Aquest 2023 hem tornat als laboratoris de la nostra xarxa d’investigadors, que cada mes, a través d’una imatge, ens han acostat els resultats de la seva investigació i innovació en biomedicina i salut. Amb aquestes 10 #InstantàniesCaixaResearch resumim un any carregat d’investigació i de progrés en camps tan diversos com la nanorobòtica, la cardiologia, la genètica o la immunologia.

Els danys neuronals de la COVID-19

Durant els últims tres anys, la ciència s’ha bolcat a entendre el coronavirus SARS-CoV-2, causant de la pandèmia de COVID-19, i a buscar formes de contenir la malaltia. Amb el suport de la convocatòria COVID-19 de la Fundació ”la Caixa”, l’equip de Mariano Esteban, director del Laboratori de Poxvirus i Vacunes del Centro Nacional de Biotecnología (CNB-CSIC), va aconseguir confirmar que el coronavirus infecta i danya neurones en diferents regions del cervell de ratolins (com s’aprecia a la imatge de microscopi que hi ha sota aquestes línies). La seva investigació també va descobrir que la vacuna contra la COVID-19 desenvolupada pel CNB-CSIC, i transferida a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) perquè arribi a països en desenvolupament, pot evitar completament aquests efectes.

Comparteix aquest fil de X! 

La regeneració del cor després d’un infart

La imatge en 3D dels vasos sanguinis i les artèries que envolten el cor, el centre de bombeig del nostre cos, potser no ens diu gran cosa a la primera ullada. Però en observar-la detalladament, ens explica la història de com s’està estudiant aquest òrgan per regenerar-lo després d’un infart de miocardi, la causa principal de mort als països desenvolupats i la tercera als països en vies de desenvolupament. Un d’aquests investigadors és Rui Benedito, del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC), que ha rebut una ajuda CaixaResearch d’Investigació i Salut de la Fundació ”la Caixa”. 

Comparteix aquest fil de X!

Els misteris de la migranya

Només a Espanya, més de 5 milions de persones pateixen migranya, un tipus de mal de cap recurrent. Però, què passa al cervell quan una persona pateix aquesta malaltia? Aquesta és una de les moltes preguntes que intenta respondre Patricia del Pozo al Migraine Adaptive Brain Center de l’Hospital Vall d’Hebron, que ha rebut el suport de la Fundació ”la Caixa” per intentar millorar tant la detecció precoç d’una malaltia encara avui infradiagnosticada com la qualitat de vida de les persones que la pateixen.

Comparteix aquest fil de X! 

Nanorobots contra el càncer

Un eixam de robots diminuts, que es poden autopropulsar i desplaçar per l’interior del nostre cos, i capaços de carregar fàrmacs oncològics per administrar-los directament al lloc on creix un tumor, milloren l’eficàcia del tractament contra el càncer i eviten efectes secundaris. No és una història de ficció, és l’objectiu de Nanobots Therapeutics, una empresa derivada (spin-off) creada a partir de la investigació de Samuel Sánchez al Institute for Bioengineering of Catalonia (IBEC), on lidera el grup de Smart Nano-bio Devices. El projecte de recerca original va ser seleccionat en la convocatòria CaixaImpulse Innovació del 2019.

Comparteix aquest fil de X!

Desarmar el virus del VIH

Prop de 40 milions de persones a tot el món viuen amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH), causant de la malaltia de la sida. Tot i que cada vegada comprenem millor el comportament d’aquest virus, encara no entenem ben bé com funciona el procés d’infecció: el VIH enganya les cèl·lules del sistema immunitari del cos humà (com la cèl·lula de la imatge) i les transforma en una espècie de cavall de Troia, de manera que aquestes cèl·lules acaben facilitant la infecció. Això permet que el virus proliferi amb rapidesa dins de l’organisme i que la malaltia progressi sense més obstacles. Nuria Izquierdo-Useros, líder del grup de recerca sobre patògens emergents i amenaces microbianes a IrsiCaixa, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, treballa per posar llum a la manera en què el VIH evadeix el sistema immunològic i per aplanar d’aquesta manera el camí de teràpies noves.

Comparteix aquest fil de X!

