És innegable que la intel·ligència artificial (IA) ha permeat la nostra vida quotidiana. Allò que va començar amb el traductor de Google o els algorismes que alimenten les xarxes socials, s’ha convertit en una veritable revolució en els últims anys de la mà d’eines d’IA com el ChatGPT. Com estan influint aquests avenços en l’àmbit de la biomedicina? Són una finestra a noves fronteres i possibilitats?

Els sistemes d’intel·ligència artificial tenen la capacitat de recopilar, classificar, organitzar i racionalitzar la informació. Són capaços d’identificar patrons, establir connexions entre conceptes i derivar conclusions a partir de grans volums de dades, cosa que seria impracticable per al cervell humà. Gràcies a la capacitat de la IA per analitzar una gran quantitat d’informació en poc temps,

La biòpsia líquida és una nova tècnica de diagnòstic que fa possible la detecció i l’anàlisi de cèl·lules tumorals o fragments d’ADN tumoral presents en fluids corporals com la sang. Aquesta metodologia destaca per la seva naturalesa mínimament invasiva, que la converteix en una alternativa a les biòpsies tradicionals, les quals requereixen procediments quirúrgics per a l’obtenció de mostres de teixit tumoral. La capacitat de la biòpsia líquida de proporcionar informació detallada sobre la naturalesa genètica i molecular del tumor en temps real en fa una eina amb un gran potencial per a la personalització del tractament, ja que permet ajustar la teràpia en funció de l’evolució del tumor i de la resposta del pacient.

Moltes teràpies contra el càncer causen efectes secundaris i no aconsegueixen eliminar completament el tumor. Això es deu, en part, a la presència de cèl·lules mare tumorals, que són difícils d’eliminar i que tenen un paper clau en la recurrència del càncer i en els processos de metàstasi. Per aquest motiu, molts grups de recerca tenen un gran interès a desenvolupar teràpies dirigides a aquest subconjunt de cèl·lules tumorals.

Amb una ajuda CaixaImpulse Innovació, els equips del professor José Luis Mascareñas (CiQUS-USC) i del doctor Bruno Sainz (IIBM CSIC-UAM) han desenvolupat Ru1, un compost que interacciona amb l’ADN dels mitocondris —un orgànul cel·lular vital per a la respiració cel·lular— de les cèl·lules mare tumorals i impedeix la seva supervivència.

La malaltia del fetge gras és la malaltia hepàtica més prevalent al món. Però està infradiagnosticada. Es calcula que afecta 1 de cada 3 adults i el 10 % de la població infantil, encara que la majoria no ho sap. La malaltia, a més, és silenciosa: la majoria de les persones que la pateixen no experimenten símptomes en les fases primerenques. 

La incidència de la malaltia del fetge gras s’ha duplicat des del 1990 i no deixa de créixer. Les causes d’aquest augment són variades, però estan directament relacionades amb el sedentarisme, el consum d’alcohol i una dieta deficient, amb abundància de sucres i aliments ultraprocessats. Encara que hi ha moltes dificultats per tenir un mètode de diagnòstic eficaç i desenvolupar tractaments farmacològics específics,

Durant un embaràs, el cos experimenta canvis fisiològics i anatòmics per adaptar-se a la gestació. L’equip de la investigadora CaixaResearch, Susana Carmona, en col·laboració amb altres investigadors, ha descobert que aquests canvis també afecten el cervell.

El seu nou estudi a l’Hospital Gregorio Marañón, amb la participació de 139 embarassades, ha observat que durant l’embaràs es redueix el volum de la substància grisa del cervell i que alguns d’aquests canvis remeten en el postpart, mentre que d’altres persisteixen. En altres investigacions, l’equip ha demostrat que poden persistir, com a mínim, fins als sis anys des del part.

Tot i que les finalitats d’aquests canvis segueixen sent una incògnita, Susana Carmona té una teoria…