La malaltia del fetge gras és la malaltia hepàtica més prevalent al món. Però està infradiagnosticada. Es calcula que afecta 1 de cada 3 adults i el 10 % de la població infantil, encara que la majoria no ho sap. La malaltia, a més, és silenciosa: la majoria de les persones que la pateixen no experimenten símptomes en les fases primerenques. 

La incidència de la malaltia del fetge gras s’ha duplicat des del 1990 i no deixa de créixer. Les causes d’aquest augment són variades, però estan directament relacionades amb el sedentarisme, el consum d’alcohol i una dieta deficient, amb abundància de sucres i aliments ultraprocessats. Encara que hi ha moltes dificultats per tenir un mètode de diagnòstic eficaç i desenvolupar tractaments farmacològics específics,

Durant un embaràs, el cos experimenta canvis fisiològics i anatòmics per adaptar-se a la gestació. L’equip de la investigadora CaixaResearch, Susana Carmona, en col·laboració amb altres investigadors, ha descobert que aquests canvis també afecten el cervell.

El seu nou estudi a l’Hospital Gregorio Marañón, amb la participació de 139 embarassades, ha observat que durant l’embaràs es redueix el volum de la substància grisa del cervell i que alguns d’aquests canvis remeten en el postpart, mentre que d’altres persisteixen. En altres investigacions, l’equip ha demostrat que poden persistir, com a mínim, fins als sis anys des del part.

Tot i que les finalitats d’aquests canvis segueixen sent una incògnita, Susana Carmona té una teoria…

Aquest 2023 hem tornat als laboratoris de la nostra xarxa d’investigadors, que cada mes, a través d’una imatge, ens han acostat els resultats de la seva investigació i innovació en biomedicina i salut. Amb aquestes 10 #InstantàniesCaixaResearch resumim un any carregat d’investigació i de progrés en camps tan diversos com la nanorobòtica, la cardiologia, la genètica o la immunologia.

Els danys neuronals de la COVID-19

Durant els últims tres anys, la ciència s’ha bolcat a entendre el coronavirus SARS-CoV-2, causant de la pandèmia de COVID-19, i a buscar formes de contenir la malaltia. Amb el suport de la convocatòria COVID-19 de la Fundació ”la Caixa”, l’equip de Mariano Esteban,

Entendre com una eina informàtica pot ajudar a frenar la malària, com una partícula diminuta pot revolucionar l’estudi de la grip, com un gen regula la comunicació entre dues parts fonamentals de la cèl·lula o com les matemàtiques ens acosten a la comprensió de la nostra pròpia memòria no és senzill. Però es fa una mica més fàcil si ens ho expliquen les persones que treballen a primera línia fent avançar la recerca i la innovació en biomedicina i salut. Per això, el 2023 hem estrenat una nova iniciativa anomenada #NewsFromTheLab, en què els investigadors de la nostra xarxa ens han explicat els resultats de la seva recerca directament des dels seus laboratoris.

Una de cada deu persones té dislèxia. És només una estimació, ja que és difícil donar un percentatge concret d’un trastorn que afecta el procés de lectura i escriptura, i que va molt més enllà de confondre una lletra amb una altra. Les persones amb dislèxia tenen dificultats per identificar i relacionar els sons de la parla amb les lletres i les paraules, per la qual cosa presenten un desenvolupament lectoescriptor més lent del normal. Tanmateix, tot i que no té cura, sí que es pot millorar l’aprenentatge dels infants amb dislèxia i brindar-los suport tant a ells com a les seves famílies.

La dislèxia és un trastorn neurobiològic permanent en el qual l’avaluació i la intervenció primerenques donen resultats excel·lents.