuits, es generen 3.600 fotografies a Instagram, es pengen 72 hores de vídeo a Youtube, s’envien 204 milions de correus electrònics i es fan 2 milions de cerques a Google.

Post de Manuel Porcar Miralles, grup de Biologia Sintètica i Biotecnologia de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV).

Al famós Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) hi ha un expert en ciències polítiques que diu que la biologia sintètica és un terme que sembla creat expressament… per produir rebuig. I és que això de sintètic o artificial, barrejat amb la biologia, grinyola una mica. Però, per què? El món que ens rodeja és, en gran mesura, artificial. Des dels vehicles o telèfons fins a les obres d’art: tot allò que ha estat creat per la humanitat és, per definició,

Post de Maria Lois, del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), CSIC-IRTA-UAB-UB

Les plantes són la base essencial de la nostra existència i han estat determinants en la generació de la nostra societat tal com la coneixem. En la història de la humanitat hi ha hagut dues grans revolucions en l’agricultura: la domesticació de les plantes al neolític, que va donar lloc a l’aparició d’una manera de viure organitzada en poblacions sedentàries, i la recent revolució industrial, que va permetre augmentar la productivitat agrícola per satisfer les necessitats d’una societat capitalista. Al segle xxi ens enfrontem a nous reptes socials que només podran ser abordats mitjançant una economia basada en el coneixement i que donarà lloc a una societat sostenible.