El 2024, 1,3 milions de persones van contraure el VIH; 40,8 milions convivien amb el virus, i 630.000 van morir per malalties relacionades amb la sida. Aquestes xifres se sumen al total de 92,3 milions de persones que se n’han infectat des de l’inici de la pandèmia, segons les estimacions. 

Han passat més de quaranta anys des que es van detectar els primers casos, i, tot i que s’han aconseguit avenços constants, encara no podem parlar del VIH com una malaltia del passat.

Què hem après després de quatre dècades de lluita contra el VIH? Quin estigma té avui dia? Quins reptes científics queden per resoldre?

Melanie Perkins, cofundadora de Canva; Arianna Huffington, fundadora de The Huffington Post; Jennifer Doudna, Premi Nobel de Química 2020 per la tecnologia d’edició genètica CRISPR-Cas9 i fundadora de múltiples start-ups científiques, i Daphne Koller, cofundadora de Coursera. Elles constitueixen alguns dels «fins–ara–minoritaris» casos de dones que lideren empreses capaces de reescriure les regles de la innovació.

Les coses estan canviant, però l’escenari és encara estrepitosament desigual. Les dones posseeixen tan sols una de cada quatre empreses a escala global i, només a Europa, representen el 73 % dels «emprenedors absents».

El descobriment de la insulina el 1921 va transformar la diabetis de manera radical. De ser una malaltia mortal va passar a ser un trastorn crònic, complex, però manejable. I avui, cent anys després d’aquell descobriment, la insulina continua sent el tractament de referència.

Tot i els grans avenços tecnològics —bombes d’insulina intel·ligents, sensors de glucosa, algoritmes de control—, el principi terapèutic no ha canviat: substituir una hormona que l’organisme ja no pot produir o utilitzar correctament. I és que, encara que salva vides, la insulina continua sent un pegat: no cura la malaltia ni evita les complicacions que comporta a llarg termini.

Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis explorem noves línies de recerca dirigides a fer un pas més: alliberar els pacients de la dependència del tractament crònic,

El 45 % de les persones experimentaran un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Els trastorns mentals són avui la primera causa de discapacitat al món en totes les franges d’edat i superen en impacte qualsevol altre problema de salut.

Ansietat, depressió, addiccions, trastorn bipolar o esquizofrènia són alguns exemples de trastorns que, tot i que són molt freqüents, encara estan envoltats d’estigmes i barreres per al diagnòstic i el tractament.

Durant dècades, el debat a l’entorn de la salut mental s’ha mogut entre dos pols: els qui en prioritzen els aspectes biològics i els qui n’emfatitzen els determinants socials. Tanmateix, investigacions més recents demostren que aquesta dicotomia és artificial i impedeix avançar en la comprensió real d’aquests trastorns.

Tristesa, boira mental, dolor en les relacions sexuals, pèrdua de memòria, de massa òssia i de libido, incontinència, migranyes, fogots, risc d’infart o insomni.

Aquesta no és una llista d’efectes secundaris d’un tractament agressiu, sinó els símptomes de la menopausa, una etapa per la qual passen totes les dones i en la qual moltes viuran un terç de la seva vida. Malgrat això, en sabem molt poc, tant en l’àmbit mèdic com en el social.

Segons una revisió publicada a la revista Cell, el 85 % de les dones amb menopausa no reben un tractament eficaç i aprovat per les agències reguladores.