L’Instituto de Medicina Molecular João Lobo Antunes (iMM) de Portugal, centre d’excel·lència reconegut tant en l’àmbit nacional com en l’internacional i amb el qual la Fundació ”la Caixa” manté una col·laboració molt estreta, ha posat en marxa La ciència en construcció, una innovadora iniciativa de divulgació per escurçar la bretxa entre ciència i societat 

El projecte ens acosta de manera senzilla a onze projectes de recerca en biomedicina i salut que tenen el suport de CaixaResearch i que actualment s’estan duent a terme en aquest centre. 

En un extraordinari exercici de divulgació científica d’alta qualitat, a través d’animacions i amb la veu dels investigadors que lideren cadascun dels projectes,

Amb l’arribada de l’estiu, els mosquits i les picades es converteixen en una molèstia per a gran part de la població. És important recordar que, deixant de banda les incòmodes picades, aquests insectes són responsables de 700 milions d’infeccions i més d’un milió de morts cada any, la qual cosa els converteix en un dels animals més letals de la Terra. 

A Europa, la propagació de malalties transmeses per mosquits es deu principalment a espècies invasores capaces de transmetre malalties exòtiques greus. I es preveu que els anys vinents aquesta expansió s’incrementi encara més a causa dels efectes de la globalització i el canvi climàtic.

El 21 de juny passat,

21 de juny de 2023, a les 19.00 h, debat en línia. Apunta-t’hi aquí.

Les malalties infeccioses transmeses per mosquits, com la malària, el dengue, la febre del Zika o el chikungunya, per a les quals encara no hi ha vacunes, són una amenaça per a la salut humana. S’estima que arriben a causar més de 700.000 morts a l’any.

Al món hi ha prop de 3.500 espècies de mosquits. De totes, només unes quantes són responsables de la transmissió de patògens i paràsits a humans i animals. Tot i així, s’estima que més de la meitat de la població humana està exposada al risc de contraure alguna malaltia transmesa per mosquits.

Fa més de dos-cents anys, el doctor James Parkinson va descriure els primers símptomes motors de la malaltia que avui coneixem com a Parkinson. Des d’aleshores, tot i que s’han fet molts avenços en la comprensió de la malaltia i hi ha teràpies per a les etapes inicials, la recerca de nous tractaments per prevenir o, com a mínim, alentir el progrés del Parkinson i millorar la qualitat de vida dels pacients continua sent una necessitat urgent.

S’estima que entre 8 i 9 milions de persones al món tenen Parkinson, la segona malaltia neurodegenerativa més comuna després de l’Alzheimer actualment. A més, com que és una malaltia relacionada amb l’envelliment,

Els dies 22 i 23 de maig se celebrarà el congrés CNIO-CaixaResearch Frontiers Meeting, amb el títol «Genome Organisation and Stability». El congrés girarà a l’entorn dels últims descobriments sobre l’estructura tridimensional del genoma i la repercussió que té en l’estabilitat genòmica. Segons estudis recents, els errors en l’estructura del genoma estan relacionats amb el càncer.

Les cèl·lules han desenvolupat la capacitat de plegar i organitzar el seu ADN a la perfecció. Cada cèl·lula del nostre cos conté més de dos metres d’ADN. Si aquestes molècules simplement es comprimissin formant una bola, l’embull resultant seria més gran que la cèl·lula. Tanmateix, les nostres cèl·lules saben empaquetar hàbilment aquest material genètic en el nucli cel·lular.