De vegades, només cal canviar l’angle des d’on mirem per descobrir que el que abans semblaven taques de color, formes capricioses i línies que no porten enlloc són, en realitat, un missatge. 

Això és el que passa amb aquesta nova Instantània CaixaResearch. Es podria tractar d’una obra contemporània, una textura artificial, abstracta i gairebé aleatòria. Però el que hi veiem va més enllà de l’art. És una imatge científica que conté un descobriment molt important: la confirmació que el nostre cervell i els nostres intestins es comuniquen de manera directa i bidireccional. 

Per analitzar aquesta imatge des de dues perspectives —diferents i complementàries— tenim, d’una banda, Marc Claret (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer –

El 2015, el sistema de salut britànic (NHS) va sorprendre tota la població amb Heart Age Test, una calculadora en línia gratuïta que estimava l’«edat cardíaca» de la persona usuària amb només cinc dades bàsiques: pes, alçada, pressió arterial, colesterol i antecedents familiars.

El resultat, però, va ser un bany de realitat per a molts: el 80 % van descobrir que el seu cor era més vell que ells.

Darrere d’aquesta anècdota s’hi amaga una tendència inquietant. Cada vegada es detecten més infarts en persones joves, fins i tot en menors de 40 anys. Què està passant? Per què el cor comença a fallar abans? I encara més important: ho podem evitar?

Fa temps que la ciència és capaç de diagnosticar l’Alzheimer i fins i tot de predir-ne l’aparició en fases molt primerenques. No obstant això, fins ara això només era possible mitjançant tècniques invasives, com la punció lumbar, que permet analitzar el líquid cefalorraquidi, o bé mitjançant proves costoses, com la tomografia per emissió de positrons (PET). 

Ara, investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau de Barcelona (IR Sant Pau) i del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) han fet un pas decisiu: han demostrat que la detecció del biomarcador p-tau217 en plasma a través d’una simple anàlisi de sang permet predir no tan sols la presència de l’Alzheimer,

Okinawa, Japó; Sardenya, Itàlia; Nicoya, Costa Rica. Tres punts del mapa allunyats entre ells que, tanmateix, tenen una sorprenent particularitat en comú: l’esperança de vida dels seus habitants és molt alta, per sobre dels 100 anys.

Són tres de les anomenades blue zones: llocs on les persones no tan sols viuen més, sinó que ho fan amb més bona salut. Quin és el seu secret?

Més enllà de la dieta o l’activitat física, els investigadors coincideixen en un factor clau que les uneix: els seus habitants viuen en entorns que afavoreixen el descans i les relacions socials i que promouen un fort sentit de propòsit vital,

Alguna cosa està canviant en la lluita contra l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). 

Durant anys, aquesta malaltia neurodegenerativa ha estat sinònim d’incertesa, patiment i manca d’opcions terapèutiques. Però en aquests últims temps, els avenços científics estan dibuixant un nou horitzó: per primera vegada, emergeixen teràpies innovadores, start-ups especialitzades i iniciatives que ofereixen resultats esperançadors que podrien realment transformar el futur de l’ELA. 

Aquest impuls col·lectiu no neix tan sols de grans empreses o laboratoris, sinó que també pren forma en universitats, hospitals i centres de recerca d’arreu del món, on investigadors, metges i experts treballen dia rere dia amb un objectiu compartit: comprendre l’ELA i acostar-se al seu tractament.