Els fongs també tenen els seus trucs

En un any en què una sèrie de televisió va donar visibilitat al potencial patogen d’alguns fongs, dos investigadors CaixaResearch, Cristina Cunha i Agostinho Carvalho, van descobrir com alguns fongs patògens que infecten els éssers humans, com l’Aspergillus, poden «enganyar» el nostre sistema immunitari per passar desapercebuts. Utilitzen la seva melanina, un pigment protector que és present tant en les persones com en els fongs, per «manipular» les cèl·lules immunitàries i evitar que els eliminin. Això sí, els investigadors també van descobrir que el sistema immunitari s’adapta i posa en marxa diferents mecanismes per «esquivar l’engany» i eliminar l’Aspergillus de manera més efectiva.

Comparteix aquest fil de X!

La salut dels primats i la salut humana

En el món hi ha més de 500 espècies de primats. Juntes constitueixen l’ordre animal del qual formem part els éssers humans, els curiosos lèmurs de Madagascar o els diminuts titís. I en aquest ordre s’hi amaguen potser algunes respostes als desafiaments de la salut humana. Aquesta és la línia principal d’investigació de Tomàs Marquès, que ha rebut una ajut de la Fundació ”la Caixa” i que a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) va analitzar i comparar l’ADN de 141.456 persones i 233 espècies de primats en un estudi que va ser portada de la prestigiosa revista Science. L’equip de Marquès va descobrir que existeixen 4 milions de mutacions en el genoma humà que poden ser perjudicials per a la nostra salut. Identificar-les ens permetrà comprendre millor el nostre ADN i la relació que té amb les malalties.

Comparteix aquest fil de X!

Una proteïna per entendre millor la malaltia de Huntington

La malaltia de Huntington és un trastorn hereditari que avui dia no té tractament efectiu. Comença provocant sacsejades i espasmes esporàdics i evoluciona cap a moviments involuntaris més pronunciats i deteriorament mental, fins a arribar a causar la mort. Un estudi liderat per Josep M. Canals, de la Universitat de Barcelona, ha descobert aquest any que la «huntingtina», una proteïna mutada en les persones afectades per aquesta malaltia, altera l’activitat normal de les neurones. Aquestes neurones acaben expulsant la proteïna cap a cèl·lules veïnes en bon estat i, en un intent de desfer-se de l’element danyós, expandeixen la malaltia. Aquests descobriments proporcionen noves dianes terapèutiques per al desenvolupament de tractaments efectius per a la malaltia de Huntington.

Comparteix aquest fil de X!

L’origen arcaic de les neurones

Les neurones van sorgir al planeta fa uns 650 milions d’anys. Però un estudi del Centre for Genomic Regulation (CRG), en el qual va participar l’investigador CaixaResearch Luis Serrano, ha revelat que molts dels seus components, com ara gens i proteïnes específics, ja existien al mar almenys 150 milions d’anys abans. Els investigadors van trobar aquests trets compartits en els diminuts placozous, un dels tipus d’éssers més simples que es coneixen, que es creu que van aparèixer a la Terra fa uns 800 milions d’anys. Algunes de les seves cèl·lules es comporten de manera molt semblant a les neurones, un tipus cel·lular que es creu que va aparèixer milions d’anys després en l’ancestre comú dels animals.

Comparteix aquest fil de X!

La imatge d’un còlon sa

Les cèl·lules epitelials del còlon que apareixen a la imatge que hi ha sota aquestes línies estan sanes, però no sempre ho van estar. Són cèl·lules tractades amb un fàrmac molt innovador contra la malaltia inflamatòria intestinal (MII) creat per un equip de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) liderat per Josep Maria Aran, que ha rebut una ajuda CaixaImpulse Innovació. Abans de tractar els ratolins dels experiments amb aquest fàrmac, les cèl·lules del còlon estaven inflamades i desorganitzades. Però el nou medicament, derivat d’una proteïna que circula pel torrent sanguini, ha demostrat que és possible reprogramar les cèl·lules del sistema immunitari i revertir la inflamació de l’epiteli gastrointestinal, cosa permet proposar un tractament eficaç i segur per a la MII.

Comparteix aquest fil de X!